NOTES BERLINESES (LVII)

A Berlín, l'Steve i jo ens vam aventurar enllà del «Checkpoint Charlie» per passar la tarda a l'est. Qualsevol cosa impresa que portessis, diaris, revistes, era confiscada pels agents de frontera de l'Alemanya Oriental. Era un món diferent, podies sentir la bota al coll, la paràlisi als carrers i l'opressió que era ben real. Allò va canviar l'Steve per sempre més; després de la nostra gira europea, l'home que predicava que rock-and-roll i política no havien de barrejar-se mai va esdevenir un activista, i la seva pròpia música va fer-se decididament política. El poder del mur que migpartia el món, la seva realitat lletja, brutal, hipnòtica no podia menystenir-se; era una ofensa a la humanitat, i tenia una certa qualitat pornogràfica, un cop l'havies vist deixava com una flaire que no et podies acabar d'espolsar. El fet és que ens va torbar, i, un cop vam tirar cap a la següent ciutat, hi va haver un sospir d'alleujament.

BRUCE SPRINGSTEEN 'Born To Run' (2016)

NOTES BERLINESES (LVI)

Des que no hi ha el mur, la ciutat ha doblat la superfície i ha canviat tant que sovint no sap a quina cruïlla es troba. Ell va veure els forats de les bombes, primer amb runa i després sense. Més tard potser hi va haver una parada de salsitxes o d'arbres de Nadal, o sovint simplement res. Però durant els últims anys els forats s'han tornat a omplir amb cases, les cantonades esmussades s'han tornat a edificar, els tallafocs ja no es veuen. De petit, abans de la construcció del mur, havia canviat a l'estació de Gesundbrunnen, al Berlín Occidental, nabius collits per ell mateix per la seva primera pilota inflable de colors brillants. De pilotes inflables només n'hi havia a l'Oest. Més endavant, quan va veure per primera vegada l'estació després de la caiguda del mur, les vies que anaven cap a l'Est estaven cobertes d'herba, i a les andanes hi havia bedolls que onejaven amb el vent. Si ell hagués sigut urbanista, ho hauria deixat d'aquella manera. Com a record de la ciutat dividida, i també com a símbol de la provisionalitat de tot el que construeixen els homes, o potser senzillament perquè un bosquet de bedolls en una andana és bonic.

JENNY ERPENBECK 'Les formes del verb anar' (2015)

NOTES BERLINESES (LV)

No obstant això, malgrat la seva absència física aquí i en altres parts de Berlín, el mur que dividia la ciutat manté una presència viva. Indirectament visible a través de les seves petjades històriques en el d'altra banda desconcertant disseny de certs carrers i edificis, també és visible en les diferents cultures visuals de l'Est i l'Oest: no només en els diferents estils de la seva arquitectura i els nivells de manteniment dels edificis, sinó en els diferents estils del disseny d'interiors, com el gust del Berlín Est per les estovalles d'hule, les flors artificials, i les cortines d'encaix blanc reglamentades. Per consternació freqüent de conductors i usuaris del transport públic, el mur encara és fortament present a través del caos generat pels continus canvis en el trànsit (per exemple, desviaments a causa d'obres en carrers o edificis, serveis interromputs i rutes alterades d'autobús, U-Bahn i S-Bahn) que la seva sobtada desaparició ha engendrat després de més d'una generació de vida emmurallada a Berlín. L'enorme massa frenètica de construcció contínua que ha colpit la Potsdamer Platz reafirma paradoxalment el mur que ha esborrat, per ser no només un obstacle construït d'escala monumental sinó una atracció turística internacional com el solar més gran d'Europa. En resum, el mur ara absent que dividia Est i Oest continua sent en molts aspectes el principi estructurador d'aquesta ciutat unificada, igual que les ciutats dividides de Berlín Est i Oest es definien essencialment per les seves contrastades parts absents.

RICHARD SHUSTERMAN 'The Urban Aesthetics of Absence' (1997)

NOTES BERLINESES (LIV)

Al principi, quan era nou aquí, havia examinat el mur fronterer, la característica més notable del qual era que dividia la ciutat pel centre en lloc d'envoltar-la. Però la vista des de qualsevol de les torres d'observació construïdes per permetre als occidentals una visió de la vida darrere del Mur l'havia decebut invariablement. En cap lloc la construcció infame aconseguia l'altura i l'amplada imaginades; s'assemblava més a la realització barata d'una fórmula arquitectònica que aconseguia la seva màxima expressió en el centre de la ciutat. En aquest moment desenvolupà una imatge mental d'una ciutat en expansió de manera uniforme des de les vores cap al centre, seguint un programa de divisió cel·lular contínua que semblava dissenyat exclusivament per a l'expansió interior. El més estrany va ser que els habitants no semblaven adonar-se del seu propi complex del Mur, per les seves incessants separacions semblaven traçar un patró que es grava dins de les seves ànimes.

PETER SCHNEIDER 'Paarungen' (1992)

NOTES BERLINESES (LIII)

El senyor K. preferia la ciutat A a la ciutat B. «A la ciutat A», deia, «se'm vol; però a la ciutat B se'm tracta amb amabilitat. A la ciutat A procuraven ser-me útils; però a la ciutat B em necessitaven. A la ciutat A se m'invitava a taula, però a la ciutat B se m'invitava a la cuina».

BERTOLT BRECHT 'Geschichten vom Herrn Keuner'

NOTES BERLINESES (LII)

"La veritat és que vaig arribar a Berlín en un moment històric molt interessant. Des del 1870, quan Berlín havia passat de ser la insípida, petita i gens rica capital del regne de Prússia a convertir-se en la ciutat residencial de l'emperador alemany, aquella població insignificant situada a la riba de l'Spree havia agafat un auge considerable. Però encara no havia recaigut sobre Berlín el lideratge en el camp artístic i cultural. [...] Tanmateix, als darrers anys, amb el ràpid avenç econòmic d'Alemanya, va a començar a girar-se la truita."

"Va ser precisament en aquell moment de transició, quan de simple capital passà a ser metròpoli, que vaig arribar a Berlín. La primera impressió, després de la bellesa ufanosa de Viena, heretada de grans avantpassats, va ser encara una mica decebedora: la tendència decisiva a expandir-se cap a l'Oest, on havia de desenrotllar-se la nova arquitectura en comptes de les cases una mica pretensioses del Tiergarten, acabava tot just de començar, Friedrichstraße i Leipziger Straße, arquitectònicament encara deserts, amb la seva sumptuositat desmanyotada, constituïen encara el centre de la ciutat. A suburbis com Wilmersdorf, Nikolassee i Steglitz, només s'hi podia arribar amb penes i treballs en tramvia; el llacs de la Marca, amb la seva aspra bellesa, exigien encara aleshores una expedició amb tots els ets i uts. Llevat de la vella Unter den Linden, no hi havia un centre pròpiament dit, no hi havia un corso com al nostre Graben i, gràcies al vell esperit estalviador prussià, hi mancava completament una elegància general. [...] En tots els detalls es notava un esperit estalviador i gasiu de Frederic el Gran; el cafè era aigualit i dolent, perquè s'hi estalviaven tots els grans que es podia; el menjar era insípid, sense suc ni bruc. Arreu regnava la netedat i un ordre rigorós i meticulós, en comptes de la nostra fogositat musical."

STEFAN ZWEIG 'El món d'ahir' (1942)

NOTES BERLINESES (LI)

"Dilluns, 6 de setembre de 1948."

"Potser per demà ja tindrem dos governs de la ciutat i, al llarg del límit del sector, una muralla xinesa amb merlets i torres de vigilància. Potser llavors es necessitarà un visat per anar de Charlottenburg a Unter den Linden. Tal com vam pensar llavors, en el juliol de 1945, quan començà l'ocupació de les quatre potències. Potser..."

RUTH ANDREAS-FRIEDRICH 'Battleground Berlin: Diaries, 1945-1948'

NOTES BERLINESES (L)

"Des de 1945, les anomenades 'arts de la pau' han demostrat ser igual de lamentables en la seva influència com, abans de 1945, les anomenades 'arts de la guerra'; i em refereixo, és clar, a la fatal tendència de l'arquitectura moderna de no imaginar mai una fusió entre edificis i espai, sinó en atribuir sempre una missió figurativa als edificis i concebre l'espai com res més que una extensió naturalista. El problema urbanístic de Berlín és, en aquest cas, lluny de ser únic. Per tant, si se suposa que una ciutat és un sòlid construït, es dedueix necessàriament que els seus elements figuratius han de ser, majoritàriament, espacials. Hi pot haver unes poques torres o cúpules que la presideixin, però, en la seva major part, la figura només pot ser una qüestió de buits importants i considerats amb cura; i amb això en ment, ara cap a contemplar l'anomenat Kulturforum.

Una terra erma indeterminada absurdament dignificada amb un nom romà, aquesta és una part del món que desanima dolorosament tota possibilitat de convergència. Perquè, contràriament a qualsevol idea d'espai abstracte abraçat per esteses continuïtats, el Kulturforum és un 'anti-espai', un col·lapse de les comunicacions civils, una situació de guerra no declarada entre sòlids compactes i egocèntrics que són independents de qualsevol concepte de comunitat, que són independents - fins a un punt despietat - de qualsevol camp de sosteniment."

"El Kulturforum no hauria de ser mai considerat com a evidència d'una amnèsia cultural."

"Després de 1945, amb la burgesia gairebé desapareguda, en aquest món devastat i buit, les irresponsables estratègies avantguardistes de la dècada de 1920 van arribar a ser acceptades com el programa inevitable per a la dècada de 1950: el missatge havia estat lliurat. Era lògic, igualitari i higiènic; i aquest tipus de pensament inevitablement condueix a aquests espècimens desafortunats com el Lincoln Center a Nova York, el South Bank a Londres, i, a Berlín, el Kulturforum. Qualsevol relació amb els seus voltants resta aïllada per abismes insalvables."

COLIN ROWE 'The Vanished City' (1984)

NOTES BERLINESES (XLIX)

"Em sento perdut a Berlín. No té cap semblança amb la ciutat que havia suposat que era. Hi havia una vegada un Berlín que jo hagués conegut, a partir de descripcions en llibres - el Berlín del segle passat i principis de l'actual: una ciutat lúgubre en un pantà, amb carrers durs, fangosos i il·luminats amb llanternes, dividint files rectes de cases lletges de forma igual, compactada en blocs tan quadrats i llisos i uniformes i monòtons i seriosos com caixes de mudances. Però aquell Berlín ha desaparegut. Sembla haver desaparegut totalment, i no hagi deixat cap rastre. La major part del Berlín d'avui no té, al respecte, cap indicació d'un període anterior. El lloc on es troba té tradicions i una història, però la ciutat en si no té ni tradicions ni història. És una ciutat nova; la més nova que he vist mai. Chicago sembla venerable al seu costat; perquè hi ha molts barris antics a Chicago, però no tants a Berlín. La massa principal de la ciutat sembla com si s'hagués construït la setmana passada, la resta té un to més greu, amb prou feines perceptible; i sembla com si tot tingués sis o, a tot estirar, vuit mesos d'existència.

