"Davant seu hi havia la carretera i ambdós costats el Mur, una cosa bruta i lletja feta de blocs de formigó i fil ferrades amb punxes, il·luminada amb una llum groga barata, com el teló de fons per a un camp de concentració. A l'est i a l'oest del Mur s'estenia el Berlín sense restaurar, un mig món de ruïnes, dibuixat en dues dimensions, espenyadors de guerra."
"Davant d'ells hi havia una franja de trenta iardes. Vorejava el Mur en ambdues direccions. Potser a setanta iardes a la seva dreta hi havia una torre de vigilància; el raig del seu reflector recorria tota aquella franja. La pluja suau semblava sospesa enlaire, així que la llum dels reflectors quedava esmorteïda i com de guix, projectant el món més enllà. No hi havia res a veure; ni tan sols un so. Un escenari buit."
JOHN LE CARRÉ 'The spy who came in from the cold' (1964)
Tu, dona immortal,
viuràs de l'aire etern
d'un fugaç instant.
Tot el teu cos destil·la
una aroma d'exotisme.
"Tutti i progetti dell'IBA, nel male nel bene, hanno dato una nuova immagine o frammento di imagine alla città."
"La casa di Berlino Friedrichstrasse, come vedo da molte fotografie, assume aspetti molto diversi dai diversi punti di vista da cui è fotografata. È come se avesse due anime. Può essere che da ciò nasca un conflitto, ma vi è comunque una tensione, un senso di ricerca o di recupero di qualcosa di indefinibile. Tale carattere di indefinibilità è anche tipico della città di Berlino."
"Per prima volta ho qui realizzato la grande colonna bianca che torna in molti di miei disegni. Questa colonna ha anche un significato augurale; essa ignora l'esistenza fisica del muro ed appartiene alle due città."
ALDO ROSSI 'Edificio d'abitazione a Kochstrasse' (1988)
Fragment de 'La muntanya màgica' de Thomas Mann:
"L'espai rodant i en fuga, que va creixent entre ell i el lloc de procedència, dóna prova de forces que solen creure reservades al temps; hora rere hora produeix uns canvis interns que s'assemblen molt als que provoca el temps, però que en certa manera els superen. Igual que aquest, crea l'oblit, però ho fa perquè deslliga la persona humana de les seves relacions, perquè la trasllada a un estat de llibertat originària."
"Davant seu hi havia la carretera i ambdós costats el Mur, una cosa bruta i lletja feta de blocs de formigó i fil ferrades amb punxes, il·luminada amb una llum groga barata, com el teló de fons per a un camp de concentració. A l'est i a l'oest del Mur s'estenia el Berlín sense restaurar, un mig món de ruïnes, dibuixat en dues dimensions, espenyadors de guerra."
"Davant d'ells hi havia una franja de trenta iardes. Vorejava el Mur en ambdues direccions. Potser a setanta iardes a la seva dreta hi havia una torre de vigilància; el raig del seu reflector recorria tota aquella franja. La pluja suau semblava sospesa enlaire, així que la llum dels reflectors quedava esmorteïda i com de guix, projectant el món més enllà. No hi havia res a veure; ni tan sols un so. Un escenari buit."
