30 de març de 2012

VIDA ANIMAL


Començo a preguntar-me com era una estrella...



Molt poc sovint un disc m'entra i m'atrapa d'una forma tan franca i directa com ha passat amb la "Vida animal" dels osonencs Mates Mates. Potser, que ara recordi, només m'ha passat amb discos com "Crooked Rain, Crooked Rain" de Pavement, "Breaking God's Heart" de Hefner o, més recentment, "Instant Coffee Baby" de The Wave Pictures.


El fet és que totes les seves cançons, per no dir fanfàrries, són autèntics singalongs. Sobretot, destacaria "El pinsà", "Residència nuclear", "Signore" o "Cotxe groc". I és que, de vegades, cantar, tot desafinant, pot arribar a ser una cosa absolutament sublim. Com és aquest disc.

15 de març de 2012

PALOMAR




Fragment de 'Palomar' d'Italo Calvino:

"La forma veritable de la ciutat està en aquest baixar i pujar dels teulats, teules velles i noves, teules canaleres i teules cobertores, cavallons suaus o robusts, pèrgoles de canya o d'uralita, golfes, balustres, pilanets que aguanten gerros, dipòsits d'aigua de llauna, claraboies, lluernes de vidre, i damunt de tot s'alça l'arbreda de les antenes de televisió, dretes o tortes, esmaltades o rovellades, models de generacions successives, ramificades diversament, cornudes o en pantalla, però totes magres com esquelets i inquietants com tòtems. Separats per badies de buit, irregulars i mal tallades, s'encaren els terrats proletaris, amb cordes d'estendre roba i tomaqueres plantades en cubells de zenc; terrats residencials, amb enreixats per a plantes enfiladisses clavats damunt bastiments de fusta, mobles de jardí de ferro colat lacat de blanc, veles enrotllables; campanars amb la galeria de les campanes acampanada; frontis de palaus públics de cara i de perfil; àtics i sobreàtics, sobreelevacions abusives i impunes; bastiments de tubs metàl·lics de construccions en curs o deixades a mitges; finestrals amb cortinatges i finestres de banys; parets color ocre i color siena; parets color de molsa, de les escletxes de les quals en surten matolls d'herba que pengen en fullam oscil·lant; bucs d'ascensors; torres amb dos o tres mainells; agulles d'església amb verges; estàtues de cavalls i quadrigues; casalicis decadents esdevinguts tuguris, tuguris restaurats i convertits en apartaments; i cúpules que s'arrodoneixen sobre el cel en totes direccions i a qualsevol distància com per confirmar l'essència femenina, junònica, de la ciutat: cúpules blanques o rosades o violetes, segons l'hora i la claror, viades d'aigües, que culminen en claraboies cobertes per altre cúpules més petites.

Res de tot això no pot ser vist per qui mou els seus peus o les seves rodes pels empedrats de la ciutat."

1 de març de 2012

SURREALISTA O METABOLISTA?


Procrastinant - en aquestes immenses golfes que són els tumblr. - he descobert una sèrie de René Magritte que porta per títol l'esguard o la mirada mental.

René Magritte 'Le regard mental' 1947

Però, per molt que l'observi, veig aquesta mirada més pròpiament metabolista que no pas surrealista.


Kisho Kurokawa 'Nakagin Capsule Tower' 1972