NOTES BERLINESES (LVII)

A Berlín, l'Steve i jo ens vam aventurar enllà del «Checkpoint Charlie» per passar la tarda a l'est. Qualsevol cosa impresa que portessis, diaris, revistes, era confiscada pels agents de frontera de l'Alemanya Oriental. Era un món diferent, podies sentir la bota al coll, la paràlisi als carrers i l'opressió que era ben real. Allò va canviar l'Steve per sempre més; després de la nostra gira europea, l'home que predicava que rock-and-roll i política no havien de barrejar-se mai va esdevenir un activista, i la seva pròpia música va fer-se decididament política. El poder del mur que migpartia el món, la seva realitat lletja, brutal, hipnòtica no podia menystenir-se; era una ofensa a la humanitat, i tenia una certa qualitat pornogràfica, un cop l'havies vist deixava com una flaire que no et podies acabar d'espolsar. El fet és que ens va torbar, i, un cop vam tirar cap a la següent ciutat, hi va haver un sospir d'alleujament.

BRUCE SPRINGSTEEN 'Born To Run' (2016)

NOTES BERLINESES (LVI)

Des que no hi ha el mur, la ciutat ha doblat la superfície i ha canviat tant que sovint no sap a quina cruïlla es troba. Ell va veure els forats de les bombes, primer amb runa i després sense. Més tard potser hi va haver una parada de salsitxes o d'arbres de Nadal, o sovint simplement res. Però durant els últims anys els forats s'han tornat a omplir amb cases, les cantonades esmussades s'han tornat a edificar, els tallafocs ja no es veuen. De petit, abans de la construcció del mur, havia canviat a l'estació de Gesundbrunnen, al Berlín Occidental, nabius collits per ell mateix per la seva primera pilota inflable de colors brillants. De pilotes inflables només n'hi havia a l'Oest. Més endavant, quan va veure per primera vegada l'estació després de la caiguda del mur, les vies que anaven cap a l'Est estaven cobertes d'herba, i a les andanes hi havia bedolls que onejaven amb el vent. Si ell hagués sigut urbanista, ho hauria deixat d'aquella manera. Com a record de la ciutat dividida, i també com a símbol de la provisionalitat de tot el que construeixen els homes, o potser senzillament perquè un bosquet de bedolls en una andana és bonic.

JENNY ERPENBECK 'Les formes del verb anar' (2015)

MOTS I MAONS O A CASCÚ EL SEU

Quatre fragments de 'Mots i maons o a cascú el seu' de J.V. Foix:

"Ordenar pedres, maons, blocs de ciment, acers i vidres és ensenyar al poeta d'ordenar els mots, les imatges i les idees, si en té."

"Desconèixer el maó i les seves nobles virtuts és desconèixer, per part del poeta, el mot i els mons secrets que potencialment conté."

"Estalviar maons o mots és la jugada més noble i austera del constructor i del versificador. Aquell, component la casa; aquest, edificant un poema."

"Que cantin les pedres! Que s'endureixin els mots!"

EL MUR COM A PARÒDIA

It is parody. It is for a small group of colleagues who can appreciate the humor and sadness of political life.

L'11 de novembre de 1970, en un solar buit i abandonat proper al Mur de Berlín, Allan Kaprow va organitzar el happening "Sweet Wall": construir un mur de blocs de formigó, d'uns trenta metres de llarg i d'un metre i mig d'alçada, amb pa i melmelada, en comptes de morter, per, un cop finalitzat, enderrocar-lo.

De les fotografies s'intueix que hi participà un grup molt reduït de, potser, cinc persones i una audiència de no més de tres membres de la policia de Berlín Oest, que patrullaven per la zona.

Vuit anys abans, el documentalista Raymond Depardon, mentre cobria la visita de Robert Kennedy a la ciutat dividida, dedicà un reportatge fotogràfic a una colla d'infants que, tot apilant maons en un solar buit, replicaven, a la perfecció, la seva realitat quotidiana com allò que, de fet, era: un joc absurd d'adults.

