ELLIS ISLAND

Fragments del llibre 'Ellis Island' de Georges Perec:

com descriure-ho?

com explicar-ho?

com mirar-ho?

...

com reconèixer aquell lloc?

...

restituir allò que fou?

com llegir aquestes traces?

com anar més enllà,
anar-hi pel darrere
no aturar-nos en allò que ens és dat a
veure
no veure-hi solament allò que sabíem
per endavant
que veuríem?

Com copsar allò que no és mostrat, que no ha estat fotografiat, arxivat, restaurat, escenificat?

Com retrobar allò que era anodí, banal, quotidià, que era ordinari, que passava cada dia?

...

Això no vol dir res, voler
fer parlar aquelles imatges,
forçar-les a dir el que no
sabrien dir.

Al principi, només podem intentar
anomenar les coses, d'una
a una, planerament,
enumerar-les, comptar-les,
de la manera més
banal possible,
de la manera més precisa possible,
mirant de no oblidar res.

...

res no s'assembla més a un lloc abandonat
que un altre lloc abandonat

podria ser qualsevol hangar
qualsevol fàbrica desafectada
qualsevol magatzem abandonat
rosegat per la humitat i pel rovell,

coberts esfondrats, fàbriques on, des de
fa molt temps, no s'hi fabrica res, deixalles,
magatzems oblidat envaïts per
les males herbes

...

Jo no tinc pas la sensació d'haver oblidat,
sinó de no haver pogut mai aprendre.

LA LENTITUD

Fragments del llibre 'La lentitud' de Milan Kundera:

"Tots els polítics d’avui, segons en Pontevin, són una mica ballarins, i tots els ballarins es fiquen en política, encara que això, ben mirat, no hauria de fer que els confonguéssim. El ballarí es distingeix del polític ordinari en el fet que no desitja el poder, sinó la glòria; no desitja imposar el món tal o tal altra organització social (el deixa tan panxo, tot això), sinó ocupar l’escenari per fer-hi brillar el seu jo.

Per ocupar l’escenari cal fer-ne fora els altres. Per això cal tenir una tècnica de combat especial. Del combat que realitza el ballarí, en Pontevin en diu judo moral; el ballarí tira el guant al món sencer: ¿qui és capaç de mostrar-se més moral (més valent, més honest, més sincer, més disposat al sacrifici, més verídic) que ell? I domina totes les claus que li permeten posar l’altre en una situació moralment inferior.

Si un ballarí té la possibilitat d’entrar en el joc polític, rebutjarà ostensiblement totes les negociacions secretes (que són des de sempre, el terreny de joc de la veritable política) i les denunciarà com a mentideres, poc honestes, hipòcrites, brutes; farà proposicions en públic, en una estrada, cantant, ballant, i comminarà expressament els altres a seguir-lo en la seva acció; hi insisteixo: no pas discretament (per donar a l’altre temps de reflexionar, de discutir contrapropostes) sinó públicament, i si pot ser per sorpresa."

"Aquell que senti aversió pels ballarins i els vulgui denigrar toparà sempre amb un obstacle insuperable: la seva honestedat; perquè exposant-se constantment al públic, el ballarí es condemna a ser irreprotxable; no ha fet, com Faust, un pacte amb el Diable; l’ha fet amb l’Àngel: vol convertir la seva vida en una obra d’art i és en aquesta feina que l’Àngel l’ajuda; ¡perquè no has d’oblidar que la dansa és un art! És en aquesta obsessió de veure en la seva pròpia vida la matèria d’una obra d’art que es troba la veritable essència del ballarí; ¡no predica la moral, sinó que la balla! ¡Vol emocionar i enlluernar la gent amb la bellesa de la vida! Està enamorat de la seva vida com un escultor pot estar enamorat de l’estàtua que està modelant."

