18 de juny de 2014

DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DE LA BAUHAUS?


Fa poc més d'un mes, Manuel Cuyàs va publicar un article, en El Punt Avui, on descriu les seves impressions sobre la ciutat de Tel Aviv. En el seu últim paràgraf, l'article conté tres afirmacions, realitzades de forma gairebé consecutiva, que, per part d'un lector com jo, són absolutament xocants i em revelen una falta de rigor periodístic, per part del seu autor, força preocupant.


La primera de totes fa així: Tel-Aviv [sic], una ciutat fundada de cap i de nou als anys vint sense un sentit urbanístic clar. No és per res però si per algun motiu, urbanístic, és coneguda la capital de l'Estat jueu és pel seu Pla de 1925. L'autor del qual no és cap altre que Sir Patrick Geddes. De fet, Tel Aviv és l'única ciutat del món amb un centre urbà realitzat, precisament, segons els seus principis urbanístics. Poca broma, doncs.

A la segona ens transforma la Bauhaus en un estil arquitectònic popular creat per Walter Gropius. Quan hom sap que la Bauhaus no fou altra cosa que una escola d'art i d'arquitectura. Però mai ha estat un estil arquitectònic i molt menys popular. Això sí, històricament influent i fundada pel marit, entre 1915 i 1920, d'Alma Mahler. Per altra banda, l'arquitectura moderna, a Alemanya, és coneguda amb el nom de Neues Bauen (Nova Construcció) o de Neue Sachlichkeit (Nova Objectivitat). Mentre a casa nostra l'anomenem Moviment Modern


Però la millor de totes és l'última: A Berlín no queda en peu cap casa Bauhaus pels bombardejos aliats contra el règim de Hitler. Amb una afirmació d'aquest nivell se suposa que no ha estat mai a la ciutat. Però si no és així, ens demostra desconèixer tant la seva història com l'existència de la Großsiedlung Siemensstadt que, conjuntament amb altres barris berlinesos realitzats durant la República de Weimar, és Patrimoni de la Humanitat. Com la Ciutat Blanca de Tel Aviv.

[*] Carta al director publicada a l'edició de dissabte 21 de juny de 2014.