Fragment de 'Fam' de Knut Hamsun:
"Déu havia posat el dit a la xarxa dels seus nervis, i, discretament, en passar, n'havia enredat una mica els fils. Déu havia retirat el dit i en ell havien quedat fibres i petites arrels arrencades dels fils dels meus nervis. I a l'indret tocat pel seu dit, que era el dit de Déu, hi havia un forat obert, i al meu cervell, una ferida feta pel pas del seu dit. Però després que Déu em tocà amb el dit de la seva mà va deixar-me tranquil i no tornà a tocar-me, ni va permetre que m'esdevingués res de mal. Em va deixar anar en pau; però em va deixar anar amb el forat obert."
