9 de febrer de 2016

UNA MÀQUINA D'ESPAVILAR OCELLS DE NIT



Fragments parabòlics del llibre 'Una màquina d'espavilar ocells de nit' de Jordi Lara:

"Per tocar la tenora s'han de posar els collons sobre la taula, m'entens?"

Vaig comprendre que més enllà de la música que perpetràvem, i potser més important que la música, hi havia, aturat en el temps i llaminer com una fruita confitada, un món per descobrir.

Enlloc sona millor una cobla que una nit d'estiu en una plaça de muntanya.

"Això, això és una cobla, recollons: una màquina d'espavilar ocells de nit!"

Acceptaràs que aquell va ser el món que et va fer, un món de nàufrags feliços que no volen ser rescatats i entre els quals et trobes vulgues que no, un món que et va condemnar al goig egoista de les causes perdudes, a la llibertat del que és inútil però bonic, a l'evasió com una immensa botifarra a la golafre, fotuda inèrcia d'allò que en diuen progrés i que no és més que la pastanaga per fer-te llevar cada dia...

Cap tradició no perdura si no és a base de petites traïcions.

La cobla sona diferent i només per això mereix existir.