"COME TO YOUR SENSES"

It's inside the one and all.

Fou gràcies a una llista de Stephen Malkmus, encara penjada en el web d'Amazon, que vaig llançar-me a escoltar el "Sung Tongs" dels Animal Collective. Aquell va ser un camí de no retorn. Sobretot quan vaig descobrir tot un món, més enllà del col·lectiu, com és Panda Bear, l'àlter ego musical de Noah Lennox.

Un dels moments àlgids de "Panda Bear Meets The Grim Reaper", el disc que ha publicat enguany, és aquest "Come To Your Senses" on el mateix Noah apareix, desapareix i reapareix, com un espectre, durant el transcurs d'una tarda a la Rua da Rosa, l'estreta artèria principal que travessa el lisboeta Bairro Alto.

"RUINS"

"Ruins" és el títol de l'àlbum publicat enguany per Grouper, el projecte musical en solitari de la nord-americana Liz Harris, gravat quasi íntegrament el 2011, durant la seva residència artística a la Galeria Zé dos Bois a Aljezur, amb un simple quatre pistes, un micròfon i un piano de paret. Tot un document sonor que ens transporta pels seus passeigs diaris enmig de les ruïnes d'aquesta petita localitat costanera, de la regió portuguesa l'Algarve, fortament afectada pel terratrèmol de 1755.

L'àlbum tanca amb la instrumental "Made of air", l'única cançó no gravada ni en aquell indret ni en aquell període, i que Paul Clipson ha transformat en aquest també evocador collage visual compost d'imatges naturals filmades a Londres, San Francisco, Zuric, Napa i Berkeley.

NACKAMASTERNA

Des de fa uns anys, al bell mig de la reserva natural de Nacka, una de les vint-i-sis municipalitats que actualment formen part de l'àrea metropolitana d'Estocolm, hi destaquen dos pals emissors de ràdio i televisió de gran alçada i esveltesa.

Johan Hedberg, una de les dues meitats dels aparentment extingits Suburban Kids With Biblical Names, els hi ha dedicat aquest "Nackamasterna", un dels nou singalongs en suec que ha inclòs a "Paradiset": el seu imprescindible debut de llarg en solitari.

PENSAMENTS HERMÈTICS (LXI)

Berlin, tu es partout.

"LES AMANTS PARALLÈLES"

Pas loin et à côté quand même.

Cinc anys després, Vincent Delerm continua la seva autòpsia de la banalitat quotidiana. Però, aquest cop, no ha volgut tornar amb un àlbum clàssic. Ha tornat amb "Les amants parallèles". Una nouvelle, en tretze cançons, on ens narra el camí sentimental entre un home i una dona. Tretze cançons que són variacions subtils al voltant de l'amor i del desamor, de la rutina i de la solitud, de la ruptura i de la reconciliació.

Amb una elegant instrumentació minimalista de quatre pianos preparats i res més, Delerm signa tota una petita obra mestra. Una veu baixa, unes cançons curtes, gairebé furtives, un ritme lent i hiptònic... Tot el seu conjunt flueix com un tràveling. Visualment parlant, el videoclip de la seva cançó homònima ho resumeix a la perfecció.

ESCOLA

Tu i jo som un crit.

Recordo que, no fa ni un any, el fet que algú preconitzés "els vàlius són el millor grup del món" va ser motiu suficient perquè em piqués la curiositat i acabés visitant el seu bandcamp. D'aquesta manera tan banal, va ser com vaig descobrir "Rierols EP". Un EP de quatre cançons - com "Imperi", "Malament", "Sol" o "Camps" - que, en un país normal, ja haurien esdevingut himnes generacionals.

Fa poques setmanes han publicat "Escola", el seu debut de llarg. I, com en el cas anterior, ens han regalat una bona dosi de singalongs que, en molts casos, són autèntics pensaments hermètics. Com, per exemple, aquest "Crit".

Si voleu descobrir els Beat Happening catalans ja ho sabeu: només els teniu a un clic d'aquí.

"WAKIN ON A PRETTY DAY"

I live along a straight line.

