Transcripció de la meva ponència en el debat obert amb les candidatures de Primàries Mataró, el passat dimecres 20 de febrer, al Foment Mataroní:
Com que només tenim tres minuts aniré al gra.
Em dic Joan de Torres Calsapeu. Sóc arquitecte i, des del 2014, coordinador de la sectorial d’Arquitectura de l’Assemblea Nacional Catalana. Em presento com a candidat de Primàries Mataró perquè tinc un projecte de ciutat que voldria compartir amb tots vosaltres.
Un projecte de ciutat que no és un fet aïllat sinó que forma part d’un projecte de país com és la #CatalunyaEnXarxa: una República d’emissions zero. Un projecte que té com a objectiu començar a construir, des del territori i (per tant) des de les seves ciutats, aquest Estat Català en forma de República sorgit del mandat de l’1 d’octubre.
Fer ciutat és fer país. Perquè una ciutat sense territori no té cap futur. El territori és un organisme viu. No és una dada i constitueix la unitat de mesura dels fenòmens urbans. Ple de petjades i de lectures forçades, com digué André Corboz: el territori és un palimpsest. Per això és un projecte. Un projecte de ciutat també.
Mataró ha de superar totes les fronteres (per no dir-ne prejudicis), tant mentals com físiques, que, fins ara, l’aïllen del seu territori. Hem d’aconseguir relligar els seus tres pols productius (agrícola, comercial i industrial) i els seus dos fronts principals (el Mar i la Muntanya) amb aquest territori que és la comarca del Maresme i, per extensió, la #CatalunyaEnXarxa.
Per això, Mataró ha d’esdevenir una ciutat-paisatge. Una ciutat integrada i no segregada del seu entorn. Una ciutat esponjada i articulada per aquestes cèl·lules vitals que són tots els seus barris (centre històric i eixample inclosos). Amb la recuperació de tots aquests fragments inarticulats de paisatge, que són els espais en desús que han anat proliferant, en aquests últims anys, a la ciutat. Sigui, per exemple, a través de Pocket Parks (jardins de butxaca) i/o d’Horts urbans, per així contribuir a reduir l’efecte illa de calor.
I és també per això que és urgent que Mataró tingui un inventari de tots els béns immobles de titularitat pública (extensible també a tots els solars, habitatges i locals buits de titularitat privada) per tenir cartografiats tots aquells àmbits d’oportunitat i de re-vitalització urbana que actualment ens ofereix la ciutat. Apostant, en tot moment, per un urbanisme de component social que ens permeti abandonar aquest urbanisme de la plusvàlua que, de retruc, ens ha acabat hipotecant a tots nosaltres, amb locomotores que no porten a enlloc. I així, per exemple, puguem ampliar i transformar una xarxa vital com la de les biblioteques i també la dels centres cívics en autèntics pols formatius i d’integració social. És a dir, en àgores de creació, de transmissió i intercanvi de coneixement.
Mataró també ha d’esdevenir una ciutat energèticament autosuficient. Cal recordar que el canvi de model energètic és també un canvi d’estructures de poder. És una oportunitat única de progrés, de creixement i de reconversió econòmica. Perquè un model energètic basat en les renovables és un model descentralitzat i inclusiu. Retorna el control de l’energia a les persones. És un canvi de model que a més pot fer més competitiva les nostres empreses i alhora eradicar la pobresa energètica de la ciutat.
I és possible! També podem autodeterminar-nos energèticament instal·lant plaques solars fotovoltaiques en totes les cobertes dels edificis existents, no només residencials sinó també industrials i agrícoles, i esdevenir una ciutat productora d’energia renovable. Fet que, com passa amb l’aigua, ens pot permetre municipalitzar l’Energia i, alhora, recuperar una infraestructura com el Tub Verd, ara en mans d’una de les empreses de l’IBEX155 com Gas Natural Fenosa.
Per acabar, aviat farà 100 anys de l'elecció com a alcalde de Mataró del meu besavi Joaquim Capell i Vidal. Una elecció que trencà amb el binomi de cacics, entre liberals i conservadors, que fins llavors havien fet i desfet la política mataronina. Com ara fa un segle, Primàries Mataró també hem vingut per trencar esquemes i implementar, des de l'Ajuntament, la República Catalana que vam votar l'1 d'octubre.
