"Un dels peculiars encants del context del segle vint és que ja no és el resultat d'una o dues doctrines arquitectòniques evolucionant de forma gairebé imperceptible, però que representen la formació simultània de distintes capes arqueològiques; resulten d'un moviment pendular perpetu on cada doctrina arquitectònica contradiu i desfà l'essència de l'anterior així com el dia segueix a la nit."
"Berlín, primer bombardejada, després dividida, no té centre, sinó una col·lecció de centres que a vegades no són res més que espais buits."
"La riquesa de Berlín resideix en la seqüència prototípica dels seus models: ciutat neoclàssica, Metròpoli primerenca, banc de proves de la modernitat, capital Nazi, víctima de guerra, Llàtzer, camp de batalla de la guerra freda, i així successivament."
"Ara l'IBA està esborrant aquesta evidència, destruint en nom de la història tota evidència de la seva destrucció, que és precisament el fet més significatiu de la seva història (per no mencionar la seva estètica)."
"D'aquesta manera, la interpretació del mur de Berlín com a parc travessat per una escultura zen, va fer possible imaginar-hi cases-pati. [...] Però potser tots aquests arguments no són res més que meres racionalitzacions pel fet primitiu d'un gust per l'asfalt, el trànsit, el neó, les multituds... la pròpia arquitectura d'altres persones."
REM KOOLHAAS 'The Terrifying Beauty of the Twentieth Century' (1985)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada