HEROIS

Era un dia qualsevol de 1977 quan David Bowie, des d'una finestra de l'Hansa Studio, va veure dos amants besant-se a l'ombra del Mur de la vergonya. O altrament conegut com a mur de protecció antifeixista. Aquesta imatge, entre apassionada i desangelada, va esdevenir la font d'inspiració de "Heroes". Una cançó que també donaria nom a la segona part de la seva trilogia berlinesa.

Es diu que primer es va gravar en alemany una versió molt més curta que la del disc homònim. De fet, aquesta teoria resulta força convincent per la cruesa emotiva que transmet quan s'escolta.
Així doncs... a continuació "Helden", amb l'acompanyament visual de fragments del film "Christiane F. Wir der Kinder vom Bahnhof Zoo" dirigit per Uli Edel i d'una traducció aproximada de la lletra, en la seva versió alemanya.

Tu...
tu podries nadar
com els dofins...
els dofins fan.
Ningú ens dóna una oportunitat.
Però podem guanyar
per sempre més.
I llavors siguem els herois
per un dia.
Jo...
jo llavors sóc rei.
I tu...
tu reina.
Tot i que ells
semblin insuperables,
serem herois
per un dia.
Llavors siguem nosaltres
en aquest dia.
Jo...
jo vaig creure que somiava
el Mur.
Feia fred a l'esquena.
Els trets esquinçaven l'aire.
Però ens besàvem
com si res passés.
I la vergonya estava a la seva banda.
Oh, els podem vèncer
per sempre més.
Llavors siguem herois
només aquest dia.