9 de setembre del 2023

LA NOSTRA ORDINACIÓ I EL NOSTRE CAMÍ



Fragment, en ortografia prefabriana, de 'La nostra ordinació y el nostre camí' de Joaquim Torres García, publicat a Empori, núm. 4 (abril de 1907):

A Catalunya, en general, l'art tendeix a aquests dos extrems: ò es massa local, ò es un reflex de lo que's produheix a l'extranger. Lo artista, aquí, ò's mou dins del particularisme més banal, ò es un imitador d'una naturalesa y una visió extrangera. Els primers no tenen força, y per comptes d'aixecarnos a l'ideal ens lliguen a la prosa de la realitat; els segons produheixen un art fals, per que no veuen la naturalesa directament, sinó a travers d'altres y d'altres qui tenen un sentiment de les coses molt distint del nostre: tal son els anglesos, els francesos y'ls alemanys, ò per dirho en un sentit més general, la gent del nort.
 
Convindria, donchs, fugir d'aquest realisme qui ofega l'art, d'aquesta buydor de l'imatge en brut, d'aquest ideal tant mesquí d'art; y convindria potser més, encara, tornar a la tradició de l'art propi de les terres mediterrànies; fugir del impresionisme francès, del prerrafaelisme inglés, del simbolisme alemany... encara que estiguin de moda, ja qu'això no ha sortit de aquí. Tindria que tornarse a l'art propi d'aquestes terres, enmotllat en aquesta llum, nascut de la disposició y manera de ser dels seus fills. Tindríam que veure ab ulls propis aquest mar... les oliveres y pins, la vinya, els tarongers, aquest blau del cel, y sobre tot l'home d'aquí, la nostra religió, les nostres festes, el nostre viure! Tot això crech qu'està verge, encara que's reflexi en tot lo que aquí's produheix. 

Per que ni aquest art influhit pels extrangers, ni l'altre, massa casolà, son fills d'una impresió forta y fonda d'aqueixa naturalesa: el primer apenes si la recorda; el segon no la penetra.

¿Per què, donchs, per fugir d'aquests dos defectes, no's torna a la tradició artística propia d'aquests paíssos? Els grechs, els llatins, els italians del Renaixement... aquests ens han d'ensenyar a guaytar la naturalesa, que nó la gent del nort. Ells també'ns poden ensenyar el camí que porta a una forma més ideal, més simple, més condensada de la realitat, més sintètica, més veritat... y a enlayrarnos per damunt d'aquest realisme buyt.