PENSAMENTS HERMÈTICS (LXX)

Un tal K., un home molt devot de Praga, tenia molts coneixements profans, ho havia après tot al vàter.

Franz Kafka

PENSAMENTS HERMÈTICS (LXII)

Alemanya ha declarat la guerra a Rússia – A la tarda classes de natació.

Franz Kafka (2 d'agost de 1914)

PROMETEU

Corviale

De Prometeu, en reporten quatre llegendes: segons la primera fou engrillonat al Caucas perquè havia traït els déus als homes, i els déus van enviar-hi àligues que li devoressin el fetge, el qual tornava sempre a créixer de bell nou.

Segons la segona, Prometeu, destralejat de dolor per aquells becs, va anar prement-se cada cop més contra la roca, fins que aquesta i ell acabaren essent tot u.

Segons la tercera, en el transcurs de milers d'anys la seva traïció fou oblidada, oblidaren els déus, les àligues, ell mateix.

Segons la quarta, hom va cansar-se d'allò esdevingut insondable. Els déus van cansar-se'n, les àligues van cansar-se'n, la ferida va tancar-se, cansada.

Va restar la inexplicable serralada rocosa. La llegenda intenta d'explicar l'inexplicable. Com que aquesta té un fons de veritat i en prové, cal que fineixi de nou en l'inexplicable.

FRANZ KAFKA 'Prometeu'

CAVALLERS DE LA TRISTA FIGURA

La desgràcia de don Quixot no és la seva imaginació, sinó Sancho Panza.
FRANZ KAFKA

Ni Kafka fou capaç de captar el missatge subliminal que conté el Quixot. I aquest no és cap altre que una crítica, brutal i despietada, a una mentalitat, tan propensa als deliris de grandesa, com és la castellana. Mentalitat que ha acabat dominant i monopolitzant això que alguns s'entesten en defensar encara, però sempre amb deshonor: un projecte fallit, des del seu inici, anomenat Espanya. Si no com es pot explicar que un simple hidalgo, de nom Alonso Quijano, s'acabi veient a sí mateix com un autèntic cavaller? O acabi distorsionant tant la realitat que vegi gegants allà on només hi ha molins de vent i castells on només hi ha hostals? Tampoc és cap casualitat que gràcies al bandoler català Perot Rocaguinarda, Roque Guinart en el llibre, i no pas al seu fidel escuder Sancho, recuperi el seny durant la seva estada a Barcelona.

NOTES BERLINESES (XLII)

"La muralla xinesa ha estat enllestida en el seu punt més septentrional. Provinent de la banda sud-est i de la sud-oest, hom ha anat acostant-ne l'obra fins a fer-la convergir en aquest punt. Aquest sistema de construcció parcial fou també seguit al detall dins les dues grans hosts de treballadors, la de l'est i la de l'oest. Hom procedia a formar grups d'aproximadament vint obrers, els quals havien d'edificar una longitud de muralla d'uns cinc-cents metres aproximadament; mentrestant, un altre grup construïa al costat una muralla d'igual longitud. Un pic duta a terme la unificació de totes dues, l'obra no era pas prosseguida a partir d'on s’acabaven aquests mil metres de muralla, sinó que traslladaven els grups d'obrers a d'altres indrets a continuar construint-hi la muralla. D'aquesta manera, naturalment, van anar restant-hi espais buits, que no van ser emmurallats sinó molt i molt lentament, alguns fins ben bé després d'haver estat anunciat l'acabament de la construcció de la muralla. Sí, deu haver-hi espais buits on no hi han edificat gens; una pretensió, aquesta, d’altra banda, que no constitueix possiblement sinó una de les moltes llegendes sorgides al voltant de l'obra, les quals resulten inverificables, almenys individualment, amb els propis ulls i mesures, atesa la gran extensió de l'obra."

FRANZ KAFKA 'Tot construint la muralla xinesa'  (1917)

PENSAMENTS HERMÈTICS (XXXII)

K és la constant de tot allò que m'esdevé.

UN ALTRE SOMNI BERLINÈS

6 de maig de 1912. Somni recent: El meu pare i jo travessàvem Berlín amb l'elèctric. El caràcter de gran ciutat li era conferit per nombroses barreres que es distribuïen a intervals regulars, pintades amb dos colors i amb l'extrem arrodonit. Altrament quasi tot era buidor, però ben atapeït de barreres. Arribàrem davant d'una porta, hi entràrem sense adonar-nos que baixàvem de l'elèctric. Al darrera nostre s'alçava en vertical una paret que el meu pare escalà com aquell qui menja un préssec, amb les cames que li volaven de tan fàcil que era. Hi havia, sens dubte, una certa desconsideració en el fet que no m'ajudés gens, ja que només de quatre grapes i amb penes i treballs vaig aconseguir d'arribar-hi, a còpia de relliscar enrera com si la paret s'hagués fet més enravenada sota els meus peus. El que també resultà enutjós fou que (la paret) era plena d'excrements humans, fins al punt de sortir-ne esquitxat, sobretot a la banda del pit.
Em mirava els excrements amb la cara inclinada i passant-hi les mans pel damunt. Quan per fi vaig ser a dalt, el meu pare, que sortia de l'interior d'un edifici, em va saltar al coll petonejant-me i abraçant-me. Portava un frac passat de moda, curt, que per dins era encoixinat com els sofàs i que jo recordava haver-li vist abans. "Aquest doctor von Leyden! Quin home més genial!", no parava de dir. No obstant això, ni per un moment havia anat a veure'l en qualitat de metge, sinó en qualitat de persona que val la pena conèixer. Em feia una mica de por que també m'hi fessin anar a mi, però no me'n va parlar. Al darrera de la meva banda esquerra vaig veure un home assegut dins una cambra que tenia literalment totes les parets de vidre, i que em donava l'esquena. Va resultar que aquest home era el secretari del catedràtic, que el meu pare de fet només havia parlat amb ell i no pas amb el catedràtic en persona, però que, en certa forma, havia conegut directament els mèrits del catedràtic a través del secretari, de tal manera que es trobava en condicions d'emetre un judici sobre qualsevol aspecte del catedràtic com si hagués parlat personalment amb ell.

