12 de novembre de 2011

ARQUITECTURES COMPARADES (II)


Trenta anys, dos continents i dos desastres naturals separen l'una de l'altra.

Kisho Kurokawa 'Agricultural City' (1960)

Era l'any 1960 quan el metabolista japonès Kisho Kurokawa va projectar una ciutat agrícola a la Prefectura d'Aichi, amb la intenció de substituir els assentaments agrícoles de la Badia d'Ise arrasats, l’any anterior, pel Tifó Vera.  Un projecte, aparentment utòpic, que aspirava a solucionar la clàssica contraposició entre camp i ciutat integrant la producció agrícola en una estructura urbana. La ciutat es composava de múltiples comunitats. Cadascuna d'elles situades sobre una plataforma quadrada de formigó, d'uns 300 metres a 500 metres de costat, elevada, uns 4 metres sobre el terra, sobre pilotis per així poder fer front a futures inundacions. Aquesta plataforma era tant estructura com infraestructura, reservant, d'aquesta manera, tot el sòl per a producció agrícola. Cada comunitat, subdividida per una malla de 25 blocs, de 100 metres per 100 metres cadascun, acollia una població d'uns 2.000 habitants. El bloc central es reservava a equipaments públics com una escola elemental, un santuari i un temple. Els blocs restants era on s'hi ubicaven els habitatges d'aquests nous assentaments.

OMA 'Agadir Convention Centre' (1990)

Contemporàniament al projecte de Kurokawa, la ciutat marroquina d’Agadir fou destruïda per un terratrèmol tot i la magnitud moderada de 5,7 sobre l'escala de Richter. Després d’aquest sisme, es va reconstruir, uns dos quilòmetres al sud, com la típica new town post-corbuseriana. I és d'aquesta tabula rasa, d’on sorgeix, trenta anys més tard, la forma d'aquest projecte, amb clares reminiscències metabolistes, de l’arquitecte holandès Rem Koolhaas, i la seva Office for Metropolitan Architecture (OMA). El projecte és un únic edifici dividit en dues parts: un sòcol, que pren les formes sinuoses de les dunes del seu entorn; i un sostre, que agafa la forma d'una nuvolosa. El sòcol és on s'hi ubica el centre de convencions, amb auditoris, sales de conferències, etc. I el sostre és ocupat per un gran hotel. L'espai in-between restant, sostingut per un bosc de pilotis, esdevé una enorme plaça de formigó coberta i oberta a la platja i a la immensitat de l'oceà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada