21 de juny de 2011

EL GRAN HOME


And the Big Man joined the band.
BRUCE SPRINGSTEEN 'Tenth Avenue Freeze-Out'


Durant la nit del 20 de juliol de 2008, molts vam tenir la sensació que aquella era l'última vegada que veuríem el Big Man, en directe, amb l'E Street Band. Diumenge passat, el mateix Boss, ens ho confirmava amb aquest missatge penjat en el seu web:

"En Clarence ha viscut una vida meravellosa. Portava en el seu interior un amor per la gent que va fer que l'estimessin. Va formar una família meravellosa i extensa. Li agradava el saxofon, estimava els nostres fans i donava tot el que tenia cada nit que pujava a l'escenari. La seva pèrdua és incalculable i ens sentim honrats i agraïts d'haver-lo conegut i tingut l'oportunitat d'estar al seu costat durant gairebé quaranta anys. Ell va ser el meu gran amic, el meu company, i amb en Clarence al meu costat, la meva banda i jo vam ser capaços d'explicar una història molt més profunda que aquelles simplement formaven part de la nostra música. La seva vida, la seva memòria i el seu amor perduraran en aquella història i en la nostra banda."


En una entrevista, amb Phil Sutcliffe, publicada el maig de 1998, a la revista musical Mojo, en Clarence explicava l'autèntica versió de la història:

"Una nit estava tocant a Asbury Park. Havia sentit que The Bruce Springsteen Band era a prop, en un club anomenat The Student Prince, i en un descans entre actuacions m'hi vaig acostar. A l'escenari, en Bruce solia donar versions diferents d'aquesta història però cal recordar que sóc un baptista, recorda-ho, per tant aquesta és la veritat. Era una nit de pluja i vent, quan vaig obrir la porta del local aquesta es desenganxà de les seves frontisses i sortí volant cap al carrer. La banda era a l'escenari, mirant fixament cap a l'entrada. I potser això va posar una mica nerviós a en Bruce perquè li vaig dir, "Vull tocar amb la teva banda", i em va dir, "És clar, fes el que vulguis". La primera cançó que vam fer fou una primera versió de 'Spirit In The Night'. En Bruce i jo ens miràrem l'un a l'altre però no vam dir-nos res, ho sabíem. Sabíem que érem allò que faltava en la vida de l'altre. Ell era el que jo, fins llavors, havia estat buscant. De fet, només era un noiet escanyolit. Però era un visionari. Volia seguir el seu somni. I així, des d'aquell moment, vaig ser part de la història."




Una història immortal que perdurarà eternament, en tots nosaltres, gràcies als seus mítics solos.

 

6 de juny de 2011

5 de juny de 2011