Encara és possible crear una obra clàssica? Músicalment parlant, la resposta és afirmativa. Només cal escoltar "Wakin On A Pretty Daze", el nou disc de Kurt Vile, per comprovar-ho. Sobretot per la dimensió atemporal d'unes cançons tan expansives que, com qui no vol la cosa, acaben calant ben endins.

El mes de desembre passat, el grafitaire ESPO va pintar un mural, a la part posterior del 82 de West Master Street de Filadèlfia, que ha resultat ser la portada del disc. El cineasta Jonathan Demme n'ha immortalitzat tot el seu procés de creació en el videoclip de la cançó que ens obre la porta d'aquest clàssic contemporani.

"CARCERI D'INVENZIONE"

Ermetiche macchine di tortura.
MANFREDO TAFURI

A les Carceri de Piranesi, la constricció no ve de la falta d'espai, sinó d'una obertura, paradoxalment claustrofòbica, vers l'infinit. Representen un univers en el sentit més literal. Un univers mecànic que funda el regne de la més absoluta constricció. Un univers del pur domini sobre el subjecte, on la contradicció esdevé la realitat absoluta.

Gregoire Dupond, amb d, és l'autor d'aquesta animació, en tres dimensions, de les setze presons piranesianes, realitzada per a l'exposició itinerant "Les Arts de Piranesi. Arquitecte, gravador, antiquari, vedutista i dissenyador".

De fons sona el preludi de la segona suite per a violoncel de Johann Sebastian Bach.

IRRADIACIONS HERTZIANES

Seqüència d'irradiacions solars, en un dia d'agost tramuntanal, al Port de la Selva.

De fons "Guiding Star" dels escocesos Teenage Fanclub.

"JUSTICE DELIVERS ITS DEATH"

How do you measure its worth? Just by the pleasure it gives here on earth.

Fa poc més d'una dècada, Sufjan Stevens - per tal de superar l'aversió que sentia cap a les nadales tradicionals, en general, i el Nadal, en particular - va idear un projecte musical que, amb els anys, ha acabat convertint-se en tota una tradició. Cada mes de desembre, amb l'ajuda d'un "Readers Digest Christmas Songbook" i una bona dosi de sidra calenta, convida uns quants amics a casa seva per gravar un EP farcit de nadales pròpies i alienes.

Fa sis anys va decidir-se a agrupar els cinc primers en una caixa amb un títol tan genèric com "Songs For Christmas". Enguany, amb un títol més singular com "Silver & Gold", ha agrupat els cinc següents. Dues caixes que, en total, sumen cent nadales. Poca broma.

Aquest "Justice Delivers its Death" s'inspira en una nadala que, precisament, porta el títol de "Silver & Gold". Una cançó de nadal popularitzada per Burl Ives i composta per Johnny Marks, un nord-americà de religió jueva i també autor de "Rudolph the Red-Nosed Reindeer".

"ANIMAL"

Je me demandais...

Encara no fa un any que vaig descobrir les Mansfield.TYA. Recordo que va ser gràcies a un dels apunts del seu carnet que Dominique Ané, de tant en tant, publica a Comment certains vivent. El fet que ell considerés el seu "NYX" com un dels cinc millors discos de l’any passat va ser motiu, o excusa, més que suficient perquè m’aventurés a escoltar-lo.

La veritat és que no sabria dir exactament què és el que m’atrau tant d'aquest disc i d'aquest duo tan inclassificables. Però segurament el violí minimalista de Carla Pallone hi té molt a veure. Només cal veure, i escoltar, aquest ball de màscares, d'una de les seves cançons, per comprovar-ho.

BOIRINES HERTZIANES

Seqüència d'una boirina que s'escampa, al Port de la Selva.

De fons "Everything is on the point of decline (again)" de The Caretaker.

"MARIENBAD"

Ten signs that read silence.

"Ekstasis" de Julia Holter és d'aquells discos hermètics que, després d'unes quantes escoltes, t'acaba atrapant. Potser perquè, en alguns moments, la seva veu t'evoca la malaguanyada Trish Keenan. Qui sap... El fet és que aconsegueix desplegar i crear una atmosfera d'un magnetisme estranyament oníric.

"Marienbad" és la seva porta d'entrada. Una cançó, segons la seva mateixa autora, composada tot jugant amb un Fender Rhodes que, subconscientment, et transporta al jardí topiari del film homònim d'Alain Resnais.