Anys més tard, el mateix Kaprow revestí el seu mur dolç com a paròdia política; perquè, segons ell, en la banalitat de la mateixa acció el seu contingut hi era implícit. Però aquell mur no tancava res ni separava ningú. Si, en un principi, volia reflectir la divisió ideològica d'Europa; a la pràctica, acabà sent un joc de nens en mans d'adults.

NOTES BERLINESES (LIV)

Al principi, quan era nou aquí, havia examinat el mur fronterer, la característica més notable del qual era que dividia la ciutat pel centre en lloc d'envoltar-la. Però la vista des de qualsevol de les torres d'observació construïdes per permetre als occidentals una visió de la vida darrere del Mur l'havia decebut invariablement. En cap lloc la construcció infame aconseguia l'altura i l'amplada imaginades; s'assemblava més a la realització barata d'una fórmula arquitectònica que aconseguia la seva màxima expressió en el centre de la ciutat. En aquest moment desenvolupà una imatge mental d'una ciutat en expansió de manera uniforme des de les vores cap al centre, seguint un programa de divisió cel·lular contínua que semblava dissenyat exclusivament per a l'expansió interior. El més estrany va ser que els habitants no semblaven adonar-se del seu propi complex del Mur, per les seves incessants separacions semblaven traçar un patró que es grava dins de les seves ànimes.

PETER SCHNEIDER 'Paarungen' (1992)

NOTES BERLINESES (LI)

"Dilluns, 6 de setembre de 1948."

"Potser per demà ja tindrem dos governs de la ciutat i, al llarg del límit del sector, una muralla xinesa amb merlets i torres de vigilància. Potser llavors es necessitarà un visat per anar de Charlottenburg a Unter den Linden. Tal com vam pensar llavors, en el juliol de 1945, quan començà l'ocupació de les quatre potències. Potser..."

RUTH ANDREAS-FRIEDRICH 'Battleground Berlin: Diaries, 1945-1948'

NOSALTRES

Fragments de 'Nosaltres' de Ievgueni Zamiatin:

"Ens agrada així, sense més, un cel estèril i impecable. En els nostres dies, el món sencer està modelat a partir d'aquest mateix immutable i etern vidre, com el Mur Verd i totes les nostres construccions."

"Els inalterables carrers rectes, el reflex dels vidres sobre la calçada, els divins paral·lelepípedes dels habitatges transparents, l'harmonia quadrada de les fileres de gent gris-blavoses." 

"No puc imaginar una ciutat que no estigui envoltada pel Mur Verd." 

"I així, entre les nostres transparents parets que semblen estar teixides d'aire rutilant, nosaltres sempre vivim a la vista de tots, eternament banyats per la llum. Entre nosaltres no tenim res a amagar." 

"El Mur és, potser, la més important de les nostres invencions. L'home va deixar de ser un animal salvatge només quan va construir el Mur." 

EL FUNAMBULISTA DEL MUR

Il fallait pour s'y aventurer être totalement funambule.
PHILIPPE PETIT 'Traité du funambulisme'

Horst Klein va néixer en el si de la Fritz Klein Familie, una cèlebre família d'acròbates de circ alemanya. Des de ben petit es va acostumar a voltar per tot el món. Era un home lliure. Però un mal dia començà la seva dissort: va quedar atrapat en el costat equivocat del mur de Berlín. Tampoc el va ajudar gaire el seu anticomunisme. Per aquesta raó les autoritats de la República Democràtica Alemanya el van forçar a abandonar el món del circ i el van enviar a treballar en una fàbrica. Però, segons el mateix Horst, no suportava la idea de viure, per sempre més, sense l'olor del circ sota els seus narius.

