31 de desembre de 2022

INVENTARI #2022



Vint-i-cinc discos que van arribar en el meu 2022 per quedar-se.
Un cop més, ordenats alfabèticament i sense cap mena de jerarquia.

Alvvays Blue Rev
Angel Olsen Big Time
Animal Collective Time Skiffs
Antònia Font Un minut estroboscòpica
Arcade Fire WE
Beach House Once Twice Melody
Belle & Sebastian A Bit Of Previous
Benjamin Biolay Saint-Clair
Beth Orton Weather Alive
Burna Boy Love, Damini
Da Souza Dies d'attrezzo
Dominique A Le monde réel
L'hereu escampa Futur ancestral
Lorenzo Vizzini Riviera
Maria Jaume Voltes i voltes
Melody's Echo Chamber Emotional Eternal
Miquel Serra Una casa és pànic
Mishima L'aigua clara
Panda Bear & Sonic Boom Reset
Peter Doherty & Frédéric Lo The Fantasy Life Of Poetry & Crime
Phoenix Alpha Zulu
Sharon Van Etten We’ve Been Going About This All Wrong
The Smile A Light For Attracting Attention
Spiritualized Everything Was Beautiful
Wilco Cruel Country

31 de desembre de 2021

INVENTARI #2021



Vint-i-cinc discos que van arribar en el meu 2021 per quedar-se.
Com de costum, ordenats alfabèticament i sense cap mena de jerarquia.

Arab Strap As Days Get Dark
Arooj Aftab Vulture Prince
Faye Webster I Know I'm Funny Haha
Frah Quintale Banzai (Lato arancio)
Frànçois & The Atlas Mountains Banane Bleue
Françoiz Breut Flux Flou de la Foule
Germà Aire Gornal
Giorgio Poi Gommapiuma
Godspeed You! Black Emperor G_d's Pee AT STATE'S END!
Grouper Shade
Irena & Vojtěch Havlovi Melodies In The Sand
Kings Of Convenience Peace Or Love
Mach-Hommy Pray For Haiti
Mdou Moctar Afrique Victime
Rodrigo Amarante Drama
Roger Mas Totes les flors
Sufjan Stevens & Angelo De Augustine A Beginner's Mind
Tindersticks Distractions
Turnstile GLOW ON
Weezer OK Human

7 de juny de 2021

CORPUS DE SANG



Fragment final de la versió original d'Els Segadors documentada per Manuel Milà i Fontanals:

Varen treure el bon Jesús tot cobert amb un vel negre: «Aquí és nostre capità aquí és nostra bandera. A les armes catalans que us han declarat la guerra»

13 d’abril de 2021

EL COLOR DELS MEUS SOMNIS


Joan Miró 'Photo. Ceci est la couleur de mes rêves' (1925).jpg


Durant tots aquests anys, Catalunya, malgrat tot, no ha parat de germinar, amb la terra, amb tot allò que hi creix. És com una planta que ha crescut al meu damunt. Cada vegada en tinc més la sensació. Per exemple, Mont-roig és com una religió.

A Mont-roig, és la força qui em nodreix, la força.

Perquè Mont-roig és el xoc preliminar, primitiu, on sempre torno. Els altres llocs es mesuren amb relació a Mont-roig.

La gent ha perdut el sentit de tot allò que és autèntic.»

Per mi, un bri d’herba té més importància que un gran arbre, una pedreta més que no pas una muntanya, i un estiracabells en té tanta com una àliga.

Encara ara, si surto a passejar, em miro el terra, o bé el cel, i no pas el paisatge.

A Mont-roig, per exemple, hi ha uns eucaliptus magnífics que tenen una escorça molt bonica. Jo em miro l’escorça.

Quan em passejo, no busco les coses com qui busca bolets. Hi ha una força, clac! Que em fa tombar el cap cap allò, una força magnètica.

En la mirada també hi ha coses òptiques que impedeixen de veure com s’ha de veure.

El que m’interessa no és pas que el quadre quedi aquí, sinó la seva irradiació, el seu missatge, allò que farà per transformar una mica l’esperit de la gent. El quadre en tant que objecte no m’interessa.

La gent cada vegada entendrà més que jo obria portes a un altre futur, contra totes les idees falses, tots els fanatismes.

I la meva pintura no és de cap de les maneres un dietari secret. És una força d’atac que s’exterioritza.