PENSAMENTS HERMÈTICS (LXXI)

El mirall d'aquell armari ara reflecteix la vostra imatge, i no en conserva cap rastre; ni en conservarà demà el d'un altre. El mirall, per si mateix, no hi veu. El mirall és com la veritat.

Luigi Pirandello 'La trampa' (1912)

INVENTARI #2020

Vint-i-cinc discos que van arribar en el meu 2020 per quedar-se.

Per no perdre l'habitud, ordenats alfabèticament i sense cap mena de jerarquia.

Anna Andreu Els mals costums

Benjamin Biolay Grand Prix

Bertrand Betsch La traversée

Bruce Springsteen Letter To You

Brunori Sas Cip!

Colombre Corallo

Da Souza Salsa agredolça

Dente Dente

Dominique A Vie étrange

Fleet Foxes Shore

Fontaines D.C. A Hero's Death

Frah Quintale Banzai (Lato blu)

Haim Women In Music Pt. III

Joan Garriga i el Mariatxi galàctic El ball i el plany

Maria Jaume Fins a maig no revisc

Nicolas Michaux Amour colère

Pau Vallvé La vida és ara

Pia Fraus Empty Parks

Popcaan FIXTAPE

SAULT UNTITLED (Black Is)

The Strokes The New Abnormal

Sufjan Stevens The Ascension

Taylor Swift evermore

Taylor Swift folklore

Waxahatchee Saint Cloud

PENSAMENTS HERMÈTICS (LXX)

Un tal K., un home molt devot de Praga, tenia molts coneixements profans, ho havia après tot al vàter.

Franz Kafka

KYRA KYRALINA

Quatre fragments de 'Kyra Kyralina' de Panait Istrati:

No és gens veritat que l’home sigui la criatura que comprèn el sentit de la vida. La seva intel·ligència no serveix de gran cosa. Que parli no significa que no sigui ruc. Però on l’estupidesa sobrepassa fins i tot la inconsciència dels animals és quan es tracta de preveure i de sentir el patiment dels seus semblants.

Una vida d’un home no es pot explicar, ni escriure. Una vida d’home que ha estimat el món, i l’ha recorregut, encara és més difícil de ser relatada. Però quan aquest home ha estat un apassionat, quan ha conegut totes les formes de la felicitar i de la desgràcia recorrent la terra, aleshores és gairebé una gosadia intentar donar una imatge viva del que ha estat la seva vida.

No hi ha records sense present.

¿La terra és bella? I ara! Això també és mentida! Tota la seva bellesa és el reflex dels nostres cors mentre estan plens de joia. El dia en què la joia s’enlairi, la terra serà només un cementiri.

NOTES BERLINESES (LVII)

A Berlín, l'Steve i jo ens vam aventurar enllà del «Checkpoint Charlie» per passar la tarda a l'est. Qualsevol cosa impresa que portessis, diaris, revistes, era confiscada pels agents de frontera de l'Alemanya Oriental. Era un món diferent, podies sentir la bota al coll, la paràlisi als carrers i l'opressió que era ben real. Allò va canviar l'Steve per sempre més; després de la nostra gira europea, l'home que predicava que rock-and-roll i política no havien de barrejar-se mai va esdevenir un activista, i la seva pròpia música va fer-se decididament política. El poder del mur que migpartia el món, la seva realitat lletja, brutal, hipnòtica no podia menystenir-se; era una ofensa a la humanitat, i tenia una certa qualitat pornogràfica, un cop l'havies vist deixava com una flaire que no et podies acabar d'espolsar. El fet és que ens va torbar, i, un cop vam tirar cap a la següent ciutat, hi va haver un sospir d'alleujament.

BRUCE SPRINGSTEEN 'Born To Run' (2016)