Així doncs, el 27 de desembre de 1962 va decidir creuar el Mur, amb una corda com a únic equipatge. Aprofitant la foscor de la nit i emprant tota la seva habilitat d'acròbata, s'enfilà a una torre metàl·lica d'una línia d'alta tensió que creuava el canal de Teltow. Un cop a dalt, s'assegué sobre el cable i, amb tota la precaució del món per no morir electrocutat, es desplaçà fins a la següent torre. Des d'aquesta segona torre, continuà lliscant fins uns quants metres més enllà. Però, en intentar despenjar-se del cable, la corda, que portava lligada al cos, se li esmunyí de les seves mans, completament congelades pel fred. En conseqüència, no tingué cap més altre remei que saltar des d'uns dotze metres d'alçada. El resultat d'aquell salt va ser la fractura de tots dos braços i una forta commoció, que el deixà inconscient durant més de tres hores. Quan despertà va adonar-se que, a pesar de tot, havia tingut sort: era a Berlín Oest i aquella línia d'alta tensió estava fora de servei.

Més endavant, la sort tornà a girar-li l'esquena. Des de la seva fugida que no parava de rebre cartes d'amor de Sylvia, la seva dona. S'havia quedat al costat oriental de la ciutat i, a les cartes, reiterava que l'enyorava molt i que no podia viure sense ell. Tota aquella insistència va fer que, set mesos després de la seva accidentada fugida, Horst acabés retornant a Berlín Est. Òbviament, només posar-hi els peus, va ser detingut i abans d'acabar l'any ja l'havien condemnat a trenta mesos de treballs forçats. Però el pitjor, per aquest malaguanyat funambulista, encara no havia arribat. Després de la sentència, la seva dona li demanà el divorci i en tan sols un mes ja tornava a estar casada. Amb un altre home, és clar. I és que n'hi ha que neixen estrellats. 

NOTES BERLINESES (XLVIII)

"I la sorpresa més sensacional va ser descobrir un dia de cop i volta que els meus quadres, per primera vegada a la història, s'havien convertit en murs."

"Potser a un altre artista tot li hauria passat més o menys desapercebut, o més o menys transitòriament. Però com podia no marcar-me a mi? Estrany destí del meu nom!"

"Quantes suggestions es poden desprendre de la imatge del mur i de totes les seves possibles derivacions!"

ANTONI TÀPIES 'Comunicació sobre el mur' (1969)

EL BOSS A BERLIN (EST)

He vingut a tocar rock 'n' roll per als berlinesos de l'Est amb l'esperança que un dia totes les barreres seran enderrocades.

Era un 19 de juliol, de fa vint-i-cinc anys, quan Bruce Springsteen, al bell mig de la seva actuació al Radrennbahn Weißensee de Berlín Est, introduí, amb aquestes paraules, una versió del "Chimes of Freedom" de Bob Dylan. Un concert amb una assistència de públic massiva, extra-oficialment 300.000 persones, i una audiència milionària, gràcies a la seva retransmissió per televisió.

Tot plegat fou possible gràcies a la Joventut Lliure Alemanya (FDJ), l'organització juvenil oficial a la República Democràtica Alemanya, que, aprofitant els aires de perestroika que llavors bufaven des del Kremlin, van presentar el Boss com un heroi de la classe treballadora nord-americana i el seu concert com un acte de solidaritat amb la Nicaragua sandinista.

Però si amb tot això no n'hi ha prou, el periodista, de Reuters, Erik Kirschbaum acaba de publicar "Bruce Springsteen: Rocking the Wall". Un llibre que repassa, per davant i per darrere, un concert que, en part, va contribuir a canviar el món.

NOTES BERLINESES (XLVI)

"Abans d'aixecar un mur vull saber
què hi deixo fora i què hi confino dins,
i a qui, si no, podria molestar.
Hi ha alguna cosa que no estima els murs,
que no els vol. Li podria dir: -Follets,
però ben bé no ho són, i més m'estimo
que si de cas ho digui ell mateix. El veig,
portar una pedra fortament agafada
a cada mà, com un vell salvatge armat.
Es mou en la foscor, a mi em fa l'efecte,
no tan sols dels boscos ni de les ombres dels arbres.
No anirà més enllà de la dita del seu pare,
i li agrada haver-ho pensat tan bé,
de nou diu: -Una bona tanca fa bons veïns."

