30 de juny de 2013

LES OQUES DE KÖNIGSTRAßE


Nature is a language - can't you read?
THE SMITHS 'Ask'

En els meus primers dies a Stuttgart, tot sovint, passejava per l'Schlossgarten, gaudint de l'esclat de colors que m'oferia la tardor mitteleuropea. Un dia, en arribar a l'alçada de l'Opernhaus, em vaig aturar per descansar una estona assegut a les seves escales. De cop i volta, mentre mirava absort les oques que nedaven a l'estany del davant, m'assaltà un dubte: què farien aquelles oques quan arribés el fred i es glacés el seu estany?


El dubte va quedar resolt en un matí d'hivern quan, caminant per Königstraße, em vaig creuar amb unes oques que passejaven, amb tota la naturalitat del món, pel bell mig del carrer. Però, en aquell mateix instant, vaig recordar la imatge d'una antiga postal i, de nou, sorgí un dubte: per on passejaven les oques quan el tramvia circulava per la seva superfície?

Amb el pas dels anys, aquell nou dubte s'ha acabat convertint en un vell enigma encara no resolt.

22 de juny de 2013

ESCOLA


Tu i jo som un crit.

Recordo que, no fa ni un any, el fet que algú preconitzés "els vàlius són el millor grup del món" va ser motiu suficient perquè em piqués la curiositat i acabés visitant el seu bandcamp. D'aquesta manera tan banal, va ser com vaig descobrir "Rierols EP". Un EP de quatre cançons - com "Imperi", "Malament", "Sol" o "Camps" - que, en un país normal, ja haurien esdevingut himnes generacionals.


Fa poques setmanes han publicat "Escola", el seu debut de llarg. I, com en el cas anterior, ens han regalat una bona dosi de singalongs que, en molts casos, són autèntics pensaments hermètics. Com, per exemple, aquest "Crit".


Si voleu descobrir els Beat Happening catalans ja ho sabeu: només els teniu a un clic d'aquí.

15 de juny de 2013

PROMETEU



De Prometeu, en reporten quatre llegendes: segons la primera fou engrillonat al Caucas perquè havia traït els déus als homes, i els déus van enviar-hi àligues que li devoressin el fetge, el qual tornava sempre a créixer de bell nou.

Segons la segona, Prometeu, destralejat de dolor per aquells becs, va anar prement-se cada cop més contra la roca, fins que aquesta i ell acabaren essent tot u.

Segons la tercera, en el transcurs de milers d'anys la seva traïció fou oblidada, oblidaren els déus, les àligues, ell mateix.

Segons la quarta, hom va cansar-se d'allò esdevingut insondable. Els déus van cansar-se'n, les àligues van cansar-se'n, la ferida va tancar-se, cansada.

Va restar la inexplicable serralada rocosa. La llegenda intenta d'explicar l'inexplicable. Com que aquesta té un fons de veritat i en prové, cal que fineixi de nou en l'inexplicable.

FRANZ KAFKA 'Prometeu'