Dos fragments de 'La quarta paret' de Sorj Chalandon:
"Aquella obra no s'hauria d'haver representat mai. La impressió terrible que una paret els separava de la platea. La quarta paret. Vet aquí que existia de debò. De formigó, d'acer, ofegava el més petit alè de vida. No deixava passar res a fora. Els deixava sols a l'escenari, abandonats. Com si el teatre s'hagués tancat bruscament damunt seu. Un sostre, quatre muralles. Durant tot un minut, els va fer l'efecte d'estar emparedats."
"Anouilh li murmura que la tragèdia és tranquil·litzadora, còmoda. En el drama, amb els innocents, els traïdors, els personatges assedegats de venjança, morir esdevé complicadíssim. Tots lluiten perquè esperen sortir-se'n. És utilitari, és mesquí. Mentre la tragèdia és gratuïta. És sense esperança. La maleïda esperança que ho espatlla tot. La tragèdia és per als reis."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada