13 d’agost del 2010

D'OUALATA A BORDEAUX



Et despertes en la foscor d'una habitació buida i nua.

Una escletxa de llum et deixa entreveure el perfil d'una porta vella i robusta.

T'alces, camines a les palpentes i,
amb dificultat, l'obres per sortir a l'exterior.

Lentament, enmig d'una claror enlluernadora, vas reconeixent la forma d'un carrer, en aparença, desert.

Et sorprèn la vermellor predominant que hi ha al teu voltant.

Però, tot d'una, el soroll d'un automòbil trenca el silenci d'aquest en-lloc.

Et gires i veus un vell Maserati.

T'hi acostes i re-coneixes el seu conductor.

És en K.

Et somriu i et diu: "en aquest en-lloc, que és Oualata, hi ha el perquè del vermell de la floating box a Bordeaux."

6 comentaris:

  1. els qui recordeu els somnis em feu una relativa enveja... deu ser perquè els pocs que recordo són malsons.

    ResponElimina
  2. no recordo pas tot el que somio... però si aquells somnis que, en no tenir cap sentit ni lògica, em fan despertar.

    ResponElimina
  3. ara que ho dius... saps que mai li he posat cara a l'agrimensor?

    ResponElimina
  4. jo m'imagino a Kafka. greu error, suposo.

    ResponElimina
  5. greu error? no pas, crec.
    a mi això només em passa amb en Karl d'Amerika i en Josef K.
    en canvi amb l'agrimensor l'interioritzo tant , suposo, que la seva mirada acaba esdevenint la meva...

    ResponElimina