PENSAMENTS HERMÈTICS (XXXIII)

L'espectacle és el capital en un tal grau d'acumulació que esdevé imatge.

Guy Debord 'La société du spectacle' (1967)

NOTES BERLINESES (XXXI)

"Berlín durant l'hivern de 1946: cràters, esvorancs, muntanyes de runa, terrenys arrasats i coberts de runes i deixalles, runes que a penes permetien imaginar allò que un dia van ser cases; cables i canonades d'aigua recargolades per terra, emergint en barreja com els budells de monstres antediluvians... Sense llum, sense combustible, amb cada jardí convertit en cementiri i, sobre tot això, flotant com un núvol immòbil, la pudor de la putrefacció...

En aquesta terra de ningú d'un racó de món, hi vivien éssers humans. La seva existència era una lluita quotidiana per un grapat de patates, un tros de pa, uns quants trossos de carbó, uns cigarrets... Alguns anaven a la feina només per hàbit inveterat, o per aconseguir racions suplementàries, tot i que completament insuficients."

"Qui hagués anat a Berlín en aquell hivern, amb prou feines hauria pogut veure altra cosa que quadres de podridura material i moral, de tan aclaparadors i únics que eren. Podia haver compartit l'opinió d'aquells oficials aliats que en finalitzar la guerra donaven a Berlín per totalment destruïda, aniquilada... 'sense interès ni estratègic ni polític'. Però passaven per alt un fet essencial: Berlín encara es trobava situat a la vora del Spree, i no a Sibèria. I oblidaven un detall decisiu: Berlín encara tenia una població de prop de tres milions d'habitants ... sobre quatre milions i mig d'abans de la guerra."

WILLY BRANDT 'My Road to Berlin' (1961)

FI DEL TEMPS

Després de 30 anys encara hi ha qui recorda el malaguanyat Ian Curtis.

Fi del temps*

Resistim totes les mutacions del temps, i perdem el cap per totes les creacions perdudes, deixarem forats en els millors plans traçats, i registraren cada mirada interna.

Per tots els misteris mai vistos i mai revelats, i els records, sempre cansats i mai massa reals.

Sí, els records, sobre el paper deixen d'existir, per descobrir tots els verdaders sentiments interiors potser massa arriscats. 

Vam fer cap als camins a enlloc, i vam perdre tot propòsit en les presses per arribar allí, de llars trencades construïdes sobre pols i cendra, que marcaren els llocs dels daltabaixos de l'any passat.

Per tots els misteris mai vistos i mai revelats, i els records, sempre confusos, mai massa reals.

Sí, els records d'un futur que tothom va compartir, però quan arribà l'hora, mirant per sobre les nostres espatlles, ningú es preocupà.

[*] End of time: lletra inèdita de 1978, extreta del llibre 'Touching from a Distance. Ian Curtis and Joy Division' de Deborah Curtis.

VORA D'UN BOSC

Rodney Graham, segons Jeff Wall, ens demostra que apropar-se a la natura suposa envair-la, il·luminar-la amb esclats de llum, tecnologitzar-la.

"Edge of a wood" (1999) de Rodney Graham al MACBA

"JAIL LA LA"

"Jail La La" és una d'aquelles cançons que, un cop escoltades, no hi ha manera de desenganxar-se'n.

Un singalong que forma part de "I Will Be", el disc de debut de Dum Dum Girls.

Una ben trobada síntesi melodiosa de Heavenly i de Lush, revestida amb un mur de so à la Spector.