31 de juliol del 2012

NOTES BERLINESES (XLII)



"La muralla xinesa ha estat enllestida en el seu punt més septentrional. Provinent de la banda sud-est i de la sud-oest, hom ha anat acostant-ne l'obra fins a fer-la convergir en aquest punt. Aquest sistema de construcció parcial fou també seguit al detall dins les dues grans hosts de treballadors, la de l'est i la de l'oest. Hom procedia a formar grups d'aproximadament vint obrers, els quals havien d'edificar una longitud de muralla d'uns cinc-cents metres aproximadament; mentrestant, un altre grup construïa al costat una muralla d'igual longitud. Un pic duta a terme la unificació de totes dues, l'obra no era pas prosseguida a partir d'on s’acabaven aquests mil metres de muralla, sinó que traslladaven els grups d'obrers a d'altres indrets a continuar construint-hi la muralla. D'aquesta manera, naturalment, van anar restant-hi espais buits, que no van ser emmurallats sinó molt i molt lentament, alguns fins ben bé després d'haver estat anunciat l'acabament de la construcció de la muralla. Sí, deu haver-hi espais buits on no hi han edificat gens; una pretensió, aquesta, d’altra banda, que no constitueix possiblement sinó una de les moltes llegendes sorgides al voltant de l'obra, les quals resulten inverificables, almenys individualment, amb els propis ulls i mesures, atesa la gran extensió de l'obra."

FRANZ KAFKA 'Tot construint la muralla xinesa'  (1917)

25 de juliol del 2012

RUNA DECLAMATÒRIA


Sempre m'havien explicat que Ferran de Pol i l'avi de la barba, a més de ser companys de professió, eren bons amics. Però ignorava fins on arribava aquesta amistat. De fet, no ha estat fins re-obrir un dels llibres heretats de la seva biblioteca que, per atzar, he descobert aquesta nota, escrita un 29 de febrer de 1979, on la nostàlgia i la ironia es barregen tot recordant una anècdota de quan, tots dos, estudiaven la carrera de dret.


_Benvolgut amic i company: acabo de rebre quatre mots teus per acompanyar el programa de Dret romà. Déu meu... "Si el derecho que gestó el pueblo romano no tuviera otro alegato"... ¿Recordes?... "el de su vetusta fecha"... No et poso de dalt a baix la tirallonga perquè esbocinada respon més al seu caràcter de runa declamatòria.
_Gràcies pel programa tot anotat amb breus recordatoris. ¿Com va anar a parar a les teves mans?
_Bé, moltes gràcies. Sí, conservaré aquesta peça arqueològica i em fa gràcia haver-la recobrada. ¿Com estàs? Fa temps que no ens veiem, ara. Et desitjo el millor, amb una cordial abraçada
_Ferran de Pol

El més curiós és que m'ha semblat re-conèixer la tipografia de la nota. Diria que va ser escrita amb una IBM Selectric. La mateixa màquina que l'avi tenia al seu despatx. Un artefacte que, de petit, em tenia absolutament fascinat. Però això potser ja serien figues d'un altre post...