31 de desembre de 2008

INVENTARI #2008



Vint-i-cinc discos que van arribar en el meu 2008 per quedar-se.

Ordenats alfabèticament i s
ense cap mena de jerarquia.

Adam Green Sixes & Sevens
Andy Yorke Simple
Beck Modern Guilt
Benni Hemm Hemm Murta St. Calunga
Bon Iver For Emma, Forever Ago
Calexico Carried To Dust
Costa Music Lighter Subjects
Cut Copy In Ghost Colours
Death Cab For Cutie Narrow Stairs
Fennesz Black Sea
Françoiz Breut À l'aveuglette
Joseph d'Anvers Les jours sauvages
Lightspeed Champion Falling Off the Lavender Bridge
Manel
Els millors professors europeus
Marcel Cranc Ara
Okkervil River The Stand Ins
Paolo Conte Psiche
PeterLicht Melancholie und Gesellschaft
Portishead Third
Roger Mas Les cançons tel·lúriques
The Last Shadow Puppets The Age of the Understatement
The Notwist The Devil, You + Me
The Wave Pictures Instant Coffee Baby
Sigur Rós Með suð í eyrum við spilum endalaust
Vampire Weekend Vampire Weekend

30 de desembre de 2008

NOTES BERLINESES (IX)



"Els edificis de primera línia estaven destruïts, i deixaven veure, uns vint metres més enrere, una segona fila d’edificis amb les plantes superiors buides i descobertes. Hi havia habitacions de tres parets suspeses en l’aire, amb els interruptors de la llum, les llars de foc i els papers pintats encara intactes. En un hi havia un llit metàl·lic rovellat; en una altra, una porta oberta donava a un espai buit. Més enllà es veia una habitació on només havia sobreviscut una paret, com un enorme segell de paper de flors, tacat per la intempèrie i enganxat sobre els totxos humits. Al costat, una clapa blanca de rajoles de bany cicatritzada per les marques de les canonades arrencades. Sobre una paret de l’extrem es distingia l’empremta d’una escala que, com les dents d’una serra, pujava fent ziga-zaga fins la cinquena planta.


Només estaven ocupades les plantes baixes. Un plafó pintat per una mà experta, fixat al capdamunt de dos pals plantats arran de carrer, anunciava el nom de cada una de les botigues. Uns camins ben fressats serpentejaven entre la runa i les piles de totxos regulars en direcció a les entrades, arrecerades sota habitacions que penjaven."


"Tot estava en silenci."

IAN MCEWAN 'The Innocent' (1990)


29 de desembre de 2008

"CAMINHANDO"




Passes
les hores,
els dies,
els anys
mirant,
observant...
caminant.

Per acabar oblidant
allò que estaves buscant.
Com no saber,
el pitjor és no trobar.

18 de desembre de 2008

17 de desembre de 2008

"SELF TAUGHT LEARNER"



Una altra bona cançó que aquest cop he descobert via Indie Surfer Blog.

Porta per títol "Self taught learner". L'interpreta Lissy Trullie. Segons diuen... una de les noves icones "fashion" de la ciutat de Nova York.
Un dels "hypes" del proper 2009?


16 de desembre de 2008

GOMORRA



Fragment de 'Gomorra' de Roberto Saviano:

"Recórrer l'interior d'aquestes comarques és com visitar una mena de catàleg de tots els estils arquitectònics dels últims trenta anys. Les torres més espectaculars de constructors i latifundistes fixen el model per als xalets d'empleats i botiguers. Si les primeres se sostenen sobre quatre grans columnes dòriques de ciment armat, les segones en tindran dues i la meitat d'alçada. El joc de la imitació fa que tot el territori estigui esquitxat de construccions que rivalitzen en majestat, complexitat i invulnerabilitat, sempre a la recerca de peculiaritats i estranyeses, com ara imitar les ratlles d'un quadre de Mondrian a la reixa exterior.
"

2 de desembre de 2008

QUADRAT NEGRE



Res a dir.
Res a parlar.
Res a dibuixar.
Res a expressar.
Res a comunicar.

El present en... blanc.
I el futur... negre.

28-4-97


1 de desembre de 2008

"TXORIA TXORI"



Hegoak ebaki banizkio
nerea izango zen,
ez zuen aldegingo.
Bainan, honela
ez zen gehiago txoria izango
eta nik...
txoria nuen maite.

Si li hagués tallat les ales
hauria estat meu,
no s'hauria escapat.
Però, llavors
hauria deixat de ser un ocell
i jo...
el que estimava era l'ocell.

Lletra: Joxan Artze.
Música: Mikel Laboa.





