El 1942 Mies escull una altra escultura de Maillol per il·lustrar el seu projecte de Sala de concerts. En aquest cas, crea un fotomuntatge, amb una imatge de l'hangar de muntatge de la fàbrica d'avions de la
El fotomuntatge té el seu origen en un curs de projectes que Mies imparteix el gener de 1941 a l'
. En aquest curs proposa com a tema una sala de concerts i tres maneres diferents d'enfocar la seva solució arquitectònica. Un dels seus estudiants, Paul Camagna, opta per la solució d'un únic gran espai diàfan amb particions estrictament acústiques. I és així com s'escull la fotografia interior d'un gran espai industrial com l'hangar de muntatge de l'hidroavió de rescat
. Anys després, el mateix Campagna admetrà que el projecte de sala de concerts és més de Mies que no pas seu.
Un any abans de l'entrada de Mies al seu estudi,
Peter Behrens demana a
Karl Ernst Osthaus, col·leccionista d'art i mecenes, un nu femení d'Aristides Maillol com el que s'havia exhibit, entre abril i setembre de 1906, a l'onzena
Kunstausstellung (mostra d'art) de la
Berliner Secession. Osthaus li fa arribar una reproducció en guix de la Mediterrània. I és així com l'escultura de Maillol, qui sap si per influència de l'
hel·lenisme germànic de l'època, esdevindrà la protagonista principal de la sala creada per Behrens a la
Internationale Kunst- und Große Gartenbau-Ausstellung de
Mannheim.
Però Maillol no és pas el primer escultor a qui recorre Mies en les seves obres. De fet, en els seus
collages per les cases pati de 1938 incorpora escultures de
Wilhelm Lehmbruck, amic personal del seu germà Ewald que també era escultor. En una altra foto de l'interior de la Villa Tugendhat de 1930 ja hi apareix una escultura del mateix Lehmbruck. No és altra que '
Torso' de 1914. I a la
Glasraum (habitació de vidre), dissenyada per Mies i
Lilly Reich, de l'exposició del
Werkbund de 1927 a Stuttgart hi trobem la seva 'Maedchen, sich umwendend' de 1913.
En una de les primeres versions del
Pavelló alemany a Barcelona, Mies hi preveu incorporar fins a tres escultures. Una on ara hi ha '
Der Morgen' (el matí) de
Georg Kolbe. Una segona, també exterior, al límit de l'estanc principal. I la tercera en l'espai central del Pavelló. Per altra banda, en un collage de 1928 s'entreveu una figura asseguda en l'estanc interior. També hi ha
un dibuix de l'arquitecte
Sergius Ruegenberg, llavors ajudant de Mies i més endavant col·laborador de
Hans Scharoun amb el seu
Kollektivplan de Berlín, on també es veu una figura asseguda en el mateix lloc.
De fet, si l'estàtua de Kolbe no està ni dibuixada potser és perquè no era la prevista. A més, si tenim en compte que tant Lehmbruck com Kolbe no feien aquest tipus d'escultures, pot ser perfectament que l'escultura que té en ment, des d'un principi, Mies no és cap altra que la Mediterrània de Maillol. Per altra banda, el Pavelló no és altra cosa que un
collage de Mies. En aquest cas, un
collage mal re-construït. Perquè, tot i no ser obra de Mies, tant la columnata exterior de
Puig i Cadafalch com la Mediterrània de Maillol són peces integrants del Pavelló. I és que la forma, per si mateixa, no existeix.
En el pati de l'
Ajuntament de Perpinyà pot veure's, avui en dia, la Mediterrània de Maillol. Una dona entotsolada i elevada en un pedestal recolzant el seu
braç, esquerre, sobre la cama, també esquerra, que té doblegada. Es podria dir que la seva pell s'escata aclaparada pel sol d'aquesta Arcàdia catalana. Aneu a veure-la, planteu-vos al seu davant, acompanyeu-la una estona. Ella és tot el que ens queda d'allò que hagués pogut ocórrer en el Pavelló. 
