EL MENYSPREU

Fragment del llibre d'Alberto Moravia 'El menyspreu':

Mentre dinàvem gairebé no vam parlar. El silenci semblava penetrar dins la vil·la junt amb la forta claror del migdia. El cel i el mar que omplien els finestrals ens enlluernaven i ens feien llunyans, com si tota aquella blavor tingués la consistència d’unes aigües submarines i nosaltres dos seguéssim al fons del mar, separats per la lluminosa fluctuació del líquid i incapaços d’enraonar.