La següent característica que et sobta és l'espaiositat, l'amplitud de la ciutat. No hi ha cap altra ciutat, en qualsevol altre país, on els carrers siguin generalment tan amplis. Berlín no és només una ciutat de carrers amples, és la ciutat de carrers amples. Com a ciutat de carrers amples mai ha tingut el seu equivalent, en qualsevol altra època del món. L'Unter den Linden són tres carrers en un, la Potsdamerstrasse està limitada, a banda i banda, per voreres que són més amples que alguns dels carrers històrics de les antigues capitals d'Europa; no hi sembla haver cap carril o carrerons; no hi ha dreceres; aquí i allà , on diversos carrers importants desemboquen en un centre comú, la circumferència d'aquest centre és d'una magnitud calculada per portar aquesta paraula espaiositat en la teva ment un altre cop. El parc al mig de la ciutat és tan gran que fa sorgir aquesta expressió un cop més."

"Hi ha una altra característica notable - la superfície completament plana del lloc de Berlín. Berlín, per recapitular, és més nova a la vista que qualsevol altra ciutat, i també de complexió més ordenada; cap altra ciutat té aquest aire d'amplitud, d'absència d'amuntegament; cap altra ciutat té tants carrers rectes; i amb Chicago impugna el cromosoma per la planimetria de la superfície i per la fenomenal rapidesa de creixement. Berlín és la Chicago europea. Les dues ciutats tenen aproximadament la mateixa població - un milió i mig. No puc parlar en termes exactes, perquè només sé quina era la població de Chicago la setmana passada; però en aquell moment es tractava d'un milió i mig. Fa quinze anys Berlín i Chicago eren grans ciutats, per descomptat, però cap de les dues era el gegant que és ara."

MARK TWAIN 'The Chicago of Europe' (1892)

NOTES BERLINESES (XLVIII)

"I la sorpresa més sensacional va ser descobrir un dia de cop i volta que els meus quadres, per primera vegada a la història, s'havien convertit en murs."

"Potser a un altre artista tot li hauria passat més o menys desapercebut, o més o menys transitòriament. Però com podia no marcar-me a mi? Estrany destí del meu nom!"

"Quantes suggestions es poden desprendre de la imatge del mur i de totes les seves possibles derivacions!"

ANTONI TÀPIES 'Comunicació sobre el mur' (1969)

NOTES BERLINESES (XLVII)

"El único rastro de Europa en Berlín Occidental es la chamuscada catedral con una torre despuntada por las bombas. Los norteamericanos, como los niños, tienen horror de los murciélagos. En lugar de apuntalar los pocos paredones que quedaron en pie después de la guerra y hacer con ellos una ciudad de remiendos, aplicaron un criterio más higiénico y mucho más comercial: borrón y cuenta nueva.

El primer contacto con esa gigantesca operación del capitalismo dentro de los dominios del socialismo me produjo una sensación de vacío. Toda la mañana estuvimos buscando la ciudad, dando vueltas dentro de ella sin encontrarla. Es asimétrica, sin pies ni cabeza, pero sobre todo carece todavía de un centro donde se experimente la emoción de haber llegado."

"Desde un punto de vista técnico Berlín Occidental no es una ciudad sino un laboratorio. Los Estados Unidos llevan la batuta. No tengo datos de la cantidad de dólares invertidos en la reconstrucción ni de la forma en que se han hecho las inversiones. Pero los resultados están a la vista.

Yo creo humildemente que es una ciudad falsa."

"A medida que se penetra en el Berlín Oriental se comprende que hay más de una diferencia de sistemas, dos mentalidades opuestas a cada lado de la Puerta de Brandemburgo. Los escasos bloques intactos del sector oriental tienen todavía los impactos de la artillería. (...) De noche, en lugar de los anuncios de publicidad que inundan de colores al Berlín Occidental del lado Oriental sólo brilla la estrella roja. El mérito de esa ciudad sombría es que ella sí corresponde a la realidad económica del país. Salvo la avenida Stalin.

