28 d’agost de 2009

ENTOTSOLAT


Entotsolat,
mato les hores perdudes del dia

resseguint,

paraula a paraula,
tots els marges
que fan dreceracap al teu abisme.


18 d’agost de 2009

12 d’agost de 2009

JJ



there's nothing you can't do
i'm on my way
where are you?

Qui o què s'amaga rere les inicials JJ? Tan podria ser un tal Jeffrey Jacob com la simple abreviació de "Jules et Jim". La veritat és que no ho sé. Tampoc m'interessa gaire. Ni em treu la son de les orelles.

Però tant "JJ Nº 1", del qual s'ha extret aquest clip, com "JJ Nº 2", del qual "from africa to málaga" forma part, s'han convertit en la banda sonora del meu estiu. Una banda sonora que sona com Heavenly o The Softies en versió dub balear. Un so que, com el tedi de l'estiu, quan t'abraça... t'atrapa.

8 d’agost de 2009

L'AVORRIMENT



Fragments de 'Boredom' de
Maksim Gorki:

"Quan cau la nit, sobre l'oceà, una ciutat fantasma de llums s'alça cap al cel. Una miríada d'espurnes incandescents brillen en la foscor, descrivint amb exquisida subtilesa, contra el fons fosc del cel, majestuoses torres de meravellosos castells, palaus i temples de cristalls de colors."

"Aquest joc de llums dóna lloc a curiosos pensaments."


"La boira blava de l'alè de l'oceà es barreja amb el fum gris i espès de la ciutat; les delicades estructures blanques són embolicades en un vel transparent i, com un miratge, tremolen de forma atractiva, atraient i prometent quelcom bonic i tranquil·litzador."


"És com si algú hagués baixat a la sorra i s'hagués submergit en les aigües, llançant la seva rica vestimenta sobre les seves cavitats."


"Això és Coney Island."

"... Hi ha un llarg trajecte amb tramvia a través dels carrers
polsosos i sorollosos de Brooklyn i de Long Island fins arribar a l'esplendor enlluernador de Coney Island. I, de fet, tan aviat com un home es situa a l'entrada d'aquesta ciutat de les llums és encegat. [...] L'home és atordit de cop, la seva ment és esborrada per tot aquesta brillantor, tots els pensaments són expulsats fora del seu cap i es converteix en una partícula de la multitud."

"Per tot arreu, diminutes bombetes vessen una llum freda i seca."


"... Aquests milions de bombetes vessen una llum trista i despullada que, mentre que insinuen la possibilitat de bellesa, posa al descobert l'estúpida i lamentable lletjor per tot arreu. [...] Hi ha una varietat lletja sobre les dotzenes d'edificis blancs i, fins i tot, cap d'ells té un indici de bellesa. [...] Tot està nu, despullat i robat per la brillantor imparcial de les llums; està per tot arreu, i no hi ha ombra."

"Coney Island té, de fet, centenars de milers de persones captives. Pul·lulen com núvols de mosques negres sobre la totalitat de la seva vasta superfície."


"Les atraccions són innumerables: a la part superior d'una torre de ferro balancegen lentament dues llargues ales blanques als extrems de les quals pengen unes gàbies amb persones en el seu interior."


"Uns vaixells volen enlaire al voltant de la punta d'una altra torre, una tercera, donant voltes, posa en marxa uns cilindres de metall, una quarta i una cinquena – totes es mouen, resplendeixen, i atreuen a la gent amb el crit silenciós de les seves llums fredes."


"Els plaers esperen les persones dins dels edificis, però aquests són plaers seriosos, eduquen."


"De fet, tots els llocs d'interès en aquesta ciutat té un únic objectiu: mostrar a la gent com seran castigats pels seus pecats després de la mort, ensenyar-los a viure sobre la terra submisament i a obeir les lleis..."


"La vida està organitzada de manera que les persones hauran de treballar sis dies i en el setè pecar. Hauran de pagar pels seus pecats, penedir-se i pagar per la penitència; i això és tot."


"I així - quan arriba la nit - una encantada ciutat fantasma de llums resplendeix davant la vora de l'oceà. S'il·lumina durant molt de temps - sense cremar - contra el fons fosc del cel nocturn, la seva bellesa es reflecteix en la brillant extensió de l'oceà."


