#MATARÓCIUTATCAPITAL DE LA REPÚBLICA CATALANA

Transcripció de la meva ponència en el debat obert amb les candidatures de Primàries Mataró, el passat dimecres 20 de febrer, al Foment Mataroní:

Com que només tenim tres minuts aniré al gra.

Em dic Joan de Torres Calsapeu. Sóc arquitecte i, des del 2014, coordinador de la sectorial d’Arquitectura de l’Assemblea Nacional Catalana. Em presento com a candidat de Primàries Mataró perquè tinc un projecte de ciutat que voldria compartir amb tots vosaltres. 

Un projecte de ciutat que no és un fet aïllat sinó que forma part d’un projecte de país com és la #CatalunyaEnXarxa: una República d’emissions zero. Un projecte que té com a objectiu començar a construir, des del territori i (per tant) des de les seves ciutats, aquest Estat Català en forma de República sorgit del mandat de l’1 d’octubre. 

Fer ciutat és fer país. Perquè una ciutat sense territori no té cap futur. El territori és un organisme viu. No és una dada i constitueix la unitat de mesura dels fenòmens urbans. Ple de petjades i de lectures forçades, com digué André Corboz: el territori és un palimpsest. Per això és un projecte. Un projecte de ciutat també.

Mataró ha de superar totes les fronteres (per no dir-ne prejudicis), tant mentals com físiques, que, fins ara, l’aïllen del seu territori. Hem d’aconseguir relligar els seus tres pols productius (agrícola, comercial i industrial) i els seus dos fronts principals (el Mar i la Muntanya) amb aquest territori que és la comarca del Maresme i, per extensió, la #CatalunyaEnXarxa.

Per això, Mataró ha d’esdevenir una ciutat-paisatge. Una ciutat integrada i no segregada del seu entorn. Una ciutat esponjada i articulada per aquestes cèl·lules vitals que són tots els seus barris (centre històric i eixample inclosos). Amb la recuperació de tots aquests fragments inarticulats de paisatge, que són els espais en desús que han anat proliferant, en aquests últims anys, a la ciutat. Sigui, per exemple, a través de Pocket Parks (jardins de butxaca) i/o d’Horts urbans, per així contribuir a reduir l’efecte illa de calor.

I és també per això que és urgent que Mataró tingui un inventari de tots els béns immobles de titularitat pública (extensible també a tots els solars, habitatges i locals buits de titularitat privada) per tenir cartografiats tots aquells àmbits d’oportunitat i de re-vitalització urbana que actualment ens ofereix la ciutat. Apostant, en tot moment, per un urbanisme de component social que ens permeti abandonar aquest urbanisme de la plusvàlua que, de retruc, ens ha acabat hipotecant a tots nosaltres, amb locomotores que no porten a enlloc. I així, per exemple, puguem ampliar i transformar una xarxa vital com la de les biblioteques i també la dels centres cívics en autèntics pols formatius i d’integració social. És a dir, en àgores de creació, de transmissió i intercanvi de coneixement.

Mataró també ha d’esdevenir una ciutat energèticament autosuficient. Cal recordar que el canvi de model energètic és també un canvi d’estructures de poder. És una oportunitat única de progrés, de creixement i de reconversió econòmica. Perquè un model energètic basat en les renovables és un model descentralitzat i inclusiu. Retorna el control de l’energia a les persones. És un canvi de model que a més pot fer més competitiva les nostres empreses i alhora eradicar la pobresa energètica de la ciutat.

I és possible! També podem autodeterminar-nos energèticament instal·lant plaques solars fotovoltaiques en totes les cobertes dels edificis existents, no només residencials sinó també industrials i agrícoles, i esdevenir una ciutat productora d’energia renovable. Fet que, com passa amb l’aigua, ens pot permetre municipalitzar l’Energia i, alhora, recuperar una infraestructura com el Tub Verd, ara en mans d’una de les empreses de l’IBEX155 com Gas Natural Fenosa.

Per acabar, aviat farà 100 anys de l'elecció com a alcalde de Mataró del meu besavi Joaquim Capell i Vidal. Una elecció que trencà amb el binomi de cacics, entre liberals i conservadors, que fins llavors havien fet i desfet la política mataronina. Com ara fa un segle, Primàries Mataró també hem vingut per trencar esquemes i implementar, des de l'Ajuntament, la República Catalana que vam votar l'1 d'octubre. 