La réplica socialista del empuje del Berlín Occidental es el colosal mamarracho de la avenida Stalin. Es aplastante, tanto por las dimensiones como por el mal gusto. Una indigestión de todos los estilos que corresponde al criterio arquitectónico de Moscú. La avenida Stalin es una inmensa perspectiva con residencias parecidas a las de los pobres ricos de provincia, pero amontonadas una encima de otra, con incalculables toneladas de mármol, de capiteles con flores, animales y máscaras de piedra y agotadores portales con estatuas griegas falsificadas en cemento armado."

"Se ha calculado que si estalla una guerra, Berlín durará 20 minutos. Pero si no estalla dentro de cincuenta, cien años, cuando uno de los dos sistemas haya prevalecido sobre el otro, las dos Berlines serán una sola ciudad. Una monstruosa feria comercial hecha con las muestras gratis de los dos sistemas.

Ya en la actualidad –y no solo por su aspecto exterior– Berlín es un disparate."

GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ 'Berlín es un disparate' (1959)

NOTES BERLINESES (XLVI)

"Abans d'aixecar un mur vull saber
què hi deixo fora i què hi confino dins,
i a qui, si no, podria molestar.
Hi ha alguna cosa que no estima els murs,
que no els vol. Li podria dir: -Follets,
però ben bé no ho són, i més m'estimo
que si de cas ho digui ell mateix. El veig,
portar una pedra fortament agafada
a cada mà, com un vell salvatge armat.
Es mou en la foscor, a mi em fa l'efecte,
no tan sols dels boscos ni de les ombres dels arbres.
No anirà més enllà de la dita del seu pare,
i li agrada haver-ho pensat tan bé,
de nou diu: -Una bona tanca fa bons veïns."

ROBERT FROST 'Mending Wall' (1914)

NOTES BERLINESES (XLV)

"El pla consisteix en un túnel, o potser hauries d'anar directe al desert, alliberar el camell del zoo, deslligar-lo, ensellar-lo, muntar-lo a través de Brandenburg. Podries dependre del camell."

"Ha de ser una 'desharmonia'. Alguna cosa s'està filtrant per tota la ciutat, tothom està segur que ha llegit o ha escoltat 'desharmonia', fins i tot alguns hi han pensat, però públicament no és un lloc per ser trobat. Encara es planten més arbres, tots sobre la sorra, els arbres de l'experiència del desert."

"Berlín ha estat arreglada. (...) La sorra està per tot arreu ara - en les sabates, en el carbó. (...) A sota, un pub resta obert a Alt-Moabit, però ningú entén com pot ser possible. Després de tot, la ciutat ha estat arreglada. El propietari aboca aiguardent doble, llavors s'autoconvida a una ronda, el seu pub era el millor, el més antic, sempre ple de gent. Però aquestes persones ja no són a Berlín. (...) Ningú vol parlar-ne més, només parlen per dir alguna cosa, qualsevol cosa, i en qualsevol cas tot es queda a les comissures dels llavis i enllà, tot doble."

"A la nit tot Berlín és un lloc per a la facturació i l'intercanvi. Tot es barreja en la confusió, llavors algunes persones s’aparten. L‘espionatge té una vida fàcil, cada caiguda és transparent. Tothom està decidit a desfer-se del seu propi secret, a lliurar la seva informació, a confessar durant l'interrogatori. Tothom té els altres rere el clatell, i en la penombra no es pot comprovar la factura imposada. A fora torna a ser de dia, fa massa claror."

