LA TERRITORIALITZACIÓ DE LA CIUTAT

Creixeu i multipliqueu-vos, escampeu-vos per la terra i domineu-la.
Gènesi 1:28

Tot allò de què parlà Cerdà ja ho va ficcionar Simon Tyssot de Passot uns cent cinquanta anys abans. Concretament, a “Voyages et avantures de Jaques Massé”. On descriu un país sense ciutat i tota la població és redistribuïda estadísticament per tot el territori. Un territori organitzat sobre la base d'una retícula de canals i camins rigorosament ortogonals. Fins i tot, Gabriel de Foigny a “La Terre australe connué”, dos segles abans que Cerdà i mig segle abans que el mateix Tyssot, ens parla d'una societat conformada per un urbanisme geomètric, una domesticació de la terra i un igualitarisme garantit per l'absència de la propietat privada i la possessió de béns particulars.

Gairebé de forma contemporània, William Penn ideà el seu Pla de Filadèlfia. Un pla, amb vocació higienista, desenvolupat segons els principis quàquers del seu mateix mentor: igualtat religiosa, racial i de gènere. La futura ciutat s'organitzava segons una malla de carrers perpendiculars entre ells on destacaven dos eixos amb vocació cívica i comercial. Dos eixos que conformaven els principals traçats de la quadrícula. Cada quadrant tenia la seva plaça pública, concebuda com un pulmó verd. De la mateixa manera, les parcel·les de les cases eren uniformement espaiades per poder garantir un espai de verd privat per a cada veí. Fet que permetia mantenir un cert sentit de vida rural dins una ciutat en ràpida extensió.

William Penn's Plan for Philadelphia, 1684

Un segle més tard, Thomas Jefferson va més enllà que Penn quan posa les bases, tres anys abans de la Constitució dels Estats Units, de la Land Ordinance. Una ordenança territorial que planifica la seva expansió cap a l'Oest seguint una estructura de malla reticular. De fet, s'ordena un territori ignot i encara sense cartografiar. L'abstracció de la retícula es converteix en l'estructura portant de la futura colonització continental. En aquest sentit, el mapa precedeix el territori. Com diu André Corboz, l'espai-projecte es superposa a l'espai-substrat. La retícula se sustenta en uns camins i carreteres que la materialitzen com a garantia d'igualtat i de justícia social, d'ordre i d'estabilitat. No equipa, distribueix. No argumenta, disposa. Per Jefferson, utopia i realitat no constitueixen dues categories oposades sinó convertibles l'una en l'altra. La primera serveix per preparar la segona.

Jefferson-Hartley Map of the United States East of the Mississipi River, 1784

El més paradoxal del cas és que tots els defensors actuals de la ciutat densa i compacta prenguin com a referent l'Eixample de Barcelona. Tot obviant la màxima bíblica del mateix Cerdà a la seva “Teoría general de la urbanización”:

«Rurizad lo urbano: urbanizad lo rural:... Replete terram.»

I subliminant la urbanització se'ns ha ocultat l'autèntica vocació territorial d'un saintsimonià com Cerdà. Així com la seva teoria general i anàloga de la rurització. Si la urbanització consistia en obrir la terra per habitar-la, la rurització en obrir-la per cultivar-la. Però bé, dir que l'Eixample actual és obra de Cerdà és com dir que la Sagrada Família actual és obra de Gaudí. Per alguna raó ambdues són fruit d'un projecte inacabat. Com la modernitat.