ROBERT FROST 'Mending Wall' (1914)

NOTES BERLINESES (XLII)

"La muralla xinesa ha estat enllestida en el seu punt més septentrional. Provinent de la banda sud-est i de la sud-oest, hom ha anat acostant-ne l'obra fins a fer-la convergir en aquest punt. Aquest sistema de construcció parcial fou també seguit al detall dins les dues grans hosts de treballadors, la de l'est i la de l'oest. Hom procedia a formar grups d'aproximadament vint obrers, els quals havien d'edificar una longitud de muralla d'uns cinc-cents metres aproximadament; mentrestant, un altre grup construïa al costat una muralla d'igual longitud. Un pic duta a terme la unificació de totes dues, l'obra no era pas prosseguida a partir d'on s’acabaven aquests mil metres de muralla, sinó que traslladaven els grups d'obrers a d'altres indrets a continuar construint-hi la muralla. D'aquesta manera, naturalment, van anar restant-hi espais buits, que no van ser emmurallats sinó molt i molt lentament, alguns fins ben bé després d'haver estat anunciat l'acabament de la construcció de la muralla. Sí, deu haver-hi espais buits on no hi han edificat gens; una pretensió, aquesta, d’altra banda, que no constitueix possiblement sinó una de les moltes llegendes sorgides al voltant de l'obra, les quals resulten inverificables, almenys individualment, amb els propis ulls i mesures, atesa la gran extensió de l'obra."

FRANZ KAFKA 'Tot construint la muralla xinesa'  (1917)

PENSAMENTS HERMÈTICS (LIII)

Une ombre passait sur le mur au pied duquel tu m'attendais.

Dominique A 'Vers le bleu' (2012)

NOTES BERLINESES (XXXIX)

"Desanimado, comenzó a buscar empleo por la zona en la que le apetecía trabajar, el límite de la ciudad con Berlín Este; comenzó a hacer fotos, pero sin prestar demasiada atención a los aspectos técnicos del muro de la ciudad, de las paredes de ladrillo huevo, de las planchas cortadas de hormigón, de las líneas de alambre de espino reforzadas con puntales, de las ventanas tapiadas de las casas fronterizas, de los puestos de guardia montados a una altura de tres pisos, con perros en la zona de tiro; se esforzaba por fotografiar redes de alambre sobre los tejados de las casas, puestos de vigilancia, cañoneras, lo que más le embelesaba era hasta qué punto ganaba una ciudad en diversidad y novedades si estaba dividida en dos, como un territorio despejado.""A menudo tenía la sensación de vivir en una película, le parecía ser el personaje de aquellos largometrajes que veía una y otra vez, los que mostraban ladrones de bancos, amantes, detectives acelerados, acciones sin fin, un mundo de agudos contrastes, y así se apresuraba por la ciudad, aturdido por la rápida sucesión de acontecimientos, como en un sueño."

UWE JOHNSON 'Zwei Ansichten' (1965)

NOTES BERLINESES (XXXVIII)

Per a tot el món, Berlín és el problema de la divisió. Des d'un punt de vista, aquest és un problema estrictament polític, pel qual, no hem d'oblidar pas, existeixen solucions estrictament polítiques. Des d'un altre punt de vista, és un problema social i econòmic (i per tant polític, però en un sentit més ampli): a Berlín, dos sistemes, dues estructures socio-econòmiques, s'enfronten l'un amb l'altre. Des d'un altre punt de vista, es tracta d'un problema metafísic: Berlín no és només Berlín, sinó també el símbol de la divisió del món, i encara més: un 'punt universal', el lloc on la reflexió sobre la unitat tan necessària com impossible s'imposa en cadascun dels que hi viu, i que, mentre hi viu, no només té l'experiència d'un lloc de residència, sinó també la de l'absència d'un lloc de residència. Això no és tot. Berlín no és només un símbol, sinó una ciutat real en la qual els drames humans desconeguts per a altres grans ciutats es realitzen: aquí, la divisió és un nom per esquinçar. Això no és tot. Berlín presenta, en termes inusuals, el problema de l'oposició entre dues cultures dins del mateix context cultural, de dos llenguatges sense relació interna dins de la mateixa llengua, i per tant qüestiona la suposició de seguretat intel·lectual i la possibilitat de comunicació que normalment es concedeix a aquells que viuen junts pel fet de compartir el mateix idioma i el mateix passat històric. Això no és tot.