"En la brillant teranyina d'edificis translúcids desenes de milers de persones grises amb ulls incolors s'arrosseguen tediosament, com polls en els draps d'un captaire."


"L'única cosa bona d'aquesta ciutat de les llums és que pots impregnar la teva ànima d'odi, per a tota la vida, contra el poder de l'estupidesa..."


7 d’agost de 2009

"LULU ON THE BRIDGE"


Dos moments de 'Lulu on the bridge' (1998) de Paul Auster:


- Ni tan sols sé qui ets.- Sí, que ho saps. Ho saps tot de mi.
- Francament no.
- Però no t'importa, oi?
- No... Mentre ara no... et llevis i marxis, suposo que no.
- No em veus afanyant-me a sortir d'aquí, oi?

- Diga'm una cosa, Izzy. Ets... un oceà o un riu?
- Què?
- És un joc que solia jugar amb la meva germana. Has de contestar.- Un oceà o un riu? Un riu.
- Ets... un llumí o un encenedor?
- Un encenedor. Sens dubte un encenedor.
- Ets un cotxe o una bicicleta?
- Una bicicleta.

- Ets... un mussol o un colibrí?
- Mmm... solia ser un colibrí. Però ara sóc un mussol.
- Ets sabatilles o botes?
- Això no és just, m'has de donar una oportunitat ara.
- Sabatilles o botes?
- Botes. Ara em toca a mi.
- És divertit, oi? Solíem fer-ho durant hores.
- Psit... ara concentra't. Ets una persona real... o un esperit?
- Una persona real.
- Entens el què ha passat, o ets a les fosques com jo?
- A les fosques.- Estàs enamorada, o això només és per diversió?
- Enamorada.
- Estàs amb la persona que estimes, o no estàs amb la persona que estimes?
- Amb la persona... amb la persona.



- No em creieu, oi?
- Per descomptat que et creiem, Izzy.
Per què no t'hauríem de creure?
- Digueu-me... sóc una pedra o un arbre?
- Què?
- Només contesteu la pregunta. Sóc una pedra o un a
rbre?- Una pedra.- Un arbre.
- Sóc un gos o un ocell?
- Ets tots dos, home. Ets un gos amb ales.
- Sóc una bona persona o una mala persona?
- Izzy, para. O acabaràs boig.

- Ets bo, Iz. Ets bo amb algunes coses dolentes. Com qualsevol altre.
- Sóc aquí... o no sóc aquí?

- Què importa? La vida, de totes maneres, tan sols és una il·lusió, oi? No hi donis més voltes.

4 d’agost de 2009

PENSAMENTS HERMÈTICS (XXI)




MITZUKO: Jun, per què només fas fotografies de les habitacions on dormim i mai del que veiem fora mentre viatgem?

JUN: Aquestes altres coses són a la meva memòria. Les habitacions d'hotel i els aeroports són les coses que oblidaré.

Jim Jarmusch 'Mystery Train' (1989)

2 d’agost de 2009

NOTES BERLINESES (XVII)



"... il fascino de Berlino è proprio questa relativa povertà di storia; Berlino è una metropoli e la metropoli non conosce stabilità e tradizione, la reverente continuità del passato, ma è lo stesso respiro instantaneo del nuovo, l'incessante trasformazione che inghiotte e cancella di continuo ogni immagine della realtà, come un juke-box mangia e dimentica un disco dopo l'altro e lo sfavillio delle reclame luminose non ha memoria del giorno precedente."

"... a Berlino [...] regnava sempre 'il progresso' ossia il divenire, il fluire della vitta che trachina via ogni stabilità e ogni durata, la metamorfosi."

"Ricostruita dopo il 1945 e priva degli edifici storici che si trovano per la maggior parte nel settore orientale, Berlino Ovest è oggi città nuova, americanizzata."


"A Berlino, diceva Heinrich Mann nel 1921, si vive in anticipo il futuro; può darsi oggi si viva, in anteprima, la mancanza e l'impossibilità di un futuro."

CLAUDIO MAGRIS 'Il muro' (1987)