NOTES BERLINESES (LVII)

A Berlín, l'Steve i jo ens vam aventurar enllà del «Checkpoint Charlie» per passar la tarda a l'est. Qualsevol cosa impresa que portessis, diaris, revistes, era confiscada pels agents de frontera de l'Alemanya Oriental. Era un món diferent, podies sentir la bota al coll, la paràlisi als carrers i l'opressió que era ben real. Allò va canviar l'Steve per sempre més; després de la nostra gira europea, l'home que predicava que rock-and-roll i política no havien de barrejar-se mai va esdevenir un activista, i la seva pròpia música va fer-se decididament política. El poder del mur que migpartia el món, la seva realitat lletja, brutal, hipnòtica no podia menystenir-se; era una ofensa a la humanitat, i tenia una certa qualitat pornogràfica, un cop l'havies vist deixava com una flaire que no et podies acabar d'espolsar. El fet és que ens va torbar, i, un cop vam tirar cap a la següent ciutat, hi va haver un sospir d'alleujament.

BRUCE SPRINGSTEEN 'Born To Run' (2016)

EL BOSS A BERLIN (EST)

He vingut a tocar rock 'n' roll per als berlinesos de l'Est amb l'esperança que un dia totes les barreres seran enderrocades.

Era un 19 de juliol, de fa vint-i-cinc anys, quan Bruce Springsteen, al bell mig de la seva actuació al Radrennbahn Weißensee de Berlín Est, introduí, amb aquestes paraules, una versió del "Chimes of Freedom" de Bob Dylan. Un concert amb una assistència de públic massiva, extra-oficialment 300.000 persones, i una audiència milionària, gràcies a la seva retransmissió per televisió.

Tot plegat fou possible gràcies a la Joventut Lliure Alemanya (FDJ), l'organització juvenil oficial a la República Democràtica Alemanya, que, aprofitant els aires de perestroika que llavors bufaven des del Kremlin, van presentar el Boss com un heroi de la classe treballadora nord-americana i el seu concert com un acte de solidaritat amb la Nicaragua sandinista.

Però si amb tot això no n'hi ha prou, el periodista, de Reuters, Erik Kirschbaum acaba de publicar "Bruce Springsteen: Rocking the Wall". Un llibre que repassa, per davant i per darrere, un concert que, en part, va contribuir a canviar el món.

EL GRAN HOME

And the Big Man joined the band.
BRUCE SPRINGSTEEN 'Tenth Avenue Freeze-Out'

Durant la nit del 20 de juliol de 2008, molts vam tenir la sensació que aquella era l'última vegada que veuríem el Big Man, en directe, amb l'E Street Band. Diumenge passat, el mateix Boss, ens ho confirmava amb aquest missatge penjat en el seu web:

"En Clarence ha viscut una vida meravellosa. Portava en el seu interior un amor per la gent que va fer que l'estimessin. Va formar una família meravellosa i extensa. Li agradava el saxofon, estimava els nostres fans i donava tot el que tenia cada nit que pujava a l'escenari. La seva pèrdua és incalculable i ens sentim honrats i agraïts d'haver-lo conegut i tingut l'oportunitat d'estar al seu costat durant gairebé quaranta anys. Ell va ser el meu gran amic, el meu company, i amb en Clarence al meu costat, la meva banda i jo vam ser capaços d'explicar una història molt més profunda que aquelles simplement formaven part de la nostra música. La seva vida, la seva memòria i el seu amor perduraran en aquella història i en la nostra banda."

'Born to Run' per Eric Meola

En una entrevista, amb Phil Sutcliffe, publicada el maig de 1998, a la revista musical Mojo, en Clarence explicava l'autèntica versió de la història:

"Una nit estava tocant a Asbury Park. Havia sentit que The Bruce Springsteen Band era a prop, en un club anomenat The Student Prince, i en un descans entre actuacions m'hi vaig acostar. A l'escenari, en Bruce solia donar versions diferents d'aquesta història però cal recordar que sóc un baptista, recorda-ho, per tant aquesta és la veritat. Era una nit de pluja i vent, quan vaig obrir la porta del local aquesta es desenganxà de les seves frontisses i sortí volant cap al carrer. La banda era a l'escenari, mirant fixament cap a l'entrada. I potser això va posar una mica nerviós a en Bruce perquè li vaig dir, "Vull tocar amb la teva banda", i em va dir, "És clar, fes el que vulguis". La primera cançó que vam fer fou una primera versió de 'Spirit In The Night'. En Bruce i jo ens miràrem l'un a l'altre però no vam dir-nos res, ho sabíem. Sabíem que érem allò que faltava en la vida de l'altre. Ell era el que jo, fins llavors, havia estat buscant. De fet, només era un noiet escanyolit. Però era un visionari. Volia seguir el seu somni. I així, des d'aquell moment, vaig ser part de la història."

Una història immortal que perdurarà eternament, en tots nosaltres, gràcies als seus mítics solos.

 

PENSAMENTS HERMÈTICS (XLI)

'Born to Run' has that feeling of that one endless summer night. That's what the whole record feels like.

Bruce Springsteen a 'Wings for Wheels'

LA PROMESA

And when the promise was broken, I cashed in a few of my dreams.
BRUCE SPRINGSTEEN

Recordo que, tot i una forta tramuntanada, resseguia l'escullera del moll gros del Port fins al seu far.

Va ser allà on el vaig trobar.

Tot absort, contemplava aquell mar esvalotat, amb una atrotinada guitarra negra a les seves mans.

El vaig saludar i em va convidar a seure al seu costat.
Vam començar a parlar de tot... i de res... però en un perfecte català.

Em va confirmar que aquell disc, gravat entre el "Born to Run" i el "Darkness of the Edge of Town", no era pas cap mite.

I que probablement sortiria a la llum en un dia qualsevol.

Finalment així serà.

El proper 16 de novembre, la promesa d'aquest somni increïble, es farà realitat.

"OUTLAW PETE"

Que tornen els grans relats ja no és una novetat. "Outlaw Pete", la cançó que obre el disc 'Obama' del Boss, n'és un bon exemple i exponent d'aquesta realitat.

Algú ha tingut l'encert de muntar-ne un clip amb fragments de "High plains drifter", un 'western' de 1973 dirigit i protagonitzat per Clint Eastwood, i de "Il grande silenzio", un 'spaghetti western' de 1968 dirigit per Sergio Corbucci.

"WORKING ON A DREAM"

Bruce Springsteen i Patti Scialfa donant suport a Barack Obama i interpretant "Working on a dream", el passat 2 de novembre, a Cleveland, Ohio.

La cançó donarà nom al seu nou disc que, en principi, sortirà a la venda el proper 27 de gener.

45 SEGONS DE "THUNDER ROAD"

45 segons... de Bruce Springsteen i l'E Street Band, al Camp Nou, interpretant "Thunder Road", la matinada del passat 21 de juliol.