NOTES BERLINESES (VIII)




"Berlín és una ciutat jove i infeliç amb el futur per davant. La seva tradició és de naturalesa fragmentària. Interromput amb freqüència, i encara amb més freqüència sotmès a canvis de direcció i d'orientació, el seu creixement es veu a la vegada impedit i impulsat tant per errors inconscients com per les males intencions: en cert sentit és com si estigués fomentat pels impediments. "

"El resultat és un munt de places, carrers, blocs de pisos, esglésies i palaus que s'agrupen formant un minuciós conglomerat. Una confusió ordenada; una arbitrarietat exacta com estava previst, una manca de rumb fix que sembla estar planificat."

"Del seu passat, del que només som en part responsables, vam haver d'aprendre com hauria de ser el seu futur, del qual Alemanya sencera n'assumeix tota la responsabilitat."


JOSEPH ROTH 'Das Tagebuch. Das steinerne Berlin' (1930)

24 de novembre de 2008

"WHEELPUSHER"




Un clip increïble que he descobert via Facebook, gràcies a l'Eva.

La cançó porta per títol "Wheelpusher", interpretada per Anni Rossi i la seva viola.

A seguir...


18 de novembre de 2008

"WORKING ON A DREAM"




Bruce Springsteen i Patti Scialfa donant suport a Barack Obama i interpretant "Working on a dream", el passat 2 de novembre, a Cleveland, Ohio.

La cançó donarà nom al seu nou disc que, en principi, sortirà a la venda el proper 27 de gener.


17 de novembre de 2008

PENSAMENTS HERMÈTICS (III)



Sempre estem llegint i escrivint en el mateix text.
Perquè el text és un palimpsest.
Llavors quin sentit té la paraula en aquest context?
La paraula és la creació.

I la creació?
Només és un pretext.


15 de novembre de 2008

LA INVOCACIÓ DEL MÓN



Tal com vaig anar amunt, al sol hi va aparèixer la boira de la vall...
El foc al marge de les pastures...
Les patates entre les cendres...
L'embarcador a la llunyania en el llac...
La creu del Sud,
El llunyà Est,
El gran Nord,
El salvatge Oest,
El Gran Llac dels Óssos!
La Illa de Tristan de Cunha.
El Delta del Mississipí.
Stromboli.
Les velles cases de Charlottenburg.
Albert Camus.
La llum de l'alba.
Els ulls d'un nen.
Nadar al salt d'aigua.
Les clapes de les primeres gotes de pluja.
El sol.
El pa i el vi.
Saltironejar.
La Pasqua.
Les vetes de les fulles.
L'herba ondulant.
Els colors de les pedres.
Els còdols a la llera del riu.
El mantell blanc a l'aire lliure.
El somni de la casa...
__________________en la casa.
El pròxim dormint a l'habitació del costat.
La tranquil·litat del diumenge.
L'horitzó.
El resplendor de la llum de l'habitació...
_________________________________en el jardí.
El vol nocturn.
Anar en bicicleta sense mans.
La bella desconeguda.
El meu pare.
La meva mare.
La meva dona.
El meu fill.

WIM WENDERS & PETER HANDKE 'Der Himmel über Berlin' (1987)

12 de novembre de 2008

PENSAMENTS HERMÈTICS (II)



Les al·legories són en el regne del pensament el que les ruïnes són en el regne de les coses.

Walter Benjamin

11 de novembre de 2008

CATENÀRIES HERTZIANES


Seqüències de catenàries, des del tren del Maresme, en un matí de color blau.



De fons "pas de bras, pas de chocolat" de Bertrand Betsch.

9 de novembre de 2008

MOVIMENTS DEL PENSAR



Dos fragments de 'Movimientos del pensar (Diarios 1930-1932 / 1936-1937)' de Ludwig Wittgenstein:

"A menudo siento que hay algo en mí como un grumo que si se derritiera me permitiría llorar o bien encontraría entonces las palabras oportunas (o quizá incluso una melodía). Pero ese algo (¿se trata del corazón?) lo siento como si fuera cuero & no puede derritirse. ¿O es que soy demasiado cobarde para dejar que la temperatura suba lo suficiente?

Hay personas que son demasiado débiles para romperse. A ésas pertenezco yo también. Lo único en mí que quizá se rompa un día, & eso temo a veces, es mi razón."

"A veces creo que mi cerebro no podrá soportar algún día las exigencias a que le someto & que cederá. Porque son tremendas para su calibre; al menos así me lo parece a menudo
."

7 de novembre de 2008

GOTES HERTZIANES


Seqüències de gotes, des del tren del Maresme, en un matí de mar de Llevant.