Tractar o examinar el problema de Berlín com un problema de la divisió no pot consistir en l'enumeració més completa possible de les diverses formes en què se'ns dóna a entendre. Pel que fa al problema de la divisió, hem de dir que Berlín és un problema indivisible. En el moment en què aïllem provisionalment - encara que només sigui per la claredat de l'exposició - tal o qual informació particular de la situació 'Berlín', es corre el risc de distorsionar no només la qüestió en la seva totalitat, sinó també aquesta informació particular que és impossible d'entendre sense tenir-la en compte per ella mateixa.

L'abstracció política forçada que representa Berlín va trobar la seva expressió més aguda el dia que el mur va ser construït, que malgrat tot és un fet dramàticament concret. Fins el 13 agost de 1961, l'absència d'un signe visible de separació - molt abans d'aquest dia una sèrie de controls regulars i irregulars ja havien fet pressentir l'arribada enigmàtica d'una línia de demarcació - va donar a la partició un caràcter i una significació ambigus: què era? Una frontera?

El mur va aconseguir concretar de manera abstracta la divisió, perquè fos visible i tangible, i per tant ens obliga a partir d'ara pensar Berlín, en la mateixa unitat del seu nom, ja no sota el signe d'una unitat perduda, sinó com aquesta realitat sociològica constituïda per dues ciutats completament diferents*. L'escàndol i la importància del mur consisteix a ser, en l'opressió concreta que representa, essencialment abstracte, i per tant recorda el que sempre oblidem: que l'abstracció no és simplement una manera inexacta de pensar o una forma de llenguatge manifestament empobrida, sinó que aquesta abstracció és el nostre món, el món on, dia rere dia, vivim i pensem.

* El mur pretenia substituir la veritat sociològica d'una situació, el seu estat de fet, amb una veritat més profunda, una que podria anomenar-se, però només simplificant de forma considerable, la dialèctica d'aquesta situació.

MAURICE BLANCHOT 'Il nome Berlino' (1964)

NOTES BERLINESES (XXXVI)

"He estat venint a aquesta ciutat, de manera intermitent, durant gairebé trenta anys i cada cop és diferent. El món ha canviat i Berlín també."

"Berlín és una ciutat estranya."

"Berlín és més dura del que solia ser perquè el punt de referència més famós ha desaparegut. 'Ara som a l'Est', no para de dir-me el taxista, malgrat que amb prou feines té edat per recordar el mur. Després, més tard: 'Ara som a l'Oest'. Però els entregats turistes que es dediquen a buscar el tret més característic de Berlín no el troben. Van cometre un gran error. El van enderrocar."

"La ciutat del famós Mur no té, de fet, cap mur. I el debat sobre el Mur és part d'un debat molt més ampli que la ciutat té amb ella mateixa, el que s'anomena Haupstadtdebatte. Què en fem, de la capital? Què en fem, del passat? Ah, sí. El passat."

"Mireu la superfície actual de Berlín, el Berlín quotidià, en temps passats la ciutat de la confrontació, la ciutat de la demarcació, una ideologia dividida contra una altra i separades per un mur. Quina era l'ambició de Hitler? Conquerir Europa, és veritat, però només com a passatemps mentre perseguia els seus dos objectius més seriosos: matar els jueus i reconstruir Berlín. Llegiu Speer. Per què es va veure afavorit Speer? Per què Speer i Hitler es van compenetrar tant? Speer es va trobar més a prop del gran dictador que ningú. Perquè Albert Speer era el que Adolf Hitler somiava ser. Era arquitecte."

