Fragment de 'Metafisica dels tubs' d'Amélie Nothomb:
"Al començament no hi havia res. I aquest no-res no era ni buit ni vague: no es remetia a cap altra cosa que no fos ell mateix. I Déu va veure que allò era bo. Per res del món no hauria creat altra cosa. Més que escaure-li, el no-res feia una cosa encara millor: el sadollava.
Déu tenia els ulls perpètuament oberts i fixos. Així i tot, si els hagués tingut tancats, hauria estat exactament igual. No hi havia res a veure i Déu no mirava res. Estava ple i dens com un nou dur, i també tenia de l'ou dur la rodonesa i la immobilitat.
Déu era l'absoluta satisfacció. No volia res, no esperava res, no percebia res, no refusava res i no s'interessava per res. La vida era plenitud fins a tal extrem que ni tan sols era la vida. Déu no vivia, existia."
