"LIFE IN A GLASSHOUSE"

Don't talk politics and don't throw stones.
RADIOHEAD



Mies van der Rohe, creador de solituds visuals, visitant la Farnsworth House acompanyat d'Edward Duckett, un dels seus adjunts americans.

LA IMATGE DIALÈCTICA

La imatge dialèctica ha de ser definida com la mémoire involontaire d'una humanitat redimida.
WALTER BENJAMIN 

Per a Benjamin, la metròpoli és el lloc del mite dialèctic, dels seus impulsos i ambigüitats contradictòries. La ciutat és l'escenari per a la més alta forma i extinció eventual del mite. Un no ha de desplegar el mite, simplement, l'ha de desenredar. El mite ha de ser dissolt en la història de dues maneres: durant l'exploració de la vida després de la mort de l'objecte i a través de la noció de la imatge dialèctica.

La imatge dialèctica s'inspira en la mémoire involontaire de Proust. És un moment espontani i inesperat en el present que porta el reconeixement fugaç d'una ocurrència o d'una sensació en el passat.

La imatge dialèctica és el reconeixement mutu i la il·luminació momentània de passat i present. És el punt d'intersecció de l'ara i aquí i del llavors i allí. Un moment en què tot allò oblidat és recordat. L'instant precís de la desaparició, quan la il·lusió s'esvaeix i la veritat es torna evident.

La imatge dialèctica procura captar el moment històric, el rostre canviant de la metròpoli, congelat en un marc contextual. Com una pausa en el flux de l'experiència.

APROXIMACIONS A QUÈ?

Dos fragments de 'Approches de quoi?' de Georges Perec:

"Això que passa realment, el que vivim, la resta, tota la resta, on és? Això que passa cada dia i que torna cada dia, el banal, el quotidià, l'evident, el comú, l'ordinari, l'infra-ordinari, el soroll de fons, l'habitual, com retre-li comptes, com interrogar-lo, com descriure'l?"
"Potser es tracti de fundar finalment la nostra pròpia antropologia: la que parlarà de nosaltres, la que buscarà en nosaltres el que durant tant de temps hem copiat dels altres. Ja no l'exòtic, sinó l'endòtic."

EL PROBLEMA D'ALADÍ

Dos fragments del llibre 'Aladins Problem' d'Ernst Jünger:

"Ja és hora que em concentri en el meu problema. Hi ha algú que no tingui cap problema?, tothom en té un i fins i tot més d’un. Tenen la seva jerarquia; el problema principal ocupa el centre de l’existència, desplaça la resta. Ens acompanya contínuament com una ombra i ens endola el seny. També fa acte de presència quan ens despertem a les nits: ens salta al damunt com un animal."

"El problema és indivisible; l’home està sol. Al capdavall no et pots refiar de la societat. Sobretot res de malenconia. L’individu pot consolar-se reconeixent la situació en què es troba. Abans les religions hi cooperaven. La seva íntima vinculació amb l’art no és pas cap casualitat, car són els seus intents més elevats. Ara que els déus ens han abandonat cal que ens remuntem al seu origen, l’art. Ens hem de formar una idea de què o de qui representem."

PENSAMENTS HERMÈTICS (VI)

L'existència és el lapse entre un entrar i un sortir.