VIDA ANIMAL

Començo a preguntar-me com era una estrella...

Molt poc sovint un disc m'entra i m'atrapa d'una forma tan franca i directa com ha passat amb la "Vida animal" dels osonencs Mates Mates. Potser, que ara recordi, només m'ha passat amb discos com "Crooked Rain, Crooked Rain" de Pavement, "Breaking God's Heart" de Hefner o, més recentment, "Instant Coffee Baby" de The Wave Pictures.

El fet és que totes les seves cançons, per no dir fanfàrries, són autèntics singalongs. Sobretot, destacaria "El pinsà", "Residència nuclear", "Signore" o "Cotxe groc". I és que, de vegades, cantar, tot desafinant, pot arribar a ser una cosa absolutament sublim. Com és aquest disc.

FLAMES HERTZIANES

Flames crepitant, en un capvespre tardorenc, al Port de la Selva.

De fons "Such a color" de Shugo Tokumaru.

WU LYF

WU LYF és l'acrònim, de World Unite! Lucifer Youth Foundation, rere el qual s’oculten quatre individus que, segons les seves pròpies paraules, fan Heavy Pop, música popular amb la seva ànima molestant la seva boca. Amb la voluntat de ser més que una banda en el sentit que el Barça és ‘més que un club’.

Aquesta grandiloqüència verbal, però, queda musicalment reflectida, a la perfecció, en el seu esperadíssim debut discogràfic "Go Tell Free to the Mountain". Un disc que és com un rèquiem pel nou mil·lenni, com un revers distòpic del bon començament utòpic, "Ágætis byrjun", dels islandesos Sigur Rós.

no matter what they said
dollar is not your friend

El clip, realitzat pel vídeo i fotoperiodista Fil Kaler, transforma "Dirt" en un autèntic manifest audiovisual, amb imatges de manifestacions londinenques d'estudiants, que sembla tota una premonició dels disturbis apocalíptics, el juliol passat, a Anglaterra.

"SOIRÉE DE POCHE"

A més dels concerts à emporter, resulta que la gent de La Blogothèque, des de fa temps, també ens regala una sèrie de concerts a domicili anomenats soirées de poche.

El 13 de maig de 2009, Seba i Pierre, de 71 i 85 anys respectivament, van obrir les portes del seu magnífic pis parisenc per tal que Zach Condon i tota la seva troupe oferissin aquest concert, tan d'estar per casa, de només 25 minuts.

Beirut va obrir el repertori amb "Mimizan", una joia oculta en el recopilatori "Dark was the Night", per continuar amb "Nantes", del seu segon disc "The Flying Club Cup", seguida de "My Wife", extreta del seu doble EP "March of the Zapotec/Holland", "A Sunday Smile", també del seu segon disc, i "My Night with the Prostitute from Marseille", del mateix doble EP anterior. Però el millor va arribar al final amb dues extraordinàries versions: la balcanitzada "Şiki Şiki Baba", del turc Durmuş Çiğdem, i "La Javanaise", del mític Serge Gainsbourg.

CORTINES HERTZIANES

Cortina voleiant, en una tarda primaveral, al Maresme.

De fons "Dans l'air" de Dominique A.

"SOUTH CAROLINA"

De vegades, hi ha grups que primerament t'atrauen per les seves cançons, per les seves portades, o, com és aquest cas, senzillament pel seu nom.

Tennis és un duo, musical i matrimonial, de Denver, format per Patrick Riley i Alaina Moore, que mai m'hagués atret per l'horrorosa portada del seu debut discogràfic. Però una segona oportunitat, donada pel seu nom, m'ha fet descobrir aquest "South Carolina"; conjuntament amb altres singalongs com "Take me somewhere", "Marathon" i "Baltimore".

El clip, dirigit i editat per Scott Laidlaw, és una evocadora successió de ballarines, en duotone, amb actitud seductora, que segurament haurien fet les delícies de Joseph Cornell.

PERSONES HERTZIANES

Seqüències de persones, vistes des del Mirador del CCCB, creuant el Pati de les Dones.

De fons "I'd like to walk around in your mind" de Vashti Bunyan.