PENSAMENTS HERMÈTICS (LXXII)

Mentalmente accompagnato da Melotti, Calvino si gettò a disegnare l'architettura rigorosa delle Città invisibili. 

Ernesto Ferrero 'I migliori anni della nostra vita' (2005)

EL VESCOMTE MIGPARTIT

Dos fragments de 'El vescomte migpartit' d'Italo Calvino:

"Tant de bo tothom pogués sortir de la seva enteresa obtusa i ignorant. Estava sencer i totes les coses eren per a mi naturals i confuses, estúpides com l'aire; creia que ho veia tot i només era l'escorça. Si mai et converteixes en la meitat de tu mateix, i t'ho desitjo, noi, entendràs coses més enllà de la intel·ligència comuna dels cervells sencers. Hauràs perdut la meitat de tu mateix i del món, però la meitat restant serà mil vegades més profunda i preciosa. I tu també voldràs que tot sigui migpartit i esqueixat a imatge teva, perquè bellesa i saviesa i justícia només són en allò que està fet miques."

"Això és el que té de bo estar migpartit: que entens la pena que sent tothom i tota cosa per la pròpia incompletesa. Jo era sencer i no ho entenia, i em movia sord i sense poder-me comunicar entre els dolors i les ferides sembrades pertot arreu, allí on, quan ets sencer, menys goses creure. No sóc jo sol, Pamela, que sóc un ésser escapçat i arrabassat, sinó tu també i tothom."

PALOMAR

Fragment de 'Palomar' d'Italo Calvino:

"La forma veritable de la ciutat està en aquest baixar i pujar dels teulats, teules velles i noves, teules canaleres i teules cobertores, cavallons suaus o robusts, pèrgoles de canya o d'uralita, golfes, balustres, pilanets que aguanten gerros, dipòsits d'aigua de llauna, claraboies, lluernes de vidre, i damunt de tot s'alça l'arbreda de les antenes de televisió, dretes o tortes, esmaltades o rovellades, models de generacions successives, ramificades diversament, cornudes o en pantalla, però totes magres com esquelets i inquietants com tòtems. Separats per badies de buit, irregulars i mal tallades, s'encaren els terrats proletaris, amb cordes d'estendre roba i tomaqueres plantades en cubells de zenc; terrats residencials, amb enreixats per a plantes enfiladisses clavats damunt bastiments de fusta, mobles de jardí de ferro colat lacat de blanc, veles enrotllables; campanars amb la galeria de les campanes acampanada; frontis de palaus públics de cara i de perfil; àtics i sobreàtics, sobreelevacions abusives i impunes; bastiments de tubs metàl·lics de construccions en curs o deixades a mitges; finestrals amb cortinatges i finestres de banys; parets color ocre i color siena; parets color de molsa, de les escletxes de les quals en surten matolls d'herba que pengen en fullam oscil·lant; bucs d'ascensors; torres amb dos o tres mainells; agulles d'església amb verges; estàtues de cavalls i quadrigues; casalicis decadents esdevinguts tuguris, tuguris restaurats i convertits en apartaments; i cúpules que s'arrodoneixen sobre el cel en totes direccions i a qualsevol distància com per confirmar l'essència femenina, junònica, de la ciutat: cúpules blanques o rosades o violetes, segons l'hora i la claror, viades d'aigües, que culminen en claraboies cobertes per altre cúpules més petites.

Res de tot això no pot ser vist per qui mou els seus peus o les seves rodes pels empedrats de la ciutat."

NOTES BERLINESES (XVI)

"In certi momenti mi sembrava che il mondo stesse diventando tutto di pietra: una lenta petrificazione più o meno avanzata a seconda delle persone e dei luoghi, ma che non risparmiava nessun aspetto della vita. Era come se nessuno potesse sfugire allo sguardo inesorabili della Medusa."

ITALO CALVINO 'Lezioni americane: Sei proposte per il prossimo millennio' (1985)