CIUTAT OBERTA

Tres fragments de 'Ciutat oberta' de Teju Cole:

"Quina illa més estranya, vaig pensar mentre mirava cap al mar; una illa que s'ha reclòs dintre seu i no vol saber res de l'aigua. La riba era com una closca, permeable només en uns punts concrets i triats."

"¿Quins camins dels lenape hi havia colgats sota la runa? Aquell lloc era un palimpsest, com ho era tota la ciutat, escrit, esborrat i reescrit."

"Percebem la vida com un contínuum, i fins que no ha passat, fins que no esdevé passat, no en veiem les discontinuïtats. El passat, si és que tal cosa existeix, és sobretot espai buit, grans extensions de no-res, en què suren persones i fets importants."

PENSAMENTS HERMÈTICS (XLVII)

For true greatness, you have to go through the clouds.

Mies van der Rohe a LIFE (1957)

PENSAMENTS HERMÈTICS (XLIII)

Potser tota metròpolis és una necròpolis.

Claudio Magris 'Microcosmi' (1997)

PENSAMENTS HERMÈTICS (XXXVII)

Manhattan és un portaavions.

PENSAMENTS HERMÈTICS (XXX)

La Lever House fa botifarra.

PENSAMENTS HERMÈTICS (XXVIII)

Madelon Vriesendorp 'Après l'amour' 1975

Estimo una dona que viu a Manhattan.

"MANHATTA"

Un post recent de 'La Llumenera de Nova York', un dels meus blogs de capçalera, m'ha fet recordar aquest mític curtmetratge de 1921. 

"Manhatta" és un curtmetratge documental, obra de Charles Sheeler i Paul Strand, que retrata el transcurs frenètic d'un dia qualsevol a Manhattan. Intercalant les imatges amb fragments de "Leaves of grass" de Whalt Whitman, comença el dia amb l'aproximació d'un ferry a la illa i acaba amb la posta de sol vista des d'un gratacels. Una exaltació del pols trepidant de la metròpoli per excel·lència que Whitman anomenà 'la ciutat del món'.

Rodada amb una Debrie, una combinació de càmera de fotografiar i de filmar, cada fotograma proporciona una visió de la ciutat arranjada com si fos una composició abstracta. Sis anys abans que Walter Ruttmann. Vuit anys abans que Dziga Vertov.

LA CIUTAT DEL DIABLE GROC

Fragments de 'La ciutat del diable groc' de Maksim Gorki:

"És la ciutat, és Nova York. A la vora s'alcen cases de vint pisos, els 'gratacels', silenciosos i foscos. Quadrats, sense cap pretensió de bellesa, obtusos, els pesats edificis elevant-se al cel ombrívols i avorrits. A cada edifici se sent l'altiva vanaglòria de la seva alçada, de la seva lletjor. A les finestres no hi ha flors, no es veu a cap nen ...

De lluny, la ciutat sembla una enorme mandíbula, de dents negres i desiguals. Respira expel·lint al cel núvols de fum, i esbufega, com un golafre afligit per la seva obesitat."

"A l'entorn bull, com la sopa sobre el foc, una vida febril; els petits homes corren, es mouen, desapareixen en aquest formiguer, com grans de sèmola en el brou, com estelles en el mar. La ciutat brama i devora als homes, un rere l'altre, amb les seves goles insaciables."

"Tots ells són sobrers en el caos de la vida dels carrers; tots ells es troben fora de lloc en el ferotge esgarip d'avidesa, en l'estreta presó d'aquesta lúgubre fantasia de pedra, de vidre i de ferro."

"S'han habituat a aquest atrafegament sense objectiu, s'han acostumat a pensar que hi ha un objectiu en tot això."

"Els habitants de les cases de la ciutat del diable groc suporten tranquil·lament tot el que mata l'home."

"La brutícia és l'element que ho impregna tot: els murs de les cases, els vidres de les finestres, la roba de la gent, els porus de la seva pell, els cervells, els desitjos, les idees ..."

"En el cel tèrbol, cobert de sutge, s'extingeix el dia. Els enormes edificis es fan encara més ombrívols, més pesats. Aquí i allà, en les seves fosques entranyes, s'encenen llums i brillen com els ulls grocs d'unes feres rares, que han de vetllar tota la nit les riqueses inanimades d'aquests sepulcres."

"Però quan en aquesta ciutat es mira a la llum, captiva en transparents presons de vidre, es comprèn que, com tot, la llum aquí està esclavitzada."

"Cap a on anar? Tots els carrers són idèntics, i totes les cases es miren les unes a les altres amb les cascades de les seves finestres tèrboles, es miren amb la mateixa indiferència, amb la mateixa inèrcia ..."

"La lúgubre ciutat del diable groc s'ha adormit i delira entre somnis."