INGEBORG BACHMANN 'Ein Ort für Zufälle' (1964)

NOTES BERLINESES (XLIV)

"El que em va seduir, entre moltes coses, la primera vegada que vaig anar allà, és que hi havia grans sectors de la ciutat que estaven buits. Hi havia molts solars, on hi havia hagut edificis. El primer que em va recordar fou quan jo era un nen, al Bronx. Solíem jugar en solars semblants, és clar que també eren solars sense edificis. Però aquí, els edificis havien estat destruïts, esborrats. Així doncs, hi havia una correspondència entre els solars que jo vaig conèixer de nen i aquest lloc a Alemanya que tenia aquests solars buits. Això va ser en primer lloc. En segon lloc, el que més em va cridar l'atenció va ser que, tot i que els edificis havien estat destruïts i havien desaparegut, la seva aura m'arribava a través del terra. És a dir, en l'aspecte físic els edificis no hi eren, però un podia sentir les estructures que havien estat allí. Això era del que parlàvem abans. Hi havia hagut desaparicions però, no obstant això, l'atmosfera d'aquelles estructures sorgia del terra. Això en segon lloc. En tercer lloc, l'estranya sensació de veure-hi les pintures d'Edward Hopper. Les pintures de Hopper són bàsicament de Hoboken i llocs similars. Però, d'alguna manera, hi havia una condició a Berlín que em va evocar Hopper. Això va ser el que vaig tractar de fer, per cert, en les meves estructures que he construït ara a Berlín. Capturar algunes d'aquestes, entre d'altres coses, algunes d'aquestes coses."

 JOHN HEJDUK en conversa amb David Shapiro (1991)

NOTES BERLINESES (XLIII)

"M'agrada Mies. Als meus col·legues potser no els hi agrada Mies, però a mi m'agrada Mies. M'agrada l'arquitectura de Mies. El Museu de Berlín sense cap dubte. David, l'única altra vegada que vaig tenir una experiència arquitectònica – quan vaig arribar a Berlín, la meva ànima mirà cap al voladís del Museu Nacional de Mies, l'edifici negre fet d'acer negre – va ser quan era un nen i vaig anar a Itàlia amb Gloria per primera vegada i vam arribar fins a Paestum. Quan vam arribar i vam veure els temples de Paestum, miràrem cap amunt i vam veure el capitell, la columna i la llinda, i va ser una experiència religiosa. Un no té moltes experiències religioses en la seva vida, i jo n'he tingut dues o tres. Però l'altra va ser quan vaig arribar a Berlín i vaig veure el Museu de Berlín de nit. Hi ha alguna cosa en l'aire de Berlín. Vull aclarir aquest punt. Veure un edifici d'acer negre en la nit de Berlín, que és el blau de la nit, el blau fosc de la nit. El blau de la nit és cristal·lí. L'aire és cristal·lí perquè Berlín està envoltada d'aigua, Berlín, de tot tipus d'aigua. Així que és una mena d'aire diferent que forma una atmosfera que és cristal·lina, negra-blava, tenies l'acer negre això és Berlín."

JOHN HEJDUK en conversa amb David Shapiro (1991)

NOTES BERLINESES (XLII)

"La muralla xinesa ha estat enllestida en el seu punt més septentrional. Provinent de la banda sud-est i de la sud-oest, hom ha anat acostant-ne l'obra fins a fer-la convergir en aquest punt. Aquest sistema de construcció parcial fou també seguit al detall dins les dues grans hosts de treballadors, la de l'est i la de l'oest. Hom procedia a formar grups d'aproximadament vint obrers, els quals havien d'edificar una longitud de muralla d'uns cinc-cents metres aproximadament; mentrestant, un altre grup construïa al costat una muralla d'igual longitud. Un pic duta a terme la unificació de totes dues, l'obra no era pas prosseguida a partir d'on s’acabaven aquests mil metres de muralla, sinó que traslladaven els grups d'obrers a d'altres indrets a continuar construint-hi la muralla. D'aquesta manera, naturalment, van anar restant-hi espais buits, que no van ser emmurallats sinó molt i molt lentament, alguns fins ben bé després d'haver estat anunciat l'acabament de la construcció de la muralla. Sí, deu haver-hi espais buits on no hi han edificat gens; una pretensió, aquesta, d’altra banda, que no constitueix possiblement sinó una de les moltes llegendes sorgides al voltant de l'obra, les quals resulten inverificables, almenys individualment, amb els propis ulls i mesures, atesa la gran extensió de l'obra."