De fons "Rugla" del disc "Kurr" d'Amiina.

1 de novembre de 2008

BLANC SOBRE BLANC



La força plàstica
_______________arrela
en l'harmonia
_______________i en el silenci,


en el límit
_______________i en el contorn,
en la fragilitat
_______________i en el blanc.

28 d’octubre de 2008

ANNA BLUME



A Anna Blume
[*]

O tu, estimada dels meus vint-i-set sentits, jo
t'estimo! - Tu del teu de tu a tu, jo a tu, tu a mi.
- Nosaltres?
Això (de passada) no ve a tomb.
Qui ets tu, innombrable dona? Tu ets
- ets tu? - La gent diu, tu eres - deixa'ls
dir, ells, drets com el campanar, no saben res de res.
Tu portes el barret als teus peus i camines
amb les mans, amb les mans camines tu.
Ei, els teus vestits rojos es tallen en plecs blancs.
Estimo la roja Anna Blume, t'estimo roja! - Tu
del teu de tu a tu, jo a tu, tu a mi. - Nosaltres?
Això (de passada) pertany a la freda ardor.
Roja flor, roja Anna Blume, com diu la gent?
Endevinalla:
1. L'Anna Blume té un ocell.
2. L'Anna Blume és roja.
3. De quin color té l'ocell?
Blau és el color dels teus cabells grocs.
Roig és el color del teu ocell verd.
Tu dona senzilla amb el vestit de cada dia, tu estimes
la bèstia verda, jo t'estimo! - Tu del teu de tu a tu, jo
a tu, tu a mi - nosaltres?
Això (de passada) pertany a la capsa incandescent.
Anna Blume! Anna, a-n-n-a, jo destil·lo el teu
nom. El teu nom regalima com greix de bou fos.
Ho saps tu, Anna, ja ho saps tu?
També el pots llegir a l'inrevés, i tu, tu
la més magnífica de totes, tan del dret com del revés tu ets: "a-n-n-a."
Greix de bou destil.lat m'acaricia l'espatlla.
Anna Blume, tu bèstia regalimosa, jo t'estimo!

[*] 'Blume' vol dir flor, en alemany.

Poema extret del llibre "Anna Blume: Dichtungen" de Kurt Schwitters, publicat a Hannover l'any 1919.

24 d’octubre de 2008

CHOTT EL-DJERID


"Chott El-Djerid és el nom d'un vast llac salat i sec al Desert del Sàhara tunisià, on els miratges es formen més probablement al sol de migdia. Aquí la intensa calor del desert manipula, doblega, i distorsiona els raigs de llum en tal mesura que de fet veus coses que no hi són. Els arbres i les dunes floten sobre terra, els contorns de les muntanyes i dels edificis s'arrissen i vibren, colors i formes es barregen en una dansa que resplendeix. Els miratges desèrtics es contraposen amb imatges de les desolades praderies hivernals d'Illinois i de Saskatchewan, al Canadà, enregistrades durant una tempesta de neu. Les condicions climàtiques contràries provoquen una aura similar d'incertesa, desorientació i desconeixement.

A través de teleobjectius especials adaptats per a vídeo, la càmera afronta la barrera final dels límits de la imatge, el punt on la interrupció de condicions normals, o la manca d'informació visual, fa que revaluem les percepcions de la realitat i ens adonem que estem mirant alguna cosa fora del corrent - una transformació d'alguna cosa física en psicològica. Si un creu que les al·lucinacions són la manifestació d'un tipus de desequilibri químic o biològic al cervell, llavors els miratges i les distorsions de la calor del desert es poden considerar al·lucinacions del paisatge. És com estar físicament dins del somni d'algú altre."

BILL VIOLA 'Chott El-Djerid (A Portrait in Light and Heat)' [1979]

20 d’octubre de 2008

NOTES BERLINESES (VII)




"El carrer no serà sinó un seguit de façanes cegues - finestres semblants a ulls sense pensament - que alternaran amb tanques tacades de cartells esquinçats i graffitis nostàlgics."

GEORGES PEREC 'La Vie mode d'emploi. Romans' (1978)

19 d’octubre de 2008

ESCORXADOR-5



Fragments de 'Slaughterhouse-Five, or the children's crusade: a duty-dance with death' de Kurt Vonnegut:

"Vaig tornar a Dresden
amb pasta de la Guggenheim (que Déu la recompensi) el 1967. S'assemblava molt a Dayton, Ohio, amb més espais oberts que Dayton. Hi deuen haver tones de farina d'ossos sota terra."

"Quan vaig tornar de la Segona
Guerra Mundial, fa vint-i-tres anys, pensava que em seria fàcil escriure sobre la destrucció de Dresden, perquè creia que només havia d'explicar el que havia vist."

"Però aleshores no em venien a la idea gaires paraules sobre Dresden
, almenys no donaven prou per a fer un llibre. I tampoc me'n vénen gaires ara."

"Penso que la part de la meva memòria de Dresden
ha estat inútil i, tanmateix, ha estat una temptació escriure sobre Dresden."

15 d’octubre de 2008

VOLUBILIS



a Albert Camus


l'experiència

_____________d'un viatge

l'encegament

_____________d'un paisatge

on
les ruïnes_____________ens revelen
________________________múltiples
imatges
d'una
cultura_____________i d'una arquitectura

que
semblen_____________formar part________________________integrant
de
la natura_____________i de l'escriptura

10 d’octubre de 2008

EL MATEIX MAR



Fragment de 'El mateix mar' d'Amos Oz:

OLIVES

Perquè de vegades el gust d'aquestes olives fortes macerades
__lentament amb alls, oli
sal, llimona, bitxos i unes fulles de llorer,
et transporta a un temps llunyà: les esquerdes de la pedra, un
__ramat, ombres i el so d'una flauta,
el ressò d'un respir d'èpoques antigues en un ordre. El fred
__d'una cova, una cabana amagada en una vinya,
un porxo en un melonar, una llesca de pa d'ordi i aigua de
__pou. Ets d'allà. T'has perdut.
Això és l'exili. T'arribarà la mort, una mà coneguda es
__recolzarà a la teva espatlla,
vine, és hora de tornar a casa.


27 de setembre de 2008

AUTÒPSIA DEL NOU MIL·LENNI


Exposició J.G. Ballard. Autòpsia del nou mil·lenniFins el proper 2 de novembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona o CCCB.

Fragments del 'Credo' de J.G. Ballard:

"Crec en el poder de la imaginació per refer el món, per alliberar la veritat que duem dins, per frenar la nit, per transcendir la mort, per embruixar les autopistes, per congraciar-nos amb els ocells, per aconseguir les confidències dels bojos."

"Crec en la mort del futur, en l'esgotament del temps, en la nostra recerca d'un temps nou en els somriures de les cambreres de les autopistes i dels ulls cansats dels controladors aeris en aeroports fora de temporada."

"Crec en res."

"Crec en Max Ernst, Delvaux, Dalí, Ticià, Goya, Leonardo, Vermeer, Chirico, Magritte, Redon, Dürer, Tanguy, el Facteur Cheval, les Torres de Watts, Böcklin, Francis Bacon i tots els artistes invisibles tancats en les institucions psiquiàtriques del planeta."

"Crec en la inexistència del passat, en la mort del futur i en les infinites possibilitats del present."

"Crec en el trastorn dels sentits: en Rimbaud, William Burroughs, Huysmans, Genet, Céline, Swift, Defoe, Carroll, Coleridge, Kafka."

"Crec en els projectistes de les Piràmides, de l'Empire State Building, del Führerbunker de Berlín, de les pistes d'aterratge de Wake Island."

"Crec en els propers cinc minuts."


"Crec en les perversions, en els nostres capricis amb arbres, princeses, primers ministres, gasolineres abandonades (més belles que el Taj Mahal), núvols i ocells."

"Crec en la mort de les emocions i en el triomf de la imaginació."

"Crec en el dolor."

"Crec en la desesperació."

"Crec en tots els nens."


"Crec en els mapes, els diagrames, els codis, les partides d'escacs, els trencaclosques, els horaris de vols, els rètols indicadors del aeroports."

"Crec en totes les mitologies, els records, les mentides, les fantasies, les evasives."

"Crec en el misteri i la malenconia d'una mà, en la bondat dels arbres, en la saviesa de la llum."

21 de setembre de 2008

"THE SMITHS" A BARCELONA


Crec recordar que tenia uns dotze anys quan vaig descobrir "The Smiths". Suposo que va ser mirant el mític programa de televisó Estoc de Pop, que resulta que realitzava Manuel Huerga. Des d'aquell moment televisiu, vaig quedar fascinat per l'univers poètic de Morrissey. No exagero quan dic que la seva música es va convertir en la banda sonora de la meva adolescència, afegint-hi algunes pinzellades del Boss més líric.

El 16 de maig de 1985, "The Smiths" van tocar en directe a l'ara desaparegut Studio 54. Va ser el seu primer i únic concert a Barcelona. Malauradament, no hi vaig poder anar. Benauradament, existeix un bootleg que conté tota la gravació d'aquella actuació; així com diversos fragments, emesos en un altre mític programa anomenat Arsenal penjats a YouTube, que em permeten viure, o reviure, aquell concert frustrat.



