EL CACIQUISME

Fragments, en ortografia prefabriana, de 'Lo Caciquisme' de Josep Puig i Cadafalch publicat, originalment, el 12 de juliol de 1896 a La Renaixensa i reproduït a Lo Somatent el 21 de juliol també de 1896:

Tothom sab com á Catalunya se li tragué de dret de gobernarse y com la Catalunya antiga en defensa d'aquest dret va morir enterrada aquí dintre mateix de Barcelona sota las ruinas de las murallas que s’ obrían y del barri de Rivera que aterraran los rey Felip. Pero després de la Catalunya vella ’n nasqué una altra, una Catalunya esciáva. Y despréa d’ una pitra, la Catalunya acostumada á la esclavitut.

Contra aquest pecat ha vingut lo cástich, que semprè cau sobre els pobles que s’ acóstuman á ser gobérnats per altres.

Aquést cástich es lo góbern irregular dels trovadors, lo gobern de sota má dels que no son gobern, pero que ajudan á las baixesas dels gobernants; la tiranía d’ aquells que d’ amagat, darrera bastidors, ho son tot, perque es lo que afalaga els mals del conquistador foraster. 

Alcaldes y gobernadors y autoritats son la apariencia, son lo fenómeno; més en sota hi ha una tramoya més ridicula, de més baixa má, que es la real la veritahle tiranía.

La autoritat fa com qui goberna; pero qui goberna no es ella.

Perque hi ha un à Madrid que es càcich de tot Espanya, y n’ hi ha un altre á Barcelona que es cacich de tot Catalunya y un altre á Granollers que ho es del Vallés y un altre á Mataró que extén sa jurisdicció per part de la Costa, y un altre á cada ciutat y à cada vila y à cada poblet, y tots aquets son més qué el gobernador y que el batlle. Y tots aixis d’ amagat, per sota má forman per una ficción de derecho tota una verdadera y real tiranía ab apariencias d’ ample llibertat. 

Aixis los goberns que han de viure d’ un parlament que hauría de ser representació deis pobles, viuhen d’ un parlament que no representa res, d’ uh parlament fet per ella, distribuhit y organisat pela goberns mateixos.

Lo cacich fa el diputat, lo diputat sosté el ministre y el ministre sosté al cacich.

Y perque el ministre necessita al diputat y el diputat al cacich, no hi ha més lley que ell, ni mes justicia que la seva. Y d’ aquest encadenament no se ’n surt ni d’ aquell círcol viciós tampoch sense rompre ’l lligám, sense trencar la cadena.

L’ artifici que goberna ’ls pobles moderns lo vejém com qui contempla una farsa, una comedia, desde dintre bastidors.