FRANZ KAFKA 'Tot construint la muralla xinesa'  (1917)

NOTES BERLINESES (XLI)

"Berlín pot ser vista com una exemplar capital espiritual del segle XXI, de la mateixa manera que un cop va ser el símbol apocalíptic de l'ocàs del segle XX. La identitat de Berlín no pot ser re-fundada sobre les ruïnes de la història o en les 'reconstruccions' il·lusòries d'un passat arbitràriament seleccionat."

"La transformació formal de la ciutat (futura) ha d'anar acompanyada dels corresponents canvis de mentalitat associats a les línies de parcel·lari anteriors a la guerra, a les visions anacròniques, als somnis que els diners poden comprar. El que es necessita és una visió optimista del segle XXI: un replantejament radical de la zonificació, de la funció, de la propietat i del programa. Aquestes categories ja no són apropiades als canvis de relació entre capitoli, capital, responsabilitat pública i la fi de les ideologies."

"El que necessitem és una connexió de Berlín amb i a través de la seva pròpia història. Aquesta connexió, aquest moviment, passa per la relació entre l'antic i el nou, capitoli i capital, ple i buit, el ja-no i l'encara no."

"El centre perdut no pot ser re-connectat com un membre artificial a un cos vell, sinó que ha de generar una transformació global de la ciutat. La Potsdamer Platz pot arribar a ser el lloc on la divisió entre Est-Oest, centre-perifèria, pugui superar els conflictes que van sorgir, van ser presenciats i van morir en aquest mateix lloc. Aquests conflictes no poden ser resolts mitjançant la reconstrucció d'un passat buit, sinó establint noves bases i imatges que estiguin obertes a dinàmiques concretes." 

DANIEL LIBESKIND 'Out of Line' (1991) 

NOTES BERLINESES (XL)

Los berlineses se apoderan del Tiergarten con tan cuidadosa despreocupación que no se sabe si este parque inmenso es para ellos una pausa o un destino; no se sabe si el Tiergarten es un fin o un medio. Es un vestigio del paraíso, igual que la cercana Potsdamer Platz es un suburbio de Babel. En esa distancia entre el jardín y las torres se separan y se juntan la inocencia de los desconocedores del primer pecado y el recelo de los vencidos por el diluvio. Berlín es una escultura forjada por la guerra; entre sus tentáculos todavía humeantes se mueve la gente con la indiferencia estoica de quien sabe que hubo un día un precio que pagar. El suelo está caliente bajo sus pies con esa peculiar exhortación a dosificar memoria y olvido, tan palpable en esta ciudad condenada a ser pedagógica. Hay que olvidar al monstruo para vivir sin dolor, hay que recordar que un exceso de olvido constituye una ofensa hacia quienes tuvieron el sufrimiento por destino. Berlín es una ciudad épica, una Troya excavada por las bombas en la que la última muralla cayó hace solo veinte años porque quienes la construyeron no sabían gran cosa sobre santuarios.

JESÚS DEL CAMPO 'Berlín y el barco de ocho velas' (2010)

NOTES BERLINESES (XXXIX)

"Desanimado, comenzó a buscar empleo por la zona en la que le apetecía trabajar, el límite de la ciudad con Berlín Este; comenzó a hacer fotos, pero sin prestar demasiada atención a los aspectos técnicos del muro de la ciudad, de las paredes de ladrillo huevo, de las planchas cortadas de hormigón, de las líneas de alambre de espino reforzadas con puntales, de las ventanas tapiadas de las casas fronterizas, de los puestos de guardia montados a una altura de tres pisos, con perros en la zona de tiro; se esforzaba por fotografiar redes de alambre sobre los tejados de las casas, puestos de vigilancia, cañoneras, lo que más le embelesaba era hasta qué punto ganaba una ciudad en diversidad y novedades si estaba dividida en dos, como un territorio despejado.""A menudo tenía la sensación de vivir en una película, le parecía ser el personaje de aquellos largometrajes que veía una y otra vez, los que mostraban ladrones de bancos, amantes, detectives acelerados, acciones sin fin, un mundo de agudos contrastes, y así se apresuraba por la ciudad, aturdido por la rápida sucesión de acontecimientos, como en un sueño."