12 de setembre de 2008

L'ONCLE JOAN


El passat 6 de setembre es van complir 33 anys de la mort de l'oncle Joan. Tot i que no vaig tenir la sort de poder-lo conèixer en vida, escric aquest post en record i memòria seva i de la tia Mahée. I amb la intenció de fer públic un projecte i/o una idea que fa molts anys em ronda pel cap. Coincidint amb el centenari del seu naixement, m'agradaria publicar un llibre on s'expliqui la seva vida i reculli tots els seus escrits. Perquè si ara no ho fem nosaltres... qui ho farà en un futur? També m'agradaria que l'Ajuntament de la seva ciutat li dediqués un carrer o una plaça. Algú s'hi apunta?

A continuació he inserit el resum de la seva biografia que es pot trobar al web de la Comissió 100 anys d'estelada (1908-2008).



Joan Layret i Pons
N
ascut a Mataró el 2 de juny de 1911. Va participar com a secretari en la fundació el novembre de 1932 de Nosaltres Sols! A més va ser un dels membres de la direcció del Grup Joventut del Foment Mataroní. Va impartir conferències sobre història i gramàtica.
Durant els fets del 6 d’octubre van proclama
r l’Estat Català davant l’Ajuntament de Mataró, juntament amb una trentena més d’homes, fet que va provocar la seva detenció, primer al vaixell Argentina i després a la presó Model.
Durant la Guerra Civil va voler participar en l’intent d’alliberar Mallorca, però per manca de vaixells no s’hi va poder embarcar. A Barcelona es va encarregar de reorganitzar Estat Català, essent anomenat membre del Consell Central, cobrint tasques de propaganda.
Per desavinences amb la direcció del partit va abandonar la Secretaria General i ingressa a l’Exèrcit Popular, va ser alumne de l’Escola Popular de Guerra, obtenint el càrrec de Comissari de Companyia. Durant la retirada va passar per Mataró per recuperar la bandera estelada de la seu de Nosaltres Sols! i cremar tots els arxius.
Va ser internat al camp d’Agde fins que va poder marxar a Paris i, posteriorment, amb l’entrada dels alemanys, a Tolosa. Va col·laborar amb la Resistència com a membre del Front Nacional de Catalunya
. Després de l’alliberament va ser nomenat Secretari General d’Estat Català a França.
L’any 1954 per motius econòmics va marxar a Veneçuela, on juntament amb el seu amic Joan Bachs va muntar uns industria de gènere de punt que va acabar fent fallida. Es va associar al Centre Català de Caracas, on va participar activament fins que va haver de traslladar-se a Punto Fijo per treballar en una empresa portuguesa de construcció de vaixells de pesca.
Quan després de la mort de la seva dona es preparava per tornar a la seva terra, el 6 de setembre de 1975 va morir a Punto Fijo, Veneçuela.

Una biografia més extensa en pdf:
BARRERA, Agustí: "Joan Layret i Pons. Aproximació biogràfica", a IX Sessió d'Estudis Mataronins, 1992.

9 de setembre de 2008

TAORMINA (II)


Catània, 24 de maig de 1804

Encara que ens van advertir que part de la Vall’Demoni i de la Valle di Noto eren preses per guardes armats i bandolers, amb tot ho vam evitar al formar un esquadró de sis persones amb els Campieri i els seus germans, que ens van llogar les mules per tota l’illa. El camí fins a Taormina, la vella Taurominium, no deixava la costa, on magnífics promontoris ens oferien una variació constant.

No gaire lluny de l’estret de Reggio se situaven tres grans naus de la flota barbaresca, que durant tot el trajecte van romandre al nostre costat, alhora que convertien el camí de la costa en un perill. Els pirates africans pertorben cada any la costa de l’illa, de tant en tant desembarquen i s’emporten els pobres habitants de la costa cap a l’esclavitud. És d’admirar, que no facin res més contra aquestes irrupcions.

