La desgràcia de don Quixot no és la seva imaginació, sinó Sancho Panza.
FRANZ KAFKA
Ni Kafka fou capaç de captar el missatge subliminal que conté el Quixot. I aquest no és cap altre que una crítica, brutal i despietada, a una mentalitat, tan propensa als deliris de grandesa, com és la castellana. Mentalitat que ha acabat dominant i monopolitzant això que alguns s'entesten en defensar encara, però sempre amb deshonor: un projecte fallit, des del seu inici, anomenat Espanya. Si no com es pot explicar que un simple hidalgo, de nom Alonso Quijano, s'acabi veient a sí mateix com un autèntic cavaller? O acabi distorsionant tant la realitat que vegi gegants allà on només hi ha molins de vent i castells on només hi ha hostals? Tampoc és cap casualitat que gràcies al bandoler català Perot Rocaguinarda, Roque Guinart en el llibre, i no pas al seu fidel escuder Sancho, recuperi el seny durant la seva estada a Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada