De Prometeu, en reporten quatre llegendes: segons la primera fou engrillonat al Caucas perquè havia traït els déus als homes, i els déus van enviar-hi àligues que li devoressin el fetge, el qual tornava sempre a créixer de bell nou.
Segons la segona, Prometeu, destralejat de dolor per aquells becs, va anar prement-se cada cop més contra la roca, fins que aquesta i ell acabaren essent tot u.
Segons la tercera, en el transcurs de milers d'anys la seva traïció fou oblidada, oblidaren els déus, les àligues, ell mateix.
Segons la quarta, hom va cansar-se d'allò esdevingut insondable. Els déus van cansar-se'n, les àligues van cansar-se'n, la ferida va tancar-se, cansada.
Va restar la inexplicable serralada rocosa. La llegenda intenta d'explicar l'inexplicable. Com que aquesta té un fons de veritat i en prové, cal que fineixi de nou en l'inexplicable.
FRANZ KAFKA 'Prometeu'