"AL DI LÀ DELLE NUVOLE"

Segons El Lissitzky, un Proun és un projecte d'afirmació del nou. És l'espai intermig on pintura i arquitectura, suprematisme i constructivisme, es troben. És la creació de la forma i el control de l'espai. És allà on s'equilibren les tensions entre les forces individuals. On la buidor, el caos, l'artificial esdevé ordre, certesa i forma plàstica.

El poder del Proun és crear intencions. Comença en una superfície plana, convertint-se en un model d'espai tri-dimensional, i passa a construir tots els objectes de la vida quotidiana. El Proun va més enllà de la pintura i de la màquina. L'objectiu no és representar sinó crear alguna cosa independent de tot factor condicionant.

El Lissitzky 'Wolkenbügel' (1925)

Els Wolkenbügel, o núvols d'acer, són l'antítesi dels gratacels. Són unes construccions, en forma de mènsula, que posen èmfasi en l'horitzontalitat. Perquè la forma més natural de moure's és l'horitzontal i no pas la vertical. Perquè els humans no podem volar.

Així doncs, aquestes construccions horitzontals s'aguanten per tres torres d'ascensors de cinc pisos que connecten l'edifici amb el metro i el carrer. Són com una fita per orientar-se en el vast espai urbà. Com unes portes que confereixen una nova dimensió a la metròpoli moderna.

Hans Hollein 'Überbauung Wien' (1960)

Per Hans Hollein, l'arquitectura és un mitjà de comunicació. Els arquitectes han de deixar de pensar només en construccions. Perquè l'arquitectura ens afecta. La manera en què prenem possessió d'un objecte, com s'utilitza, esdevé rellevant.
 
Els arquitectes han d'aprendre del desenvolupament de l'enginyeria militar. En el sentit que aquesta no ha quedat pas ancorada en les fortificacions sinó que ha deixat enrere la seva connexió amb la construcció per aprofitar-se de les noves possibilitats tècniques. Alliberada de les limitacions tecnològiques del passat, l'arquitectura podria treballar més intensament amb les qualitats espacials i amb les qualitats psicològiques. Els espais tindrien més propietats hàptiques, òptiques i acústiques.

Hans Hollein 'Superstructure over Manhattan' (1962)

Un edifici no ha de mostrar el seu propòsit. No és una expressió d'estructura. Tampoc ho és de construcció. No és recinte ni refugi. Un edifici és ell mateix. L'arquitectura no té cap propòsit. El què construïm ja trobarà la seva utilitat. Una arquitectura no determinada per la tècnica sinó que utilitza la tècnica. Pura i absoluta arquitectura.

A través de la paròdia i la ironia, la postura crítica esdevé projecte. Un projecte que és tan concepte com proposta i alhora protesta contra el funcionalisme i l'utilitarisme estrictes. No és pas doncs una qüestió entre art i arquitectura. Perquè tot és arquitectura.

Don't get me wrong, I'm not a philosopher. On the contrary, I'm someone profoundly attached to images. I only discovered reality when I began photographing it — photographing and enlarging the surface of things that were around me. I tried to discover what was behind them. I've done nothing else in my career.

Michelangelo Antonioni & Wim Wenders 'Al di là delle nuvole' (1995)

PENSAMENTS HERMÈTICS (XIII)

Sóc una illa de gran complexitat.

Pavement 'Shady Lane' (1997)

PENSAMENTS HERMÈTICS (VII)

I mos precipitam damunt Manhattan.

ELLIS ISLAND

Fragments del llibre 'Ellis Island' de Georges Perec:

com descriure-ho?

com explicar-ho?

com mirar-ho?

...

com reconèixer aquell lloc?

...

restituir allò que fou?

com llegir aquestes traces?

com anar més enllà,
anar-hi pel darrere
no aturar-nos en allò que ens és dat a
veure
no veure-hi solament allò que sabíem
per endavant
que veuríem?

Com copsar allò que no és mostrat, que no ha estat fotografiat, arxivat, restaurat, escenificat?

Com retrobar allò que era anodí, banal, quotidià, que era ordinari, que passava cada dia?

...

Això no vol dir res, voler
fer parlar aquelles imatges,
forçar-les a dir el que no
sabrien dir.

Al principi, només podem intentar
anomenar les coses, d'una
a una, planerament,
enumerar-les, comptar-les,
de la manera més
banal possible,
de la manera més precisa possible,
mirant de no oblidar res.

...

res no s'assembla més a un lloc abandonat
que un altre lloc abandonat

podria ser qualsevol hangar
qualsevol fàbrica desafectada
qualsevol magatzem abandonat
rosegat per la humitat i pel rovell,

coberts esfondrats, fàbriques on, des de
fa molt temps, no s'hi fabrica res, deixalles,
magatzems oblidat envaïts per
les males herbes

...

Jo no tinc pas la sensació d'haver oblidat,
sinó de no haver pogut mai aprendre.