Va venir el capvespre, quan vam arribar a la muntanya de Taormina. Les formes gegants d’aquesta contrada van ocasionar la suposició que aquest era l'indret on va tenir lloc l’aventura de l’Odissea amb els cíclops. Una badia envoltada d’enormes blocs de roca que encara avui és anomenada el port d’Ulisses. Vam deixar les mules i vam pujar a un promontori que s’acabava amb una paret de roca vertical vers el mar, de les petites esquerdes de la qual les figues de moro brotaven ufanosament. Damunt del cim s’alçaven al davant les restes del vell teatre de Taurominium. Més imponent que mai l’entrada en aquest teatre em va commoure: vaig veure el prosceni davant meu, damunt seu i a través de les seves obertures una llunyania immensa. A la dreta, es precipitaven avall muntanyes salvatges, als seus peus, sota Taormina, jeien tarongers i palmeres, un camí es torçava amunt del cim vers el mur del castell. Un llarg turó amb un monestir s’enfilava des de la ciutat avall el mar, que podíem escoltar amb un brogit somort. Al fons, l’Etna s’alçava enlaire en tota la seva majestuositat i s’estirava més enllà de la plana de Catània, on el mar resolia l’horitzó.

Va ser difícil per nosaltres, deixar aquest lloc encantat; quin efecte ha de fer una obra de teatre amb un decorat com aquest. A través de la ciutat vam menar el trajecte sobre un camí rocós avall vers el mar, a cert lloc dels jardins de la fonda on havíem deixat els animals.

K.F. SCHINKEL 'Reisen nach Italien' (1803/05)


8 de setembre de 2008

TAORMINA (I)


Taormina, dilluns, 7 de maig de 1787

Gràcies a Déu, tot allò que hem vist avui ho tenim ja prou ben descrit, i més encara, per tal com Kniep vol quedar-se demà per amunt tot el dia a dibuixar. Quan hom és dalt de les parets rocoses que pugen abruptes no lluny de la platja pot veure dos cims units per un semicercle. Sigui el que es vulgui l’origen natural d’aquesta formació, el concurs de l’art va ajudar a fer-ne un hemicicle amfiteatral per a espectadors, amb maons van construir-se els murs i els edificis annexos necessaris, amb els passadissos i porxos, al peu de la graderia semicircular, l’escena disposada transversalment unia així les dues prominències rocoses i completava l’esplèndida obra de l’art i la natura.

Qui s’assegui al lloc antigament ocupat pels espectadors que més enlaire estaven reconeixerà que mai el públic de cap teatre no ha tingut davant seu un espectacle de tal categoria. Al costat dret, encimbellats en altes roques, s’alcen alguns castells; enllà i avall queda la ciutat, on els edificis, bé que d’època moderna, ocupen el mateix lloc dels antics i s’assemblen. Per aquesta banda, els ulls veuen l’allargassat massís de l’Etna, que deixa a l’esquerra el litoral, perceptible fins a Catània i àdhuc Siracusa. Clou el dilatat panorama la gegantina i vaporífera muntanya de foc, gens amenaçadora, malgrat tot, perquè l’atmosfera, suavitzadora, ens la fa veure més llunyana i tranquil·la que no és.

En girar la vista enrere, cap als passadissos disposats a l’esquena dels espectadors, hom té a l’esquerra el conjunt de parets rocoses per on s’esmuny tortuós, amb el mar a la dreta, el camí de Messina. Penyals agrupats o dispersos a la vora o dins mateix del mar, la costa de Calàbria ben al lluny, sols amb molt d’esment distingible dels núvols que a poc a poc van alçant-se.

Hem baixat cap al teatre i ens hem entretingut en les seves ruïnes, lloc ben a propòsit per a fer lluir, almenys sobre el paper, la capacitat restauradora d’un arquitecte intel·ligent, i després hem mirat d’obrir-nos camí entre els jardins cap a la ciutat. I aleshores hem entès molt bé quina mena de baluard infranquejable pot arribar a ser una tanca feta amb atzavares plantades l’una ben al costat de l’altra: mirant a través de les fulles entrecreuades sembla possible d’accedir a l’altra banda, però els durs agullons de les vores són un gran inconvenient; i si caminem damunt d’una d’aquestes fulles colossals pensant que ens aguantarà bé, aleshores ens adonem que es trenca, i en lloc d’assolir un espai lliure caiem als braços d’una planta veïna. Al final hem pogut sortir d’aquest laberint i fruir una mica de la ciutat, bé que no hem sabut acomiadar-nos de la contrada abans de pondre’s el sol. I ha estat quelcom d’una bellesa infinita veure com aquest país tan variadament ric de significacions anava adormint-se en la foscor.

J.W. GOETHE 'Italienische Reise' (1816/17)

NOTES BERLINESES (VI)


"Davant seu hi havia la carretera i ambdós costats el Mur, una cosa bruta i lletja feta de blocs de formigó i fil ferrades amb punxes, il·luminada amb una llum groga barata, com el teló de fons per a un camp de concentració. A l'est i a l'oest del Mur s'estenia el Berlín sense restaurar, un mig món de ruïnes, dibuixat en dues dimensions, espenyadors de guerra."

