Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maksim gorki. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maksim gorki. Mostrar tots els missatges

8 d’agost del 2009

L'AVORRIMENT



Fragments de 'Boredom' de
Maksim Gorki:

"Quan cau la nit, sobre l'oceà, una ciutat fantasma de llums s'alça cap al cel. Una miríada d'espurnes incandescents brillen en la foscor, descrivint amb exquisida subtilesa, contra el fons fosc del cel, majestuoses torres de meravellosos castells, palaus i temples de cristalls de colors."

"Aquest joc de llums dóna lloc a curiosos pensaments."


"La boira blava de l'alè de l'oceà es barreja amb el fum gris i espès de la ciutat; les delicades estructures blanques són embolicades en un vel transparent i, com un miratge, tremolen de forma atractiva, atraient i prometent quelcom bonic i tranquil·litzador."


"És com si algú hagués baixat a la sorra i s'hagués submergit en les aigües, llançant la seva rica vestimenta sobre les seves cavitats."


"Això és Coney Island."

"... Hi ha un llarg trajecte amb tramvia a través dels carrers
polsosos i sorollosos de Brooklyn i de Long Island fins arribar a l'esplendor enlluernador de Coney Island. I, de fet, tan aviat com un home es situa a l'entrada d'aquesta ciutat de les llums és encegat. [...] L'home és atordit de cop, la seva ment és esborrada per tot aquesta brillantor, tots els pensaments són expulsats fora del seu cap i es converteix en una partícula de la multitud."

"Per tot arreu, diminutes bombetes vessen una llum freda i seca."


"... Aquests milions de bombetes vessen una llum trista i despullada que, mentre que insinuen la possibilitat de bellesa, posa al descobert l'estúpida i lamentable lletjor per tot arreu. [...] Hi ha una varietat lletja sobre les dotzenes d'edificis blancs i, fins i tot, cap d'ells té un indici de bellesa. [...] Tot està nu, despullat i robat per la brillantor imparcial de les llums; està per tot arreu, i no hi ha ombra."

"Coney Island té, de fet, centenars de milers de persones captives. Pul·lulen com núvols de mosques negres sobre la totalitat de la seva vasta superfície."


"Les atraccions són innumerables: a la part superior d'una torre de ferro balancegen lentament dues llargues ales blanques als extrems de les quals pengen unes gàbies amb persones en el seu interior."


"Uns vaixells volen enlaire al voltant de la punta d'una altra torre, una tercera, donant voltes, posa en marxa uns cilindres de metall, una quarta i una cinquena – totes es mouen, resplendeixen, i atreuen a la gent amb el crit silenciós de les seves llums fredes."


"Els plaers esperen les persones dins dels edificis, però aquests són plaers seriosos, eduquen."


"De fet, tots els llocs d'interès en aquesta ciutat té un únic objectiu: mostrar a la gent com seran castigats pels seus pecats després de la mort, ensenyar-los a viure sobre la terra submisament i a obeir les lleis..."


"La vida està organitzada de manera que les persones hauran de treballar sis dies i en el setè pecar. Hauran de pagar pels seus pecats, penedir-se i pagar per la penitència; i això és tot."


"I així - quan arriba la nit - una encantada ciutat fantasma de llums resplendeix davant la vora de l'oceà. S'il·lumina durant molt de temps - sense cremar - contra el fons fosc del cel nocturn, la seva bellesa es reflecteix en la brillant extensió de l'oceà."


"En la brillant teranyina d'edificis translúcids desenes de milers de persones grises amb ulls incolors s'arrosseguen tediosament, com polls en els draps d'un captaire."


"L'única cosa bona d'aquesta ciutat de les llums és que pots impregnar la teva ànima d'odi, per a tota la vida, contra el poder de l'estupidesa..."


2 de juny del 2009

LA CIUTAT DEL DIABLE GROC



Fragments de 'La ciutat del diable groc' de Maksim Gorki:

"És la ciutat, és Nova York. A la vora s'alcen cases de vint pisos, els 'gratacels', silenciosos i foscos. Quadrats, sense cap pretensió de bellesa, obtusos, els pesats edificis elevant-se al cel ombrívols i avorrits. A cada edifici se sent l'altiva vanaglòria de la seva alçada, de la seva lletjor. A les finestres no hi ha flors, no es veu a cap nen ...

De lluny, la ciutat sembla una enorme mandíbula, de dents negres i desiguals. Respira expel·lint al cel núvols de fum, i esbufega, com un golafre afligit per la seva obesitat."

"A l'entorn bull, com la sopa sobre el foc, una vida febril; els petits homes corren, es mouen, desapareixen en aquest formiguer, com grans de sèmola en el brou, com estelles en el mar. La ciutat brama i devora als homes, un rere l'altre, amb les seves goles insaciables."

"Tots ells són sobrers en el caos de la vida dels carrers; tots ells es troben fora de lloc en el ferotge esgarip d'avidesa, en l'estreta presó d'aquesta lúgubre fantasia de pedra, de vidre i de ferro."

"S'han habituat a aquest atrafegament sense objectiu, s'han acostumat a pensar que hi ha un objectiu en tot això."

"Els habitants de les cases de la ciutat del diable groc suporten tranquil·lament tot el que mata l'home."

"La brutícia és l'element que ho impregna tot: els murs de les cases, els vidres de les finestres, la roba de la gent, els porus de la seva pell, els cervells, els desitjos, les idees ..."

"En el cel tèrbol, cobert de sutge, s'extingeix el dia. Els enormes edificis es fan encara més ombrívols, més pesats. Aquí i allà, en les seves fosques entranyes, s'encenen llums i brillen com els ulls grocs d'unes feres rares, que han de vetllar tota la nit les riqueses inanimades d'aquests sepulcres."

"Però quan en aquesta ciutat es mira a la llum, captiva en transparents presons de vidre, es comprèn que, com tot, la llum aquí està esclavitzada."

"Cap a on anar? Tots els carrers són idèntics, i totes les cases es miren les unes a les altres amb les cascades de les seves finestres tèrboles, es miren amb la mateixa indiferència, amb la mateixa inèrcia ..."

"La lúgubre ciutat del diable groc s'ha adormit i delira entre somnis."