LA INVOCACIÓ DEL MÓN

Tal com vaig anar amunt, al sol hi va aparèixer la boira de la vall...
El foc al marge de les pastures...
Les patates entre les cendres...
L'embarcador a la llunyania en el llac...
La creu del Sud,
El llunyà Est,
El gran Nord,
El salvatge Oest,
El Gran Llac dels Óssos!
La Illa de Tristan de Cunha.
El Delta del Mississipí.
Stromboli.
Les velles cases de Charlottenburg.
Albert Camus.
La llum de l'alba.
Els ulls d'un nen.
Nadar al salt d'aigua.
Les clapes de les primeres gotes de pluja.
El sol.
El pa i el vi.
Saltironejar.
La Pasqua.
Les vetes de les fulles.
L'herba ondulant.
Els colors de les pedres.
Els còdols a la llera del riu.
El mantell blanc a l'aire lliure.
El somni de la casa...
__________________en la casa.
El pròxim dormint a l'habitació del costat.
La tranquil·litat del diumenge.
L'horitzó.
El resplendor de la llum de l'habitació...
_________________________________en el jardí.
El vol nocturn.
Anar en bicicleta sense mans.
La bella desconeguda.
El meu pare.
La meva mare.
La meva dona.
El meu fill.

WIM WENDERS & PETER HANDKE 'Der Himmel über Berlin' (1987)

NOTES BERLINESES (I)

"No aconsegueixo trobar la Potsdamer Platz. Aquí? No pot ser! A la Potsdamer Platz hi havia el... Cafè Josti... Allí, a la tarda, conversava, prenia un cafè, i observava al públic, després de fumar el meu puro de Loese i Wolf, un conegut comerç de tabac. Aquí, just al davant. Aquesta no pot ser la Potsdamer Platz! No hi ha ningú a qui preguntar. Era una plaça plena de vida! Tramvies, òmnibusos de cavalls i dos automòbils, el meu i el del xocolater. Els magatzems Wertheim també estaven allí. I després, tot d’una... penjaren banderes, allí... Tota la plaça estava repleta... I la gent no era amable, i la policia tampoc. Però no pararé fins que no hagi trobat la Potsdamer Platz. On són els meus homes? On sou vosaltres, nens meus? On són els meus, els simples, els primigenis? Nomena’m, musa, al pobre trobador immortal, qui, abandonat pels seus mortals oients, ha perdut la seva veu. Ell, que d’àngel del relat es va convertir en l’ignorat o burlat organista, fora, en el llindar de la terra de ningú."

WIM WENDERS & PETER HANDKE 'Der Himmel über Berlin' (1987)