"Davant d'ells hi havia una franja de trenta iardes. Vorejava el Mur en ambdues direccions. Potser a setanta iardes a la seva dreta hi havia una torre de vigilància; el raig del seu reflector recorria tota aquella franja. La pluja suau semblava sospesa enlaire, així que la llum dels reflectors quedava esmorteïda i com de guix, projectant el món més enllà. No hi havia res a veure; ni tan sols un so. Un escenari buit."

JOHN LE CARRÉ 'The spy who came in from the cold' (1964)


7 de setembre de 2008

DORIS (DE LAVIGNE)



Tu, dona immortal,
viuràs de l'aire etern
d'un
fugaç instant.

Tot el teu cos destil·la
una aroma d'exotisme.

1 de setembre de 2008

NOTES BERLINESES (V)



"Tutti i progetti dell'IBA, nel male nel bene, hanno dato una nuova immagine o frammento di imagine alla città."

"La casa di Berlino Friedrichstrasse, come vedo da molte fotografie, assume aspetti molto diversi dai diversi punti di vista da cui è fotografata. È come se avesse due anime. Può essere che da ciò nasca un conflitto, ma vi è comunque una tensione, un senso di ricerca o di recupero di qualcosa di indefinibile. Tale carattere di indefinibilità è anche tipico della città di Berlino."

"Per prima volta ho qui realizzato la grande colonna bianca che torna in molti di miei disegni. Questa colonna ha anche un significato augurale; essa ignora l'esistenza fisica del muro ed appartiene alle due città."

ALDO ROSSI 'Edificio d'abitazione a Kochstrasse' (1988)


25 d’agost de 2008

ALÍCIA A LES CIUTATS


Quatre moments de la pel·lícula 'Alice in den Städten' (1974) de Wim Wenders.

"Parlar amb un mateix... és més escoltar-se que no pas parlar."


"En aquesta ciutat, quan arribes a una cruïlla... és com arribar a una clariana dins el bosc."


"Vull fer-te una foto perquè sàpigues quina pinta tens."


"Les parcel·les buides semblen tombes... tombes per a cases."


23 d’agost de 2008

LA MUNTANYA MÀGICA


Fragment de 'La muntanya màgica' de Thomas Mann:

"L'espai rodant i en fuga, que va creixent entre ell i el lloc de procedència, dóna prova de forces que solen creure reservades al temps; hora rere hora produeix uns canvis interns que s'assemblen molt als que provoca el temps, però que en certa manera els superen. Igual que aquest, crea l'oblit, però ho fa perquè deslliga la persona humana de les seves relacions, perquè la trasllada a un estat de llibertat originària."

19 d’agost de 2008

16 d’agost de 2008

45 SEGONS DE "THUNDER ROAD"


45 segons... de Bruce Springsteen i l'E Street Band, al Camp Nou, interpretant "Thunder Road", la matinada del passat 21 de juliol.




15 d’agost de 2008

SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU


Tot és una farsa faula.


Reescriure en lloc d'escriure.


Reconstruir en lloc de construir.


"Welcome to the desert of the real!"


Benvinguts a la ciutat europea.


O al que en queda d'ella.


9 d’agost de 2008

LLEGINT BECKETT


Llegint Beckett... un té la sensació que escriu com aquell qui pela una
poma ceba.


imagine si ceci
un jour ceci
un beau jour
imagine
si un jour
un beau jour ceci
cessait
imagine

Samuel Beckett (1906-1989)

25 de juliol de 2008

A LA CARRETERA

Fragment de 'On The Road' de Jack Kerouac:

"Així a Amèrica quan el sol es pon i jo sec al vell i esfondrat moll mirant el cel tan vast sobre Nova Jersey i sento tot aquest país demacrat que es desenrotlla en una increïble protuberància fins a la Costa Oest, i tot aquell camí, tota aquella gent somniant en la seva immensitat."

6 de juliol de 2008

"LE VIOLON D'INGRES"


Observes inquiet
l'oblit d'una mirada
introspectiva,

escoltant un silenci
que et parteix l'ànima.

3 de juliol de 2008

HORITZÓ SUPREMATISTA


dia de tramuntana

amb el cel
__________clar i net
i el vent
________despert


el port de la selva, agost de 1990.

2 de juliol de 2008

INVESTIGACIONS FILOSÒFIQUES


Fragment de les 'Investigacions filosòfiques' de Ludwig Wittgenstein:

"(¿I amb quantes cases, o carrers, comença una ciutat a ser ciutat?) El nostre llenguatge es pot considerar com una ciutat antiga: un laberint de carrerons i places, de cases velles i noves, i de cases amb construccions afegides en diverses èpoques; i això, voltat de molts ravals nous amb carrers rectes i regulars, i amb cases uniformes."