"Veig que Hitler ha aconseguit el que volia: no només el Berlín anterior a la guerra va ser destruït pels bombardeigs aliats, sinó que les parts clau del que una vegada va ser el Berlín soviètic també han desaparegut, enderrocades els darrers vint anys en un rampell de terror justificat pels patiments passats. El 1989 es va predir que la reunificació de Berlín significaria l'oportunitat arquitectònica més gran del segle. Però sincerament, què n'ha resultat?"

"La millor visita que he fet mai a Berlín va ser just després de la caiguada del mur. Semblava suspesa a l'aire a punt de partir cap a destins nous i més salvatges. Una ciutat amb tanta història estava transformant-se un cop més per deixar que la història prengués un altre gir fascinant. Però avui no és aquest l'efecte que fa. No, avui és com si la ciutat s'estigués prenent unes vacances de la història. 'Ja n'hem tingut prou, d'història. Mira on ens ha dut'. Berlín, en temps passats la ciutat de la polaritat, de l'Est i de l'Oest, de la democràcia i del comunisme, del feixisme i de la resistència, el camp de batalla de l'art i de la política del segle XX, ara és la ciutat de la provisionalitat. I és exactament per això que agrada a la gent. No té res a veure amb les idees. Té a veure amb l'estil de vida."

DAVID HARE 'Berlin' (2009)

ASTÈRIX A BERLÍN

Una de les conseqüències del meu tedi estiuenc és aquella rutina que consisteix en anar re-llegint totes les aventures d'Astèrix el gal. Així doncs, va ser tot re-llegint "La Gran Rasa" que vaig tenir una mena de fenomen delirant. Aquell que Dalí va definir com a 'mètode paranoico-crític'. Un mètode espontani d'atènyer el coneixement basat en l'objectivació crítica i sistemàtica d'associacions i interpretacions delirants. O sigui, un mètode basat en la capacitat de transformar aquelles imatges que ens subministra la percepció. Un mètode de coneixement incisiu i penetrant que apunta cap a la profunditat de les idees latents. Només d’aquesta manera l'objecte contemplat, la Gran Rasa, es podia convertir en un altre objecte: el Mur de Berlín.

El mateix Albert Uderzo, que va escriure el guió d'aquesta nova aventura després de la mort de René Goscinny, sempre s'ha sorprès que mai ningú li preguntés, en el moment de la seva publicació, si aquella rasa, de fet, era una al·legoria al Mur. Alguns hi van veure altres possibles al·legories: el conflicte entre valons i flamencs a Bèlgica, la França ocupada, etc. Però, el paral·lelisme entre aquest llogarret gal, dividit per una gran rasa, i la ciutat de Berlín, dividida pel Mur, és més que obvi. Només cal recordar la història.

Una gran rasa divideix, en dues parts, un llogarret gal, molt semblant al d'Astèrix. Cada part té el seu propi cap. S'estomaquen, de tant en tant, i prou. Però un bon dia el conseller d'un dels dos caps, amb la promesa de la mà de la seva filla Fanzina, busca una aliança secreta amb l'exèrcit romà (Exèrcit roig) per sotmetre, definitivament, l'altra meitat del poble. És en aquest moment, quan la situació empitjora (Bloqueig de Berlín), que Còmix, el fill de l'altre cap i promès en secret amb Fanzina (Píram i Tisbe), va a buscar l'ajuda d'Astèrix, Obèlix, Panoràmix i Ideàfix (Pont aeri de Berlín) per resoldre el conflicte.