AUSTERLITZ

Fragments del llibre 'Austerlitz' de W.G. Sebald:

"És clar que sovint eren justament els nostres projectes més ambiciosos els que evidenciaven el grau de la nostra inseguretat. Així per exemple, la construcció de fortaleses –i Anvers n’era una mostra remarcable- feia patent que per resguardar-nos de les incursions de poders enemics ens vèiem obligats a envoltar-nos cada cop de més defenses, en fases successives, fins que l’eixamplament de l’espai en forma de cercles concèntrics topava amb els límits naturals."

"Les construccions sobredimensionades projecten ja l’ombra de la seva destrucció i que d’entrada han estat concebudes amb vista de la seva existència ulterior com a ruïnes."

"En el transcurs del segle XIX, la visió d’una ciutat oberta ideal concebuda per alguns empresaris filantròpics havia acabat desembocant en la praxi de l’aquarterament, de la mateixa manera que sempre que posàvem en pràctica els nostres projectes ben travats, sé que va dir l’Austerlitz, en sortia tot el contrari del que havíem pretès."

"Si entenem la llengua com una ciutat vella composta de places i carrerons, de barris que daten de molts segles enrere, de barriades enderrocades, sanejades i reconstruïdes i de suburbis emplaçats en zones cada cop més perifèriques, llavors jo era com una persona que, a causa d’una llarga absència, ha perdut la capacitat d’orientar-se en una aglomeració així, que ja no sap per a què serveix una parada d’autobús, un pati interior, una cruïlla, un bulevard o un pont."

"Si la sensació d’abandó que contagiava la ciutat fortificada, traçada formant una retícula ben bé geomètrica que recordava la ciutat del Sol de Campanella, ja era prou depriment, encara ho era més l’aspecte retret de les façanes mudes i les finestres cegues, darrere les quals no vaig veure bellugar-se cap cortina ni una sola vegada."

"Si deambulant per la ciutat, dono un cop d’ull a l’interior d’un d’aquests patis tranquils en què res no ha canviat des de fa dècades, puc sentir, com qui diu físicament, que el corrent del temps s’alenteix en el camp de gravitació de les coses oblidades. Aleshores em sembla que tots els moments de la nostra vida s’apleguen en un sol espai, com si els esdeveniments futurs ja existissin i s’esperessin només que per fi els anéssim a trobar, de la mateixa manera que, responent a una invitació, ens presentem en una casa determinada a l’hora convinguda."

"Encara que semblés estrany, allà dalt li feia sempre la impressió que als seus peus la vida es disgregava lentament i en silenci, que una malaltia obscura que s’escampava sota terra havia atacat el cos de la ciutat."

"Quan es trobava allà dalt, va dir l’Austerlitz, a vegades li semblava que notava el corrent del temps a les temples i al front, però potser és tan sols, va afegir, un reflex de la consciència que amb els anys se m’ha conformat a la ment de les diverses capes que s’han anat superposant als fonaments de la ciutat. "

NOTES BERLINESES (IV)

"Vista des de l'aire, la ciutat ofereix un aspecte perfectament homogeni. Res fa sospitar a qui no la conegui que està apropant-se a un punt d'enfrontament entre dos continents polítics.

Predomina la impressió d'un ordre lineal basat en el rectangle, del qual s'ha eliminat tota idea de curvatura.

Entre tots aquests rectangles, el mur sembla, en el seu fantàstic zigzagueig, l'efecte d'una fantasia anàrquica. Il·luminat a la tarda pel sol de ponent i, pròdigament, de nit, pels reflectors, sembla més una obra mestra d'arquitectura urbanística que no pas una frontera."

PETER SCHNEIDER 'Der Mauerspringer' (1982)

"ICH BIN EIN BERLINER"

Transcripció del discurs de John F. Kennedy pronunciat el 26 de juny de 1963 a la Rudolph-Wilde-Platz, actualment John-F.-Kennedy-Platz, de Berlín Oest:

"Estic orgullós de venir a aquesta ciutat convidat pel vostre distingit Alcalde, que ha simbolitzat per tot el món l'esperit lluitador de Berlín Oest. I estic orgullós... estic orgullós de visitar la República Federal amb el vostre distingit Canceller que, durant tants anys ha compromès Alemanya amb la democràcia, la llibertat i el progrés, i de venir-hi en companyia del meu compatriota, el General Clay, que... que ha estat en aquesta ciutat durant els seus grans moments de crisi i que hi tornarà a venir sempre que calgui. 