29 de juny de 2008

LA CARTA DE LORD CHANDOS



Dos fragments de 'La carta de Lord Chandos' d'Hugo von Hofmannsthal:

"El meu cas és, en brevetat, aquest: he perdut del tot la capacitat de pensar o d'enraonar de qualsevol cosa amb coherència."

"No escriuré cap més llibre perquè la llengua amb què potser se'm presentaria no sols la possibilitat d'escriure sinó també la de pensar, no és ni el llatí, ni l'anglès, ni l'italià, ni l'espanyol, sinó una llengua de la qual no conec ni una sola paraula, el llenguatge que fan servir les coses mudes per parlar-me."

1 de juny de 2008

ELLIS ISLAND



Fragments del llibre 'Ellis Island' de Georges Perec:

com descriure-ho?
com explicar-ho?
com mirar-ho?
...
com reconèixer aquell lloc?
...
restituir allò que fou?
com llegir aquestes traces?
com anar més enllà,
anar-hi pel darrere
no aturar-nos en allò que ens és dat a
veure
no veure-hi solament allò que sabíem
per endavant
que veuríem?
Com copsar allò que no és mostrat, que no ha estat fotografiat, arxivat, restaurat, escenificat?
Com retrobar allò que era anodí, banal, quotidià, que era ordinari, que passava cada dia?
...
Això no vol dir res, voler
fer parlar aquelles imatges,
forçar-les a dir el que no
sabrien dir.
Al principi, només podem intentar
anomenar les coses, d'una
a una, planerament,
enumerar-les, comptar-les,
de la manera més
banal possible,
de la manera més precisa possible,
mirant de no oblidar res.
...
res no s'assembla més a un lloc abandonat
que un altre lloc abandonat
podria ser qualsevol hangar
qualsevol fàbrica desafectada
qualsevol magatzem abandonat
rosegat per la humitat i pel rovell,
coberts esfondrats, fàbriques on, des de
fa molt temps, no s'hi fabrica res, deixalles,
magatzems oblidat envaïts per
les males herbes
...
Jo no tinc pas la sensació d'haver oblidat,
sinó de no haver pogut mai aprendre.

7 de maig de 2008

LA LENTITUD



Fragments del llibre 'La lentitud' de Milan Kundera:

"Tots els polítics d’avui, segons en Pontevin, són una mica ballarins, i tots els ballarins es fiquen en política, encara que això, ben mirat, no hauria de fer que els confonguéssim. El ballarí es distingeix del polític ordinari en el fet que no desitja el poder, sinó la glòria; no desitja imposar el món tal o tal altra organització social (el deixa tan panxo, tot això), sinó ocupar l’escenari per fer-hi brillar el seu jo.
Per ocupar l’escenari cal fer-ne fora els altres. Per això cal tenir una tècnica de combat especial. Del combat que realitza el ballarí, en Pontevin en diu judo moral; el ballarí tira el guant al món sencer: ¿qui és capaç de mostrar-se més moral (més valent, més honest, més sincer, més disposat al sacrifici, més verídic) que ell? I domina totes les claus que li permeten posar l’altre en una situació moralment inferior.
Si un ballarí té la possibilitat d’entrar en el joc polític, rebutjarà ostensiblement totes les negociacions secretes (que són des de sempre, el terreny de joc de la veritable política) i les denunciarà com a mentideres, poc honestes, hipòcrites, brutes; farà proposicions en públic, en una estrada, cantant, ballant, i comminarà expressament els altres a seguir-lo en la seva acció; hi insisteixo: no pas discretament (per donar a l’altre temps de reflexionar, de discutir contrapropostes) sinó públicament, i si pot ser per sorpresa."

"Aquell que senti aversió pels ballarins i els vulgui denigrar toparà sempre amb un obstacle insuperable: la seva honestedat; perquè exposant-se constantment al públic, el ballarí es condemna a ser irreprotxable; no ha fet, com Faust, un pacte amb el Diable; l’ha fet amb l’Àngel: vol convertir la seva vida en una obra d’art i és en aquesta feina que l’Àngel l’ajuda; ¡perquè no has d’oblidar que la dansa és un art! És en aquesta obsessió de veure en la seva pròpia vida la matèria d’una obra d’art que es troba la veritable essència del ballarí; ¡no predica la moral, sinó que la balla! ¡Vol emocionar i enlluernar la gent amb la bellesa de la vida! Està enamorat de la seva vida com un escultor pot estar enamorat de l’estàtua que està modelant."