FRANZ KAFKA 'Diaris 1910-1923'

UN SOMNI BERLINÈS

13 de febrer de 1914. Somnis: A Berlín, travessant en direcció a casa seva, amb la consciència tranquil·la i feliç; encara que no hagi arribat a casa seva, tinc la possibilitat d'arribar-hi fàcilment, segur que hi arribaré. Veig un enfilall de carrers, una inscripció a la façana d'una casa blanca que ve a dir: "La sumptuositat dels salons del nord" (ho vaig llegir en el diari d'ahir), en somnis hi he fegit: "Berlín W." M'adreço a un guàrdia, un vell cordial amb el nas vermell que, per aquest vegada, me li han engiponat una cosa semblant a l'uniforme d'un criat. Em dóna tota mena d'informació, fins i tot m'ensenya la reixa llunyana d'un parc que té gespa; quan hi passi, per més seguretat, serà millor que m'hi aturi. Després tot de consells sobre el tramvia, el metro, etc. M'hi perdo i, tot i saber que no dec calcular bé la distància, li demano esverat: "Deu haver-hi ben bé mitja hora, oi?" Però el vell respon: "Jo m'ho faig en sis minuts." Quina joia! Un home, una ombra, un company, em segueix a tot arreu, no sé qui és. No disposo literalment ni d'un minut per girar-me, ni tan sols per girar el cap. M'allotjo en una pensió qualsevol de Berlín on, pel que sembla, viu tota una colla de joves de Polònia que són jueus; són cambres molt petites. Vesso una botella d'aigua. N'hi ha un que no para d'escriure amb una màquina petita, amb prou feines gira el cap quan algú l'interpel·la. Impossible d'arreplegar un plànol de Berlín. A tot arreu veig algú que té a les mans un llibre semblant a un plànol. Al final, resulta que sempre és una altra cosa: un catàleg de les escoles berlineses, una estadística d'Hisenda o qualsevol altra cosa. No m'ho vull creure però m'ho demostren d'una manera irrefutable i somrient.

FRANZ KAFKA 'Diaris 1910-1923'

ADAM I FELICE

15 d'agost. Un dia inútil. L'he perdut dormint i jaient. [...] He pensat molt en F.B. – em sento perplex cada cop que he d'escriure el nom d'algú.

FRANZ KAFKA

Quin vincle ocult hi pot haver entre el Franz Kafka i l'Adam Green?

Adam Green

El mateix Adam admet sentir-se molt identificat amb Kafka: "Sobretot en la manera com aconsegueix que diversos estats emocionals col·lisionin en una única història. Si mires els seus contes com si fossin una cançó veuràs com sempre a continuació d'una part romàntica hi ha una part molt tràgica, i a continuació d'un fragment molt satíric hi trobes un altre molt polític. Kafka creia que tots aquests sentiments podien conviure sota un mateix sostre, com si fossin una família."

Felice Bauer

Però el vincle és molt més profund que aquesta afinitat confessa. De fet, una de les seves besàvies era la Felice Bauer. La musa que Franz va conèixer, la tarda del 13 d'agost de 1912, a casa de la família Brod, mentre corregia amb Max la versió definitiva de "Contemplació". Durant els tres mesos següents d'aquesta trobada, sorgeix el Kafka més prolífic. Dues nits després de la seva primera carta a Felice, escriu "La condemna" d'una sola tirada. Durant la setmana posterior sorgeix "El fogoner". En els dos mesos següents enllesteix els altres cinc capítols de la novel·la "Amèrica". I durant una pausa, en la redacció d'aquesta novel·la inacabada, escriu "La metamorfosi", la seva obra mestra. A més, Felice Bauer és la Fräulein Bürstner que apareix en "El procés". I el jutge del tribunal és el rebesavi del mateix Adam i pare de la Felice.

PETITA FAULA

"Ah", va dir el ratolí, "el món es fa cada dia més estret. De primer era tan ample que vaig tenir por, i vaig continuar corrent i vaig ser feliç quan per fi vaig veure en la llunyania murs a dreta i esquerra, però aquests murs allargats s'acosten tan depressa l'un a l'altre que jo ja sóc a la darrera cambra, on hi ha el racó amb la trampa cap a la qual corro". "Només has de canviar de direcció", va dir el gat, i se'l va cruspir.

FRANZ KAFKA 'Petita faula'