UWE JOHNSON 'Zwei Ansichten' (1965)

NOTES BERLINESES (XXXVIII)

Per a tot el món, Berlín és el problema de la divisió. Des d'un punt de vista, aquest és un problema estrictament polític, pel qual, no hem d'oblidar pas, existeixen solucions estrictament polítiques. Des d'un altre punt de vista, és un problema social i econòmic (i per tant polític, però en un sentit més ampli): a Berlín, dos sistemes, dues estructures socio-econòmiques, s'enfronten l'un amb l'altre. Des d'un altre punt de vista, es tracta d'un problema metafísic: Berlín no és només Berlín, sinó també el símbol de la divisió del món, i encara més: un 'punt universal', el lloc on la reflexió sobre la unitat tan necessària com impossible s'imposa en cadascun dels que hi viu, i que, mentre hi viu, no només té l'experiència d'un lloc de residència, sinó també la de l'absència d'un lloc de residència. Això no és tot. Berlín no és només un símbol, sinó una ciutat real en la qual els drames humans desconeguts per a altres grans ciutats es realitzen: aquí, la divisió és un nom per esquinçar. Això no és tot. Berlín presenta, en termes inusuals, el problema de l'oposició entre dues cultures dins del mateix context cultural, de dos llenguatges sense relació interna dins de la mateixa llengua, i per tant qüestiona la suposició de seguretat intel·lectual i la possibilitat de comunicació que normalment es concedeix a aquells que viuen junts pel fet de compartir el mateix idioma i el mateix passat històric. Això no és tot.

Tractar o examinar el problema de Berlín com un problema de la divisió no pot consistir en l'enumeració més completa possible de les diverses formes en què se'ns dóna a entendre. Pel que fa al problema de la divisió, hem de dir que Berlín és un problema indivisible. En el moment en què aïllem provisionalment - encara que només sigui per la claredat de l'exposició - tal o qual informació particular de la situació 'Berlín', es corre el risc de distorsionar no només la qüestió en la seva totalitat, sinó també aquesta informació particular que és impossible d'entendre sense tenir-la en compte per ella mateixa.

L'abstracció política forçada que representa Berlín va trobar la seva expressió més aguda el dia que el mur va ser construït, que malgrat tot és un fet dramàticament concret. Fins el 13 agost de 1961, l'absència d'un signe visible de separació - molt abans d'aquest dia una sèrie de controls regulars i irregulars ja havien fet pressentir l'arribada enigmàtica d'una línia de demarcació - va donar a la partició un caràcter i una significació ambigus: què era? Una frontera?

El mur va aconseguir concretar de manera abstracta la divisió, perquè fos visible i tangible, i per tant ens obliga a partir d'ara pensar Berlín, en la mateixa unitat del seu nom, ja no sota el signe d'una unitat perduda, sinó com aquesta realitat sociològica constituïda per dues ciutats completament diferents*. L'escàndol i la importància del mur consisteix a ser, en l'opressió concreta que representa, essencialment abstracte, i per tant recorda el que sempre oblidem: que l'abstracció no és simplement una manera inexacta de pensar o una forma de llenguatge manifestament empobrida, sinó que aquesta abstracció és el nostre món, el món on, dia rere dia, vivim i pensem.

* El mur pretenia substituir la veritat sociològica d'una situació, el seu estat de fet, amb una veritat més profunda, una que podria anomenar-se, però només simplificant de forma considerable, la dialèctica d'aquesta situació.

MAURICE BLANCHOT 'Il nome Berlino' (1964)