LA RIBERA DE LES SIRTES

Fragment de 'La ribera de les Sirtes' de Julien Gracq:

"A la nostra vida hi ha matins privilegiats en què ens arriba l'advertiment, en què des del despertar ressona per a nosaltres, a través d'un deambular desgavat que es prolonga, una nota més greu, com amb el cor desgavellat hom s'entreté a manejar un a un els objectes familiars de la seva cambra en l'instant d'un gran viatge. Una mena d'alerta llunyana llisca fins a nosaltres en aquest buit clar del matí més ple de presagis que els somnis; tal vegada és el soroll d'un pas aïllat en el paviment dels carrers, o el primer crit d'un ocell arribat feblement a través de la darrere son; però aquest soroll de pas desperta en l'ànima una ressonància de catedral buida, aquest crit passa com per damunt dels espais de l'alta mar, i les orelles es paren en el silenci sobre un buit del nostre dedins que, de sobte, no té ja cap altre eco que la mar. La nostra ànima s'ha netejat dels seus rumors i del xivarri de munió que l'habita; en ella, s'alegra una nota fonamental que en desperta la capacitat exacta. En la íntima mesura de la vida que ens és lliurada, recuperem la nostra força i la nostra alegria, tot i que a voltes aquesta nota és greu i ens sobta com el pas d'un passejant que fa ressonar una caverna: és que s'ha obert una bretxa mentre dormíem, un nou envà s'ha esfondrat sota l'impuls dels nostres somnis, i ara em caldrà viure, durant dies molt llargs, com dins una habitació coneguda, amb la porta, però, que extemporàniament batés damunt una cova."

LA MORT A VENÈCIA

Fragment de 'La mort a Venècia' de Thomas Mann:

"No es tractava pas d'una dificultat excepcional; el que l'anquilosava eren els escrúpols d'una desgana que prenia la forma d'un malcontentament impossible de superar. És clar que, ja des de jove, en el malcontentament veia l'essència i l'íntima naturalesa del talent, i així havia reprimit i refredat els sentiments, perquè sabia que aquests són propensos a acontentar-se amb un alegre "anar fent" i una semiperfecció."