Fa dos mil anys, el crit que més enorgullia era: civis Romanus sum. Avui, en el món de la llibertat, el crit que més enorgulleix és: Ich bin ein Berliner.

Agraeixo al meu intèrpret que tradueixi el meu alemany!

Hi ha moltes persones al món que realment no entenen -o diuen que no entenen- quina és la discrepància real entre el món lliure i el món comunista.

Que vinguin a Berlín.

N'hi ha que diuen... n'hi ha que diuen que el comunisme és l'onada del futur.

Que vinguin a Berlín.

I n'hi ha que diuen a Europa i arreu que nosaltres podem col·laborar amb els comunistes.

Que vinguin a Berlín.

Fins i tot n'hi ha uns quants que diuen que és cert que el comunisme és un sistema dolent, però que permet que fem progressos econòmics. 

Lass’ sie nach Berlín kommen! Que vinguin a Berlín. 

La llibertat té moltes dificultats i la democràcia no és perfecta, però nosaltres mai no hem hagut de construir un mur per tancar-hi la nostra gent, per impedir que ens abandonessin.

Vull dir, en nom dels meus compatriotes que viuen a moltes milles d'aquí, a l'altra banda de l'Atlàntic, i que estan molt lluny de vosaltres, que senten el màxim orgull d'haver pogut compartir amb vosaltres, fins i tot a distància, la història dels darrers 18 anys. No conec cap altra població, cap altra ciutat, que hagi estat assetjada durant 18 anys i que encara visqui amb la vitalitat i la força, amb l'esperança i la convicció que té la ciutat de Berlín Oest.

El mur és la demostració més òbvia i vívida dels fracassos del sistema comunista, tal com tot el món pot veure. Nosaltres no ens en complaem perquè, tal com ha dit el vostre Alcalde, és una ofensa no solament a la història sinó a la humanitat, ja que separa famílies, divideix marits i mullers, germans i germanes, i divideix un poble es vol unir.

El que... el que és cert d'aquesta ciutat, ho és d'Alemanya: mai no es podrà assegurar una pau real i duradora a Europa mentre a una de les quatre parts d'Alemanya se li negui el dret elemental dels homes lliures, que consisteix a poder triar lliurement. En 18 anys de pau i de bona fe, aquesta generació d'alemanys s'ha guanyat el dret de ser lliure, inclòs el dret d'unir les seves famílies i la seva nació en una pau duradora, amb bona voluntat per a tothom.

Viviu en una illa de llibertat defensada, però la vostra vida forma part de l'oceà. Per acabar, deixeu-me, doncs, demanar-vos que, més enllà dels perills de l'avui, alceu els ulls cap a les esperances del demà, més enllà de la llibertat simplement d'aquesta ciutat de Berlín o del vostre país, Alemanya, cap al progrés de la llibertat arreu, més enllà del mur, cap a un dia de pau amb justícia, més enllà de vosaltres i de nosaltres mateixos, cap a tota la humanitat.

La llibertat és indivisible, i quan un home està esclavitzat, tots no són lliures. Quan tots siguin lliures, llavors podrem esperar amb il·lusió el dia en què aquesta ciutat en serà una de sola i aquest país i aquest gran continent que és Europa viuran en un món pacífic i esperançat. Quan aquest dia finalment arribi, i arribarà, la gent de Berlín Oest podrà tenir la serena satisfacció d'haver estat a la primera línia durant gairebé dues dècades.

Tots... tots els homes lliures, visquin allà on visquin, són ciutadans de Berlín.

I, per tant, com a home lliure, em sento orgullós de pronunciar aquestes paraules: Ich bin ein Berliner!"

[*] La font de la traducció és terricabras.net