A ON PORTA L'ESCALA?

Où conduit l'escalier? 
DOMINIQUE A 

Recorres llargs passadissos en la penombra.

L'un rere l'altre.

Sembla un laberint interminable.

Però, de cop, tot allò s'acaba i et trobes davant d'una escala.

El contrallum et fa impossible veure exactament on s'acaba.

A pesar de tot, avances.

Poc a poc, vas sentint un pes a les espatlles que augmenta, augmenta i augmenta.

És com si carreguessis una roca.

I, com Sísif, continues pujant.

Les parets es van estrenyent.

O és el teu cos que creix?

Arriba un moment en què ja no pots continuar.

Llavors és quan et despertes i et preguntes:

No m'estaré transformant en Gregor Samsa? 

PENSAMENTS HERMÈTICS (LIII)

Une ombre passait sur le mur au pied duquel tu m'attendais.

Dominique A 'Vers le bleu' (2012)

CORTINES HERTZIANES

Cortina voleiant, en una tarda primaveral, al Maresme.

De fons "Dans l'air" de Dominique A.

RE-VEURE EL DOMINIQUE A

Fa una mica més de dotze anys, l'atzar i les contingències de la vida van confabular-se perquè m'equivoqués de dia. Enlloc d'anar veure a uns emergents Belle & Sebastian tocar en directe a la plaça del Rei (o potser eren The Magnetic Fields?), vaig tenir la fortuna d'acabar descobrint un cantant francès anomenat Dominique A., aleshores amb punt final. Acompanyat d'una sola guitarra i amb una vergonyosa però preciosa noia al seu costat, llavors de nom Françoiz Brrr, em va anar captivant tímidament amb les seves cançons. Tant que el dia després vaig córrer a comprar-me el seu disc "La mémoire neuve".

Anit, monsieur Dominique Ané, de nou, em va deixar en un estat de xoc... emocional... brutal. Tot fent un repàs exhaustiu del seu últim gran disc "La musique", amb puntuals pinzellades de "La matière" com les meravelloses "Valparaiso" o "Dans l'air", i també sense oblidar petites joies com "Le métier de faussaire", "Pour la peau", "En secret" o "Revenir au monde", em va regalar un dels moments més esperats del concert: re-veure'l interpretar la mítica "Le courage des oiseaux".

Una cançó immortal que gairebé té vint anys i que es pot escoltar, en la seva versió original, en l'autoproduït i introbable "Un disque sourd", en el seu disc de debut "La fossette" i en el seu únic disc en directe "Sur nos forces motrices".

"IMMORTELS"

Com que els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món, cedeixo la paraula al poeta Dominique Ané.

Je ne t'ai jamais dit mais nous sommes immortels.
Pourqoui es-tu parti avant que je te l'apprenne?
Le savais-tu déjà?
Avais-tu deviné que des dieux se cachaient sous nos faces avinées?
Tous les baisers reçus savais-tu qu'ils duraient?
Qu'en se mordant la bouche le goût en revenait?
Et qu'il y avait du sang qui ne sècherait pas?
Tu me donnais la main pour boire de ce sang là.
Je ne t'ai jamais dit mais nous sommes immortels.
As-tu pensé parfois que rien ne finirait?
Et qu'on soit là ou pas quand même on y serait.
Et toi qui n'es plus là c'est comme si tu étais plus immortel que moi mais je te suis de près.
Je ne t'ai jamais dit mais nous sommes immortels.

ALAIN BASHUNG

Fins avui no m'he assabentat que l'Alain Bashung ha mort. Tot i saber que estava malalt, m'he quedat glaçat.

Vaig descobrir l'Alain gràcies al Dominique A. Impressionat per "L'imprudence", no va dubtar en treballar amb els mateixos productors en el seu "Tout sera comme avant". A partir d'aquest fet puntual, tan banal i tan tangencial, vaig descobrir l'obra d'un gegant de la música europea. Encara avui incomprensiblement desconegut més enllà de l'hexàgon.

El clip és de la cançó "Je t'ai manqué" que pertany al seu últim disc "Bleu pétrole".