INVENTARI #2021

Vint-i-cinc discos que van arribar en el meu 2021 per quedar-se.

Com de costum, ordenats alfabèticament i sense cap mena de jerarquia.

Arab Strap As Days Get Dark

Cassandra Jenkins An Overview On Phenomenal Nature

Cosmo La terza estate dell'amore

Damon Albarn The Nearer The Fountain, More Pure The Stream Flows

Fiddlehead Between The Richness

Frah Quintale Banzai (Lato arancio)

Franco126 Multisala

Frànçois & The Atlas Mountains Banane Bleue
Françoiz Breut Flux Flou de la Foule

Germà Aire Gornal

Giorgio Poi Gommapiuma

Godspeed You! Black Emperor G_d's Pee AT STATE'S END!

Grouper Shade

Irena & Vojtěch Havlovi Melodies In The Sand

Kings Of Convenience Peace Or Love

Mach-Hommy Pray For Haiti

Mdou Moctar Afrique Victime

Miquel Serra Cançons de Joan Serra

Rodrigo Amarante Drama

Roger Mas Totes les flors

Spirit Of The Beehive Entertainment, Death

Tindersticks Distractions

Turnstile GLOW ON

Tyler, The Creator Call Me If You Get Lost

Weezer OK Human

CORPUS DE SANG

Fragment final de la versió original d'Els Segadors documentada per Manuel Milà i Fontanals:

Varen treure el bon Jesús tot cobert amb un vel negre: «Aquí és nostre capità aquí és nostra bandera. A les armes catalans que us han declarat la guerra»

EL COLOR DELS MEUS SOMNIS

Fragments dispersos del llibre de Joan Miró 'El color dels meus somnis. Converses amb Georges Raillard':

Durant tots aquests anys, Catalunya, malgrat tot, no ha parat de germinar, amb la terra, amb tot allò que hi creix. És com una planta que ha crescut al meu damunt. Cada vegada en tinc més la sensació. Per exemple, Mont-roig és com una religió.

A Mont-roig, és la força qui em nodreix, la força.

Perquè Mont-roig és el xoc preliminar, primitiu, on sempre torno. Els altres llocs es mesuren amb relació a Mont-roig.

La gent ha perdut el sentit de tot allò que és autèntic.»

Per mi, un bri d’herba té més importància que un gran arbre, una pedreta més que no pas una muntanya, i un estiracabells en té tanta com una àliga.

Encara ara, si surto a passejar, em miro el terra, o bé el cel, i no pas el paisatge.

A Mont-roig, per exemple, hi ha uns eucaliptus magnífics que tenen una escorça molt bonica. Jo em miro l’escorça.

Quan em passejo, no busco les coses com qui busca bolets. Hi ha una força, clac! Que em fa tombar el cap cap allò, una força magnètica.

En la mirada també hi ha coses òptiques que impedeixen de veure com s’ha de veure.

El que m’interessa no és pas que el quadre quedi aquí, sinó la seva irradiació, el seu missatge, allò que farà per transformar una mica l’esperit de la gent. El quadre en tant que objecte no m’interessa.

La gent cada vegada entendrà més que jo obria portes a un altre futur, contra totes les idees falses, tots els fanatismes.

I la meva pintura no és de cap de les maneres un dietari secret. És una força d’atac que s’exterioritza.

PENSAMENTS HERMÈTICS (LXXI)

El mirall d'aquell armari ara reflecteix la vostra imatge, i no en conserva cap rastre; ni en conservarà demà el d'un altre. El mirall, per si mateix, no hi veu. El mirall és com la veritat.

Luigi Pirandello 'La trampa' (1912)