18 de setembre de 2010

"WHEN I'M WITH YOU"




"When I'm With You" és el singalong que Best Coast han recuperat per tancar "Crazy For You", el seu debut en llarg.

Un còctel musical, perfectament rodó, que m'acompanyarà en aquest llarg i feixuc camí que sempre és la tardor.

13 de setembre de 2010

LA PROMESA


And when the promise was broken, I cashed in a few of my dreams.
BRUCE SPRINGSTEEN



Recordo que, tot i una forta tramuntanada, resseguia l'escullera del moll gros del Port fins al seu far.

Va ser allà on el vaig trobar.

Tot absort, contemplava aquell mar esvalotat, amb una atrotinada guitarra negra a les seves mans.

El vaig saludar i em va convidar a seure al seu costat.

Vam començar a parlar de tot... i de res... però en un perfecte català.

Em va confirmar que aquell disc,
gravat entre el "Born to Run" i el "Darkness of the Edge of Town", no era pas cap mite.

I que
probablement sortiria a la llum en un dia qualsevol.

Finalment així serà.

El proper 16 de novembre, la promesa d'aquest somni increïble, es farà realitat.


6 de setembre de 2010

L'AVINGUDA DE LA LLIBERTAT


René Grando '¡Al campo! Espagne 1939'

Fragment de 'Un de tants' de Lluís Ferran de Pol:

"Tot al llarg dels camps de Saint-Cyprien i paral·lela a ells, s'estén una faixa de terreny d'uns quatre quilòmetres de llarg - és l'extensió aproximada del conjunt -, per un centenar de metres d'amplària. Aquest gran passeig, no caldria dir-ho, està tot ell rodejat de filferrades, però aquest detall no deu tenir importància; li han posat un nom curiós: Avinguda de la Llibertat. Atenes, l'Àgora; Roma, el Fòrum; Bizanci, l'Hipòdrom. Nosaltres, l'Avinguda de la Llibertat. En aquesta avinguda hi ha de tot, menys llibertat, naturalment."

2 de setembre de 2010

1 de setembre de 2010

MOLLOY


Fragment de 'Molloy' de Samuel Beckett:

"La carretera, dura i blanca, esquinçava les tendres pastures, pujava i baixava al caire de les ondulacions. La ciutat no era lluny. Eren dos homes, impossible equivocar-s'hi, un de baix i un d'alt. Havien sortit de la ciutat, primer l'un i després l'altre, i el primer, cansat o recordant alguna obligació, havia tornat enrere. L'aire era fresc, perquè portaven l'abric. S'assemblaven, però no més que els altres. Primer els separava un gran espai. No s'haurien pogut veure, ni que haguessin aixecat el cap i s'haguessin buscat amb la mirada, per causa d'aquell gran espai, i per causa de l'ondulació del terreny, que feia que la carretera anés a onades, poc profundes però suficientment, suficientment. Però va arribar un moment que, plegats, van davallar cap al mateix clot i en aquell clot, a l'últim, es van trobar."