29 d’agost del 2011

WU LYF


WU LYF és l'acrònim, de World Unite! Lucifer Youth Foundation, rere el qual s’oculten quatre individus que, segons les seves pròpies paraules, fan Heavy Pop, música popular amb la seva ànima molestant la seva boca. Amb la voluntat de ser més que una banda en el sentit que el Barça és ‘més que un club’.

Aquesta grandiloqüència verbal, però, queda musicalment reflectida, a la perfecció, en el seu esperadíssim debut discogràfic "Go Tell Free to the Mountain". Un disc que és com un rèquiem pel nou mil·lenni, com un revers distòpic del bon començament utòpic, "Ágætis byrjun", dels islandesos Sigur Rós.



no matter what they said
dollar is not your friend


El clip, realitzat pel vídeo i fotoperiodista Fil Kaler, transforma "Dirt" en un autèntic manifest audiovisual, amb imatges de manifestacions londinenques d'estudiants, que sembla tota una premonició dels disturbis apocalíptics, el juliol passat, a Anglaterra.

22 d’agost del 2011

MEMENTO



L'eterna espera
davant un mar ple de dubtes.

Sempre paralitzat
per aquella voràgine
tan pròpiament seva.

Encara no hi ha platja
on no trobi
restes del meu naufragi.

Llavors no era feliç.

Però només tu ho sabies.

8 d’agost del 2011

ELS ARQUITECTES


"Die Architekten" és un film de Peter Kahane, amb guió de Thomas Knauf, rodat al Berlín Est durant el 1989 i estrenat el gener de 1990, uns dos mesos després de la caiguda del Mur.

Daniel Brenner, un arquitecte de trenta vuit anys, rep, després d'anys de supervivència, l'encàrrec de projectar un nou centre cultural per una de les noves ciutats satèl·lits de la RDA. Una oportunitat que li permetrà reunir gran part dels seus amics, i companys de generació, per formar un col·lectiu de treball capaç de desenvolupar un projecte que reflecteixi aquells ideals de canvi que, durant els anys d'universitat, tots havien compartit. Però, la rigidesa i la intransigència burocràtica acabarà arruïnant totes les seves esperances, enfrontant-los i dividint-los.

Dos moments d'aquest film mostren, a la perfecció, aquesta sensació d'impotència i de fracàs, sempre tan freqüents en el món de l'arquitectura.


El primer és quan Daniel parla amb el seu mentor, una mena de Hermann Henselmann, confessant-li la seva incapacitat per tirar endavant el projecte, davant les reiterades negatives dels buròcrates. Però aquest li mostra el costat pragmàtic de la professió. Segons ell, tota construcció s'edifica en el compromís. I, mirant l'antiga Stalinallee, afirma: "Construir és política. Projectem poder. Cada edifici reflecteix un estatus, t'agradi o no, prosperitat o austeritat, somnis o desesperació, economia i tecnologia. Naturalment, també reflecteixen els gustos del client. Els arquitectes han de lluitar pels seus drets. Però també s'han de comprometre." Afegint que: "El compromís és l'única manera de resoldre conflictes d'interessos."


El segon moment és quan Daniel condueix el seu Trabant, al llarg del Mur i d'uns carrers de Berlín Est gairebé desèrtics, mentre un cor de nens canta: "El nostre Heimat no són només ciutats i paisatges, el nostre Heimat són tots els arbres del bosc." Un paisatge exterior que es converteix en la perfecta metàfora de la seva desolació interior. Tal com immortalitza Martin Bulla, un dels membres del col·lectiu que es nega a comprometre's i renunciar als seus principis, en les seves fotografies.