28 de gener de 2009

GENIS O IL·LUMINATS?


Per atzar, em retrobo amb aquestes dues fotografies i, de sobte, sorgeix el dubte de si,
realment, són uns genis o, simplement, són uns il·luminats.

Rem Koolhaas

Paul Auster

27 de gener de 2009

"OUTLAW PETE"




Que tornen els grans relats ja no és una novetat. "Outlaw Pete", la cançó que obre el disc 'Obama' del Boss, n'és un bon exemple i exponent d'aquesta realitat.

Algú ha tingut l'encert de muntar-ne un clip amb fragments de "High plains drifter", un 'western' de 1973 dirigit i protagonitzat per Clint Eastwood, i de "Il grande silenzio", un 'spaghetti western' de 1968 dirigit per Sergio Corbucci.


22 de gener de 2009

"(DON'T GO BACK TO) ROCKVILLE"




Stephen Malkmus i els Jicks intenten versionar R.E.M., tot fent temps abans d'un concert al Great American Music Hall de San Francisco.

Entre d'altres cançons, atropellen una de les meves preferides: "(Don't Go Back To) Rockville". Tot un clàssic del seu segon àlbum "Reckoning".


A continuació, una versió original i similar de 1985.


20 de gener de 2009

NOTES BERLINESES (XI)



"Berlín és ciutat que posseeix dos centres: l’eixam d’hotels cars, bars, cinemes, botigues a l’entorn de l’església monumental, un espitllant nucli de llum, talment un brillant fals, en el crepuscle mesquí de la ciutat; i el tímid centre cívic d’edificis al voltant de l’Unter den Linden, curosament urbanitzat. En imposants estils internacionals, afirmen la seva dignitat com a capital europea: un parlament, un parell de museus, un banc estatal, una catedral, un teatre d’òpera, una dotzena d’ambaixades, un arc de triomf; no hi falta res. Tot és tan correcte, tan pompós..., tot llevat de la catedral, l’arquitectura de la qual posseeix aquella llampada d’histèria que centelleja darrere de cada façana prussiana, grisa i severa. Abatuda per la seva absurda cúpula, a primer cop d’ull resulta tan sorprenentment ridícula, que un cerca un nom adientment estrafolari per denominar-la: Església de la Immaculada Consumpció.

L’autèntic cor de Berlín, però, és un bosquet negre i humit: el Tiergarten."

CHRISTOPHER ISHERWOOD 'Goodbye to Berlin' (1939)

19 de gener de 2009

EL LLIBRE DEL RIURE I DE L'OBLIT



Dos fragments de 'El llibre del riure i de l'oblit' de Milan Kundera:

"Som a l'any 1971 i Mirek diu: la lluita de l'home contra el poder és la lluita de la memòria contra l'oblit."

"La gent crida que vol crear un futur millor, però això no és veritat. El futur no és altra cosa que un buit indiferent que no interessa ningú, mentre que el passat és ple de vida i el seu rostre ens irrita, ens indigna i ens ofèn, i per això el volem destruir o repintar. Volem ser els amos del futur per poder canviar el passat."

15 de gener de 2009

NOTES BERLINESES (X)



"Schinkel no pensa mai en substituir el ‘vell’ pel ‘nou’ sinó continuar i complementar allò que ja existia: la poesia del lloc.

Era la recerca de la idea de Berlín allò que induí Schinkel a no substituir el vell Berlín per un de nou. Cercava la identitat de la ciutat i no pas un principi formal. Volia descobrir les petjades existents i continuar-les. Prosseguir el llenguatge del lloc. Dialogar i reconèixer el ‘genius loci’."

O.M. UNGERS 'Fünf Lehren aus Schinkels Werk' (1981)


14 de gener de 2009

COTLLIURE


Collioure sans voiles, c'est un soir sans étoiles.
RAOUL DUFY



escriu
...
en el ser-allí
hi ha
una tendència essencial
a la proximitat
...
mai és
el ser-allí
aquí
sinó allà
...
contemplant
absort
aquesta platja


13 de gener de 2009

"LIFE IN A GLASSHOUSE"


Don't talk politics and don't throw stones.
RADIOHEAD




Mies van der Rohe, creador de solituds visuals, visitant la Farnsworth House acompanyat d'Edward Duckett, un dels seus adjunts americans.

LA IMATGE DIALÈCTICA


La imatge dialèctica ha de ser definida com la mémoire involontaire d'una humanitat redimida.
WALTER BENJAMIN 


Per a Benjamin, la metròpoli és el lloc del mite dialèctic, dels seus impulsos i ambigüitats contradictòries. La ciutat és l'escenari per a la més alta forma i extinció eventual del mite. Un no ha de desplegar el mite, simplement, l'ha de desenredar. El mite ha de ser dissolt en la història de dues maneres: durant l'exploració de la vida després de la mort de l'objecte i a través de la noció de la imatge dialèctica.

La imatge dialèctica s'inspira en la mémoire involontaire de Proust. És un moment espontani i inesperat en el present que porta el reconeixement fugaç d'una ocurrència o d'una sensació en el passat.

La imatge dialèctica és el reconeixement mutu i la il·luminació momentània de passat i present. És el punt d'intersecció de l'ara i aquí i del llavors i allí. Un moment en què tot allò oblidat és recordat. L'instant precís de la desaparició, quan la il·lusió s'esvaeix i la veritat es torna evident.

La imatge dialèctica procura captar el moment històric, el rostre canviant de la metròpoli, congelat en un marc contextual. Com una pausa en el flux de l'experiència.

9 de gener de 2009

APROXIMACIONS A QUÈ?


Dos fragments de 'Approches de quoi?' de Georges Perec:

"Això que passa realment, el que vivim, la resta, tota la resta, on és? Això que passa cada dia i que torna cada dia, el banal, el quotidià, l'evident, el comú, l'ordinari, l'infra-ordinari, el soroll de fons, l'habitual, com retre-li comptes, com interrogar-lo, com descriure'l?"

"Potser es tracti de fundar finalment la nostra pròpia antropologia: la que parlarà de nosaltres, la que buscarà en nosaltres el que durant tant de temps hem copiat dels altres. Ja no l'exòtic, sinó l'endòtic."


7 de gener de 2009

EL PROBLEMA D'ALADÍ



Dos fragments del llibre 'Aladins Problem' d'Ernst Jünger:

"Ja és hora que em concentri en el meu problema. Hi ha algú que no tingui cap problema?, tothom en té un i fins i tot més d’un. Tenen la seva jerarquia; el problema principal ocupa el centre de l’existència, desplaça la resta. Ens acompanya contínuament com una ombra i ens endola el seny. També fa acte de presència quan ens despertem a les nits: ens salta al damunt com un animal."

"El problema és indivisible; l’home està sol. Al capdavall no et pots refiar de la societat. Sobretot res de malenconia. L’individu pot consolar-se reconeixent la situació en què es troba. Abans les religions hi cooperaven. La seva íntima vinculació amb l’art no és pas cap casualitat, car són els seus intents més elevats. Ara que els déus ens han abandonat cal que ens remuntem al seu origen, l’art. Ens hem de formar una idea de què o de qui representem."