28 de febrer del 2010

NOTES BERLINESES (XXVII)



"Em semblava que l'arquitectura moderna, tal com es mostrava davant dels meus ulls, era un conjunt de vagues nocions dominades per una sociologia de segona mà, per una il·lusió política, per un lleig esteticisme. La il·lusió del Moviment Modern, tranquil·la i moderada, s'havia trencat a trossos sota la violenta i definitiva explosió de les bombes: no desitjava la tornada del que ja era una mena de civilització perduda, però mirava sovint una tràgica fotografia de la postguerra berlinesa en la qual la porta de Brandenburg s'aixecava sobre un paisatge de ruïnes. Potser aquesta era la veritable imatge de la victòria de les avantguardes."

"Només entre les ruïnes hi havia la victòria i la derrota de les avantguardes. Un paisatge surrealista tangible, l'amuntegament de runes. Havia estat un autèntic acte de destrucció. No havia afectat a l'arquitectura, sinó a la ciutat de l'home, i el que quedava ja no pertanyia, certament, a l'arquitectura, però era un símbol, un senyal, un record sovint molest."

ALDO ROSSI 'A Scientific Autobiography' (1984)

26 de febrer del 2010

UN, DOS, TRES...



En un mar de superondes, una nena rossa d'uns tres anys, amb els teus ulls i la teva mirada, et mira de fit a fit.

T'ensenya a comptar amb els dits de les mans.

Un, dos, tres... fins a deu.
Llavors et diu: "la mare t'espera."

Alces la vista i et trobes amb el somriure de C.

T'hi apropes.

T'horitzontalitzes al seu costat.

Ella recolza el seu cap sobre el teu pit.

Sospireu.

Però de cop i volta et mira i exclama: "J!"

Preguntes: "Què?"

Et contesta: "Res... res..."

A la que fa quatre et desvetlles.

I encara avui no entens res... res...


24 de febrer del 2010

VIATGE A TRAVÉS DE BERLÍN




"Journey Across Berlin" és un curtmetratge documental de propaganda, produït per la U.S. Information Service, que fa un breu repàs a tots els fets històrics que van tenir lloc a la ciutat de Berlín entre el 1945 i la primera meitat del 1961, just abans de la construcció del Mur.

23 de febrer del 2010

PÍRAM I TISBE


L'any 1977 O.M. Ungers, en col·laboració amb Hans Kollhoff, projecta una casa-estudi al Hoher Steinweg de Spandau, llavors al Berlín Oest. Un projecte que, a través de l'ús de diverses imatges i referències conceptuals, es converteix en una mena d'exercici sobre l'arquitectura com a tema.



Dues cases perfectament cúbiques i de la mateixa mida estan separades per un mur. Una casa està en un costat del mur. L'altra casa està a l’altra banda. Una casa té un peu gran i unes espatlles estretes, una base de pedra i un cap de vidre. L'altra casa té uns peus curts i unes espatlles amples, una base de vidre i un cap de pedra. L'una és la imatge inversa, o el mirall, de l'altra. Les dues cases s'uneixen, l'una amb l'altra, a través d'una petita obertura en el mur que les separa. Mentre l'una és per habitar, i per tant té una funció residencial, l'altra serveix per treballar.



El mur que separa les dues cases s'erigeix sobre unes restes de la muralla medieval que envoltava la vila de Spandau. Però la imatge del mur que divideix totes dues cases també al·ludeix a la situació del Berlín dividit com un momentum memoriam. Un recordatori del fet que tant les persones com les cases van ser separades per un mur polític: el Mur de Berlín.


Finalment, també evoquen la història de Píram i Tisbe. Aquells dos joves babilonis que, vivint l'un al costat de l'altre, es van enamorar profundament, tot i l'oposició dels seus respectius pares, i es van jurar amor etern a través d'una petita esquerda en el mur que els separava. Com escriu Ovidi al llibre quatre de 'Les metamorfosis', quan Tisbe es posava a una banda i Píram en l'altra sovint es deien: "Oh mur gelós, per què t'oposes als amants?"

14 de febrer del 2010

EMPAITANT BECKETT


Empaitant Beckett... un té la sensació que camina com aquell qui persegueix la seva pròpia ombra.


Durant el mes de juny de 1977, trenta anys després de la foto anterior, mentre realitza "Geister-trio" i "... nur noch Gewölk...", dues de les seves sis obres televisives produïdes per la Süddeutscher Rundfunk, s'allotja al Parkhotel am Rundfunk, al final de la Neckarstraße, quan veu:

ne manquez pas à Stuttgart
la longue Rue Neckar
du néant là l'attrait
n'est plus ce qui'l était

tant le soupçon est fort

d'y être dejà et d'ores


Samuel Beckett (1906-1989)

12 de febrer del 2010

LA IGNORÀNCIA


Fragment de 'La ignorància' de Milan Kundera:

"Estar disposat a donar la vida pel propi país: totes les nacions han conegut aquesta temptació de sacrifici. Els adversaris dels txecs, d'altra banda, també la coneixien: els alemanys, els russos. Però són pobles grans. El seu patriotisme és diferent: senten l'exaltació que els provoca la seva glòria, la seva importància, la seva missió universal. Els txecs s'estimaven la pàtria, no pas perquè fos gloriosa, sinó perquè era desconeguda; no pas perquè fos gran, sinó perquè era petita i sempre estava en perill. El patriotisme dels txecs consistia en una immensa compassió pel seu país."

8 de febrer del 2010

"L'ARBRE, LE MAIRE ET LA MÉDIATHÈQUE"


La mort d'Éric Rohmer m'ha fet recuperar i reveure algun dels seus films. Però n'hi ha un que destacaria per sobre dels altres: "L'Arbre, l'alcalde i la mediateca."



Particularment, aquest fragment on el mestre del poble - amb un discurs encès, brillant i ple d'afirmacions irrefutables - posa en qüestió la necessitat i la idoneïtat de construir, per iniciativa de l'alcalde, una mediateca - altrament dit centre cívic o cultural - en un entorn que, en si mateix, ja és un lloc cultural.

2 de febrer del 2010

NOTES BERLINESES (XXVI)



"Havia volgut veure Berlín de nou. No hi era. Semblava com si el món hagués arribat a la seva fi. Kaputt. Volia veure els nazis destruïts, però veure 'la ciutat' destruïda..."

"Vaig recordar com n'era de deliciosa la xocolata a Berlín quan hi vaig arribar, abans que el senyor Hitler destruís la xocolata, els edificis i la gent."

BILLY WILDER a 'Nobody's Perfect: Billy Wilder, A Personal Biography' (2002)