E mi fa male un po' la testa ogni volta che penso a te.
Enguany, si hi ha un disc que em té atrapat aquest és "Almanacco del giorno prima" de Dente, l'alter ego musical de Giuseppe Peveri. Un disc gravat, sense pressa ni angoixa, en la tranquil·litat del camp, lluny del brogit de la gran ciutat, que continua amb la línia, tan pròpiament melancòlica, dels quatre anteriors.
Aquest cop, però, la instrumentació utilitzada tampoc és del tot convencional. Hi trobem tant el glockenspiel com el clavicèmbal i, entre d'altres, el que ell mateix anomena com la batteria posticcia. Cançons, immerses en una sonoritat molt propera a la música lleugera dels anys 60, escrites i arranjades tal com es feia llavors.
El clip de "Coniugati passeggiare", a l'estil dels films casolans de Super 8, representa la vida d'una misteriosa noia rossa a través de les diferents estacions de l'any. Una visualització força acurada de l'atmosfera que, des de la primera a l'última cançó, contagia tot aquest disc, per mi, tan rodó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada