PLANILÀNDIA

Fragment de 'Flatland: A Romance of Many Dimensions' d'Edwin Abbott Abbott:

Imagineu-vos un immens full de paper amb línies rectes, triangles, quadrats, pentàgons, hexàgons i altres figures que, en comptes de romandre fixes al seu lloc, es desplacin lliurement per la superfície sense la facultat, però, de sortir-ne per sobre o per sota, com si fossin ombres -per bé que dures i de vores lluminoses-, i tindreu una noció força aproximada del meu país i dels meus conciutadans. Fa uns quants anys, n'hauria dit "el meu univers"; però ara tinc l'enteniment obert a punts de vista més elevats.

PENSAMENTS HERMÈTICS (LV)

Smart és el nou sostenible.

ARQUITECTURES COMPARADES (I)

Contemporàniament amb la seva entrada com a professor a la Bauhaus de Dessau, Ludwig Hilberseimer projecta una City al cor de la Friedrichstadt de Berlín. Un projecte que ve a ser una mena de provatura de la seva Hochhausstadt de 1924.

Ludwig Hilberseimer 'Vorschlag zur Bebauung der Berliner City' (1929)

En aquell cas, Hilberseimer portava la lògica capitalista del funcionalisme a l'extrem. Un extrem on la ciutat es confonia amb el mateix sistema que la generava, on ja no re-presentava la societat sinó que només la re-produïa. Contra el caos de la Großstadt: ordre i uniformitat.

Quaranta anys més tard, els italians Archizoom inclouen aquest fotomuntatge en el seu "Discorsi per immagini", publicats al número de setembre de l'Architecture d'Aujourd'Hui i al número de desembre de Domus, on es representen tot un conjunt d'objectes sense funció inserits en el territori. Imatges que ens de-mostren les condicions utòpiques de la realitat pròpia.

Archizoom 'Quartieri paralleli per Berlino' (1969)

En aquest cas, la multiplicació, fins a l'infinit, del Mur de Berlín inspira aquesta visió urbana d'uns edificis-mur transparents que creuen i divideixen la ciutat en múltiples zones estanques connectades per una autopista.

UN, DOS, TRES...

En un mar de superondes, una nena rossa d'uns tres anys, amb els teus ulls i la teva mirada, et mira de fit a fit.

T'ensenya a comptar amb els dits de les mans.

Un, dos, tres... fins a deu.Llavors et diu: "la mare t'espera."

Alces la vista i et trobes amb el somriure de C.

T'hi apropes.

T'horitzontalitzes al seu costat.

Ella recolza el seu cap sobre el teu pit.

Sospireu.

Però de cop i volta et mira i exclama: "J!"

Preguntes: "Què?"

Et contesta: "Res... res..."

A la que fa quatre et desvetlles.

I encara avui no entens res... res...