A més a més, en diversos moments d'aquesta bande dessiné, podem trobar frases que ens evidencien aquest paral·lelisme. Per exemple al principi de l'aventura, quan Còmix diu al seu pare que 'aquesta rasa és la vergonya del nostre poble' i afegeix que 'les generacions futures que ens jutjaran tindran una opinió ben pobre dels seus avantpassats'. O també al final, quan el cap Copdegarròtix afirma que 'aquesta història de la gran rasa sembla veritablement inversemblant' i el druida Panoràmix li contesta que 'és en efecte tan absurda, que les generacions futures es no voldran creure mai!'.

ARQUITECTURES COMPARADES (I)

Contemporàniament amb la seva entrada com a professor a la Bauhaus de Dessau, Ludwig Hilberseimer projecta una City al cor de la Friedrichstadt de Berlín. Un projecte que ve a ser una mena de provatura de la seva Hochhausstadt de 1924.

Ludwig Hilberseimer 'Vorschlag zur Bebauung der Berliner City' (1929)

En aquell cas, Hilberseimer portava la lògica capitalista del funcionalisme a l'extrem. Un extrem on la ciutat es confonia amb el mateix sistema que la generava, on ja no re-presentava la societat sinó que només la re-produïa. Contra el caos de la Großstadt: ordre i uniformitat.

Quaranta anys més tard, els italians Archizoom inclouen aquest fotomuntatge en el seu "Discorsi per immagini", publicats al número de setembre de l'Architecture d'Aujourd'Hui i al número de desembre de Domus, on es representen tot un conjunt d'objectes sense funció inserits en el territori. Imatges que ens de-mostren les condicions utòpiques de la realitat pròpia.

Archizoom 'Quartieri paralleli per Berlino' (1969)

En aquest cas, la multiplicació, fins a l'infinit, del Mur de Berlín inspira aquesta visió urbana d'uns edificis-mur transparents que creuen i divideixen la ciutat en múltiples zones estanques connectades per una autopista.

"DIE BETONIERUNG"

"Die Betonierung" (el formigonat) és una sèrie d'imatges-objecte de 1972 realitzades pel fluxus Wolf Vostell. Una d'aquestes imatges-objecte és aquesta mena de fotomuntatge amb el Mur de Berlín i la Porta de Brandenburg recoberts parcialment de formigó. Talment com un projecte fallit de Betonnage.

L'origen dels Betonnage és una acció plàstica que el mateix Vostell va realitzar, del 2 al 13 d'octubre de 1969, al davant de la galeria 'Art Intermedia' de Köln i que va titular com a "Ruhender Verkehr" (trànsit estacionari).

Una acció que consistia en el formigonat d'un Opel Kapitän, estacionat davant la mateixa galeria. El cotxe, immobilitzat per l'eternitat sota una capa de formigó armat, denunciava l'ocupació gradual de l'espai públic per part de l'automòbil.

Com ben bé deia Herr Rosewich*: alles im Beton. 

[*] Herr Rosewich va ser el meu professor de Baukonstruktion durant l'Erasmus a Stuttgart.

CARTIER-BRESSON AL MUR DE BERLÍN

Il n'y a rien dans ce monde qui n'ait un moment decisif.
CARDENAL DE RETZ

De tous les moyens d’expression, la photographie est le seul qui fixe un instant précis.
HENRI CARTIER-BRESSON

Per Cartier-Bresson, un instant precís és aquell moment decisiu, únic i irrepetible, quan tots els elements aconsegueixen combinar-se entre ells per arribar a un perfecte equilibri estètic. On el fet més menyspreable es converteix en un gran tema. I el petit detall humà esdevé un leitmotiv.

_Un any després de la construcció del Mur, arriba a Berlín Oest. Amb l'ajuda d'aquest quadern de notes, instrument de la intuïció i de l'espontaneïtat, que és la seva càmera, immortalitza un d'aquests moments decisius de la segona meitat del segle XX.
,,,

Però no serà fins trenta-cinc anys més tard, amb la reedició de "Les Européens", que aquests tres instants, de la malauradament mítica Bernauer Straße, veuran definitivament la llum.