MATARÓ I LA SEVA HISTÒRIA

No fa molt, tot buscant i remenant en hemeroteques digitals, vaig trobar un article, publicat el 26 de juliol de 1932 a La Veu de Catalunya, que porta el títol de "Mataró i la seva història" i el signa el meu besavi Joaquim Capell i Vidal, alcalde popular* de Mataró, per la Lliga, entre 1920 i 1922. En un moment de l'article en qüestió reivindica una de les seves obres de govern inacabades: un museu local, amb arxiu històric, per a la ciutat.

     És, la nostra comarca, rica en troballes arqueològiques: monedes, mosaics, urnes cineràries, ceràmica, fragments esculturals, arcs, làpides; sobresurt entre aquestes la que fou trobada al cor de la ciutat, dedicada a Lucius Marcius Optatus Duumvir, o sia alcalde d'Iluro en el segle III i que ella sola és el millor testimoni que confirma ésser la nostra ciutat la Civitas fracta de l'edat mitjana, la pàtria de les nostres invictes i volgudes màrtirs Juliana i Semproniana, la Iluro de l'època romana, tan discutida pels erudits del passat segle i que avui ningú no dubta que es trobava construïda a l'indret on hi ha actualment l'església parroquial de Santa Maria i carrers vells que l'envolten, ja que és en aquesta part de la ciutat on s'han fet les principals troballes.
     Les notícies i dades que tenim de la història nostra, totes són degudes als esforços purament particulars; res no pot dir-se que s'hagi fet oficialment fins avui per augmentar el coneixement que tenim de la nostra història local. Si sabem l'origen nobilíssim de Mataró, si hem pogut llegir les catorze curiosíssimes cartes que formen un document titulat «Mataró a trozos, o sea historia de Mataró, antes Civitas fracta, y anteriormente Iluro, por un sujeto que no es natural de ella», a Víctor Balaguer ho devem, ja que segons ell mateix confessa que va fer la troballa ordenant un arxiu particular i després el publicà en la seva Història de Catalunya. Si tenim un volum que tant ens honora titula «Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro», de Josep M. Pellicer, on tan desinteressadament l'autor va aplegar tot quant va trobar dispers de la nostra història, traduint, amb el coneixement de les llengües antigues que posseïa, importantíssimes làpides, monedes i documents, esforç personal fou, i Mataró li'n deu agraïment.
     Hem tingut ocasió de sentir d'eminents arxivers que hi ha molt a fer encara, que hi ha molts fets importants de la nostra història que no coneixem, que tot i haver-se perdut molts documents a l'arxiu de la ciutat, en resten de molt interessants, sobretot dels segles XVI, XVII i XVIII, que el nostre arxiu de la vegueria és dels més rics i curiosos de Catalunya i que en arxius particulars hi ha nombrosos pergamins i documents antics que els seus posseïdors depositarien i alguns fins ens havien ofert cedir-los generosament, llavors que s'anava a organitzar seriosament a la nostra ciutat un museu local i un arxiu històric. S'havia tot just constituït el Patronat en aquest fi, dirigit per un tècnic especialitzat i un grup de mataronins tembé coneixedors de la matèria, ajudats i acompanyats oficialment per diversos regidors, aleshores que vingué la sotragada del canvi de règim.
     No dubtem que amb el temps veurem reprendre aquella obra començada; el pla era restaurar una casa que ja és del municipi i que té marcat caràcter arqueològic, instal·lar els baixos i ampliar-los amb noves adquisicions, el museu local que ara es troba esquifit i amagat a una sala de l'Escola d'Arts i Oficis i als pisos formar-hi l'Arxiu Històric, fent com han fet altres poblacions semblants a la nostra, que prenent grans precaucions de seguretat i de competència en la direcció, han aconseguit ajuntar els documents històrics d'altres arxius oficials i particulars i fer del tot una envejable obra de cultura que conservaria i augmentaria el nostre stock de documents i objectes arqueològics, facilitant i estimulant aquesta classe d'estudis tan nobles al nostre jovent.

El més curiós del cas és que, setanta anys més tard i amb un total desconeixement del seu llegat inacabat com a alcalde, el meu projecte fi de carrera acabés sent, precisament, el Museu Històric de Mataró, ubicat entre la Plaça Gran i la Plaça dels Ninots, amb una part del seu espai reservat a arxiu. Potser és que la genètica tampoc falla.

[*] En els diaris de l'època se'l descriu així perquè va ser el primer alcalde de Mataró elegit per sufragi universal.

20-J