21 de maig del 2010

NOTES BERLINESES (XXXI)



"Berlín durant l'hivern de 1946: cràters, esvorancs, muntanyes de runa, terrenys arrasats i coberts de runes i deixalles, runes que a penes permetien imaginar allò que un dia van ser cases; cables i canonades d'aigua recargolades per terra, emergint en barreja com els budells de monstres antediluvians... Sense llum, sense combustible, amb cada jardí convertit en cementiri i, sobre tot això, flotant com un núvol immòbil, la pudor de la putrefacció...

En aquesta terra de ningú d'un racó de món, hi vivien éssers humans. La seva existència era una lluita quotidiana per un grapat de patates, un tros de pa, uns quants trossos de carbó, uns cigarrets... Alguns anaven a la feina només per hàbit inveterat, o per aconseguir racions suplementàries, tot i que completament insuficients."

"Qui hagués anat a Berlín en aquell hivern, amb prou feines hauria pogut veure altra cosa que quadres de podridura material i moral, de tan aclaparadors i únics que eren. Podia haver compartit l'opinió d'aquells oficials aliats que en finalitzar la guerra donaven a Berlín per totalment destruïda, aniquilada... 'sense interès ni estratègic ni polític'. Però passaven per alt un fet essencial: Berlín encara es trobava situat a la vora del Spree, i no a Sibèria. I oblidaven un detall decisiu: Berlín encara tenia una població de prop de tres milions d'habitants ... sobre quatre milions i mig d'abans de la guerra."

WILLY BRANDT 'My Road to Berlin' (1961)

18 de maig del 2010

FI DEL TEMPS


Després de 30 anys encara hi ha qui recorda el malaguanyat Ian Curtis.

Fi del temps*

Resistim totes les mutacions del temps, 
i perdem el cap per totes les creacions perdudes, deixarem forats en els millors plans traçats, i registraren cada mirada interna.

Per tots els misteris mai vistos i mai revelats, i els records, sempre cansats i mai massa reals.

Sí, els records, sobre el paper deixen d'existir, per descobrir tots els verdaders sentiments interiors potser massa arriscats. 

Vam fer cap als camins a enlloc, i vam perdre tot propòsit en les presses per arribar allí, de llars trencades construïdes sobre pols i cendra, que marcaren els llocs dels daltabaixos de l'any passat.

Per tots els misteris mai vistos i mai revelats, i els records, sempre confusos, mai massa reals.

Sí, els records d'un futur que tothom va compartir, 
però quan arribà l'hora, mirant per sobre les nostres espatlles, ningú es preocupà.

[*] End of time: lletra inèdita de 1978, extreta del llibre 'Touching from a Distance. Ian Curtis and Joy Division' de Deborah Curtis.

16 de maig del 2010

VORA D'UN BOSC


Rodney Graham, segons Jeff Wall, ens demostra que apropar-se a la natura suposa envair-la, il·luminar-la amb esclats de llum, tecnologitzar-la.

"Edge of a wood" (1999) de Rodney Graham al MACBA

15 de maig del 2010

"JAIL LA LA"




"Jail La La" és una d'aquelles cançons que, un cop escoltades, no hi ha manera de desenganxar-se'n.

Un singalong que forma part de "I Will Be", el disc de debut de Dum Dum Girls.

Una ben trobada síntesi melodiosa de Heavenly i de Lush, revestida amb un mur de so à la Spector.

9 de maig del 2010

DE LA VIDA D'UN INÚTIL


Quatre fragments 'De la vida d'un inútil' de Joseph von Eichendorff:

"Em sentia com si visqués un diumenge infinit."


"Però jo no estic bé enlloc. És com si a tot arreu arribés massa tard, com si ningú en tot el món no hagués comptat amb mi."


"Aleshores el món em va semblar tan espantosament gran i extens i jo m'hi vaig sentir tan sol que vaig estar a punt de posar-me a plorar amb tota l'ànima."


"Sí, l'amor és, de fet, una capa de poeta que tots els somniadors s'haurien de posar algun cop en aquest món tan gèlid per emigrar cap a l'Arcàdia."

2 de maig del 2010

"DER FREISCHÜTZ"


Quan escolto l'obertura de 'El caçador furtiu' de Carl Maria von Weber, amb els ulls tancats, em re-trobo assegut, al costat de l'avi de la barba, descobrint que sóc un producte de les contingències del segle XX.

_
Però si obro els ulls, em re-trobo amb Carlos Kleiber dirigint magistralment la Südfunk-Sinfonieorchester de Stuttgart.

EPÍLEG
L'assaig de l'obertura dividit en tres fragments: 1 | 2 | 3