7 de juny de 2021

CORPUS DE SANG



Fragment final de la versió original d'Els Segadors documentada per Manuel Milà i Fontanals:

Varen treure el bon Jesús tot cobert amb un vel negre: «Aquí és nostre capità aquí és nostra bandera. A les armes catalans que us han declarat la guerra»

13 d’abril de 2021

EL COLOR DELS MEUS SOMNIS


Joan Miró 'Photo. Ceci est la couleur de mes rêves' (1925).jpg


Durant tots aquests anys, Catalunya, malgrat tot, no ha parat de germinar, amb la terra, amb tot allò que hi creix. És com una planta que ha crescut al meu damunt. Cada vegada en tinc més la sensació. Per exemple, Mont-roig és com una religió.

A Mont-roig, és la força qui em nodreix, la força.

Perquè Mont-roig és el xoc preliminar, primitiu, on sempre torno. Els altres llocs es mesuren amb relació a Mont-roig.

La gent ha perdut el sentit de tot allò que és autèntic.»

Per mi, un bri d’herba té més importància que un gran arbre, una pedreta més que no pas una muntanya, i un estiracabells en té tanta com una àliga.

Encara ara, si surto a passejar, em miro el terra, o bé el cel, i no pas el paisatge.

A Mont-roig, per exemple, hi ha uns eucaliptus magnífics que tenen una escorça molt bonica. Jo em miro l’escorça.

Quan em passejo, no busco les coses com qui busca bolets. Hi ha una força, clac! Que em fa tombar el cap cap allò, una força magnètica.

En la mirada també hi ha coses òptiques que impedeixen de veure com s’ha de veure.

El que m’interessa no és pas que el quadre quedi aquí, sinó la seva irradiació, el seu missatge, allò que farà per transformar una mica l’esperit de la gent. El quadre en tant que objecte no m’interessa.

La gent cada vegada entendrà més que jo obria portes a un altre futur, contra totes les idees falses, tots els fanatismes.

I la meva pintura no és de cap de les maneres un dietari secret. És una força d’atac que s’exterioritza.


31 de desembre de 2020

INVENTARI #2020



Vint-i-cinc discos que van arribar en el meu 2020 per quedar-se.
Per no perdre l'habitud, ordenats alfabèticament i sense cap mena de jerarquia.

Anna Andreu Els mals costums
Benjamin Biolay Grand Prix
Bruce Springsteen Letter To You
Brunori Sas Cip!
Burna Boy Twice As Tall
Dente Dente
Dominique A Vie étrange
Fleet Foxes Shore
Helena Deland Someone New
Joan Garriga i el Mariatxi galàctic El ball i el plany
ML Buch Skinned
Nicolas Michaux Amour colère
Pau Vallvé La vida és ara
Popcaan FIXTAPE
Porridge Radio Every Bad
The Psychedelic Furs Made Of Rain
The Strokes The New Abnormal
Sufjan Stevens The Ascension
Taylor Swift evermore
Taylor Swift folklore
The Weeknd After Hours

6 de desembre de 2020

PENSAMENTS HERMÈTICS (LXX)



Un tal K., un home molt devot de Praga, tenia molts coneixements profans, ho havia après tot al vàter.

Franz Kafka

27 de novembre de 2020

KYRA KYRALINA



Quatre fragments de 'Kyra Kyralina' de Panait Istrati:

No és gens veritat que l’home sigui la criatura que comprèn el sentit de la vida. La seva intel·ligència no serveix de gran cosa. Que parli no significa que no sigui ruc. Però on l’estupidesa sobrepassa fins i tot la inconsciència dels animals és quan es tracta de preveure i de sentir el patiment dels seus semblants.

Una vida d’un home no es pot explicar, ni escriure. Una vida d’home que ha estimat el món, i l’ha recorregut, encara és més difícil de ser relatada. Però quan aquest home ha estat un apassionat, quan ha conegut totes les formes de la felicitar i de la desgràcia recorrent la terra, aleshores és gairebé una gosadia intentar donar una imatge viva del que ha estat la seva vida.

No hi ha records sense present.

¿La terra és bella? I ara! Això també és mentida! Tota la seva bellesa és el reflex dels nostres cors mentre estan plens de joia. El dia en què la joia s’enlairi, la terra serà només un cementiri.